La cocontracción muscular és una estratègia comunament utilitzada en persones d'avançada edat amb l'objectiu d'augmentar la seva estabilitat. La cocontracción consisteix en la contracció simultània de parelles de músculs de grups antagonistes per tal d'aconseguir la fixació d'una articulació i proporcionar estabilitat.

No obstant això, la cocontracció pot conduir també a la rigidesa, que al seu torn redueix l'estabilitat, per la qual cosa alguns autors han suggerit un enfocament oposat en assenyalar la relaxació com una forma de millorar l'estabilitat. Tot i això, molts estudis no deixen clar si la tensió o la relaxació són l'estratègia muscular més efectiva.

Al seu torn, a la nostra societat la relaxació és un concepte enganyós perquè es tendeix a confondre amb el descans quan en realitat és un mecanisme que redueix costos energètics i augmenta l'estabilitat durant l'estrès. La incapacitat per relaxar-se pot estar relacionada amb un control neuro-motor subòptim que pot conduir a un augment de les tensions.

La tensió muscular redueix significativament l'estabilitat dels subjectes. Una pèrdua de l'estabilitat pot augmentar el risc de sobrecàrrega crònica o caiguda

Un estudi dut a terme per Simone Tassani, primer autor del treball, Miguel Ángel González Ballester, professor d'investigació ICREA) i Jérôme Noailly, membres del BCN MedTech del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, amb la participació de Josep M. Font-Llagunes, investigador de la UPC, ha posat de manifest que la tensió muscular redueix significativament l'estabilitat dels subjectes. L'article està publicat en línia a la revista Gest & Posture i formarà part del volum núm. 68 del mes de febrer.

L'objectiu de l'estudi ha estat investigar en éssers humans l'efecte de la contracció muscular voluntària i la relaxació sobre l'estabilitat de la postura alçada per saber si la tensió muscular té un impacte en l'estabilitat i per estimar aquest impacte mitjançant procediments mínimament invasius. Per això, els autors van utilitzar plataformes de força per poder mesurar el centre de pressions en posició dempeus, en estudis d'equilibri en 30 voluntaris durant estats de tensió i relaxació, i en dues situacions visuals, amb els ulls oberts i amb els ulls tancats.

Els resultats van indicar que la tensió muscular redueix significativament l'estabilitat dels subjectes. Simone Tassani, primer autor de l'article comenta: "els nostres resultats mostren que les situacions diàries d'estrès poden portar a una disminució de l'estabilitat. Una pèrdua de l'estabilitat pot augmentar el risc de sobrecàrrega crònica o caiguda".

Els resultats que es presenten aquí assenyalen la necessitat d'explorar explícitament el fet preocupant que una gran part de la població podria no ser capaç de respirar adequadament

A més, l'estudi posa de manifest que la respiració té un efecte directe sobre el maneig del dolor i l'estrès, i afegeix Tassani: "els resultats que es presenten aquí assenyalen la necessitat d'explorar explícitament el fet preocupant que una gran part de la població podria no ser capaç de respirar adequadament”. En efecte, una de les conclusions de l'estudi és que per a molts subjectes joves, la respiració abdominal sembla ser una tasca difícil. Finalment, l'estudi també ha pogut comprovar que, en posició dempeus, la visió té un efecte d'interacció amb la relaxació.

Treball de referència:

Simone Tassani, Josep M. Font-Llagunes, Miguel Ángel González Ballester, Jérôme Noailly (2019), “Muscular tension significantly affects stability in standing posture", Gait & Posture, Vol. 68, febrer, pp. 220-226. doi.org/10.1016/j.gaitpost.2018.11.034

Contacte amb els investigadors:

Simone Tassani, Linkedin