Jacint Jordana Casajuana (Granollers, 1962) és actualment el director de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Ha dirigit el Pla Estratègic 2016-2025, elaborat a partir de la implicació de tota la comunitat universitària, que marca el rumb de la institució per als propers deu anys.

— Com a director del Pla Estratègic, quina valoració en fa?

— És un projecte que m’ha fet molta il·lusió i ha estat un honor poder-lo dirigir i impulsar. Crec que la Universitat ho necessitava. És una iniciativa que feia falta, una experiència de reflexió col·lectiva, en un moment en què el món universitari està en un procés de transformació molt important. Per tant, una bona ocasió per reflexionar a fons sobre la nostra missió i les línies estratègiques que segueix la UPF. Calia anar més enllà de les circumstàncies locals, de l’entorn més proper i del context polític i social de Catalunya i Espanya. I pensar com la UPF, en els propers anys, es pot desplegar com a universitat i com a projecte, de manera més internacional i més global. L’equip de govern està ultimant un pla d’actuacions per aplicar-lo.

— La internacionalització és una estrategia clau per a la Universitat?

— No hem de tenir por de ser una universitat global, de referència internacional, amb els peus centrats a Barcelona, Catalunya i Europa; però, al mateix temps, coneguda arreu del món per oferir una educació i una recerca de prestigi. En aquest sentit, hem de tenir la capacitat de volar, sense necessitat d’estar sempre lligats a la realitat més propera. Ja des del principi la UPF ha estat una universitat amb vocació d’internacionalització, però ara el Pla es planteja fer un pas més enllà: que la Universitat, en tots els seus àmbits, operi en el marc i en les xarxes internacionals.

— El Pla vol consolidar la UPF com una universitat de recerca?

— Un element bàsic que el Pla Estratègic estableix, i que ens pot distingir com a institució, és que entenem una universitat de recerca com una universitat completament implicada en la recerca, no tan sols en uns quants àmbits, que està molt bé que destaquin i han de ser les puntes de llança. Però si realment ho volem aconseguir, cal que tot el conjunt sense excepció sigui competitiu internacionalment i que faci una recerca d’alta qualitat.

— Quant a la docència, quines mesures es proposen?

— El Pla proposa, modestament, de fer una nova revolució en la docència. Aquest ha estat un tema que s’ha discutit molt en el procés d’elaboració del Pla. En els darrers anys ja s’ha fet un esforç molt gran amb Bolonya, amb tota l’adaptació i la transformació que suposa; però això no s’ha de quedar aquí. Sabem que el món de la formació i la docència està sota unes tensions molt grans i que el mateix procés d’aprenentatge dels estudiants està canviant, amb l’arribada de noves generacions plenament digitals. Tot això implica un repte per a la nostra universitat; hem de ser capaços de donar una resposta a tots aquests canvis, repensar la docència, a partir d’una atenció més individualitzada a l’estudiant i amb maneres d’aprenentatge més diversificades.

— Cal integrar la docència i la recerca?

— El Pla apunta que ens cal vincular la docència i la recerca més estretament, sobretot en el camp de la formació dels estudiants. És necessari que aquests estudiants copsin que som una universitat de recerca, que puguin participar de maneres diverses en procesos relacionats amb aquest àmbit. Ja es fan moltes coses avui en dia. Són iniciatives que estan funcionant en una facultat o en una àrea concreta, però que podrien fer-se més generalitzades i adaptades: pràctiques dels estudiants vinculades a grups de recerca; projectes de treballs de fi de grau o de fi de màster que poden tenir un procés d’elaboració més articulat en el marc d’un entorn de recerca; investigadors que busquin l’ajuda dels estudiants per fer algunes activitats, etc.

— Ens pot destacar altres elements innovadors del document?

— Un element innovador és la rellevància que es dóna a la dimensió cultural, que s’inclou com a quarta missió de la Universitat. El Pla planteja la necessitat d’establir més vincles amb Catalunya, però sobretot amb la ciutat de Barcelona. I un dels vincles més forts que es pot crear amb la ciutat és a través de les activitats culturals. També recalcaria altres elements no tan innovadors, però que són importants: un és la mateixa durada del Pla, deu anys, ja que no és massa freqüent aquest período tan llarg; però vam considerar que podria servir com a empenta, per donar un impuls i estimular la nostra visió a llarg termini sobre aquesta qüestió. Finalment, i com a part d’un dels eixos transversals del Pla, cal destacar que volem apostar per un model transformador de la responsabilitat social, de caràcter integral, que incorpori tots els àmbits de la nostra universitat.

— La participació, al llarg de més de deu mesos, ha estat l’esperada?

— De fet, no havíem fet cap pronòstic. En general, puc dir que ha estat més alta de l’esperada. Em va sorprendre la participació i l’entusiasme en les activitats presencials, com ara les reunions, els grups de treball o les taules rodones. En canvi, va estar per sota les meves expectatives quant a la participació virtual, com ara debatre en els fòrums o comentar documents. Crec que és una assignatura que tenim pendent: més enllà del Pla Estratègic, hem de ser més capaços d’utilitzar plataformes virtuals per crear debats propis i interns, de manera més intensa i variada.

— La diagnosi inicial que es va fer va detectar àmbits de millora?

— El Pla Estratègic vol ser una resposta a aquesta diagnosi que es va fer, no tant per canviar les coses que estaven funcionant, però sí per redreçar les que no funcionaven prou bé o que es veien problemàtiques. A banda dels aspectos de docència, recerca o internacionalització que ja hem comentat, entre d’altres coses que es van apuntar destaca la necessitat de millorar l’articulació interna de la Universitat, potenciar el rol dels antics alumnes, apostar encara més per la transparència i el retiment de comptes, augmentar la interdisciplinarietat, aprofitar i conèixer les diferents experiències que es porten a terme, o generar més aprenentatge col·lectiu.

— Per portar a terme tots aquests objectius tenim els recursos necessaris?

— El que fa la UPF amb els seus 133 milions d’euros (any 2016) no és molt diferent del que fan universitats que tenen quatre vegades més de pressupost o més (i un nombre d’estudiants semblant), i així es reflecteix en els rànquings, quan sortim en posicions similars. Aquesta voluntat de lluitar i de competir a aquest nivell, amb el nostre finançament reduït, ho fa tot molt difícil. Realment, les universitats a Catalunya, i la Pompeu potser ho és especialmente per aquesta vocació tan forta que tenim de ser una universitat global i destacada en recerca, estem competint en una lliga desigual.

— Com es pot millorar el finançament?

— El Pla Estratègic reconeix aquest problema i planteja alguns elements de millora: d’una banda, cal reclamar més i millor finançament públic, perquè estem fent una missió d’interès públic, d’interès del país, molt important. De l’altra, també ens calen recursos privats: aconseguir més patrocinadors i mecenes; una major col·laboració amb empreses vinculada a la recerca i a la formació a mida; una recerca més aplicada, o activitats de venda de serveis docents i programes formatius que atreguin estudiants de fora d’Europa, per exemple. Si sabem combinar i articular prou bé la fórmula privada i la pública, poden millorar substancialment alguns nivells de finançament en els propers anys.

Li agrada: caminar

Un músic: Leonard Cohen

Un llibre: La tortuga ecuestre, de César Moro

Un valor: el retiment de comptes