Vés enrere Sydney Brenner captiva la UPF en la seva investidura com a doctor honoris causa

Sydney Brenner captiva la UPF en la seva investidura com a doctor honoris causa

Premi Nobel de Fisiologia o Medicina i un dels artífexs de la biologia moderna, és el primer honoris causa que la Universitat atorga a un científic de l'àmbit biomèdic, en reconeixement a la seva brillant i dilatada trajectòria docent i investigadora.
03.04.2014

Imatge inicial

Sydney Brenner, premi Nobel de Fisiologia o Medicina i considerat un dels artífexs de la biologia moderna, ha estat investit doctor honoris causa per la UPF. Es tracta del primer científic de l'àmbit biomèdic que rep aquest reconeixement per part de la Universitat, que li valora la seva brillant trajectòria docent i investigadora dins la biologia molecular i que l'ha convertit en un dels principals noms de referència mundial en aquest camp del coneixement.

L'acte d'investidura, presidit per Mireia Trenchs, rectora en funcions de la UPF (el rector Jaume Casals és de viatge institucional als Estats Units) ha tingut lloc el 3 d'abril al migdia al campus del Mar, a l'auditori del Parc de Recerca Biomèdica (PRBB), que s'ha omplert a vessar. La taula presidencial l'han completat Francesc Posas, vicerector de Política Científica, i Pelegrí Viader, secretari general de la UPF.

L'acte, retransmès en directe per la web de la Universitat, ha comptat amb l'assistència de Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya; Jordí Camí, director general del PRBB, a més de personal docent i investigador de la UPF i dels diferents centres de recerca del Parc, estudiants, membres de la comunitat universitària i càrrecs acadèmics i institucionals.

Arcadi Navarro, catedràtic i director del CEXS, ha exercit de padrí de la cerimònia i ha acompanyat Sydney Brenner (que abans de l'inici de l'acte ha signat al Llibre d'Honor de la UPF) en tot moment. L'elogi del doctorand ha anat a càrrec dels professors Miguel Beato, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG), Fernando Giráldez i Jaume Bertranpetit, catedràtics del CEXS.

Obertura de l'acte

Sydney Brenner, acompanyat pel seu padri, Arcadi Navarro, entrant a l'auditoriLa comitiva d'autoritats acadèmiques ha fet la seva entrada a l'auditori sota els acords de La nuit, de Jean-Philippe Rameau. Després que Mireia Trenchs encetés l'acte amb unes paraules de benvinguda, Pelegrí Viader ha llegit l'acord del Consell de Govern de concessió del títol de doctor honoris causa a Sydney Brenner, a petició del CEXS i de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida.

En un moment solemne, el padrí, Arcadi Navarro, i el doctorand, han entrat a l'auditori al so de la peça What a wonderful world, de George David Weiss i Bob Thiele. A continuació, ha tingut lloc la lectura de les tres laudatios, que han fet referència a les principals aportacions de Brenner a la biologia molecular, la biologia del desenvolupament i la biologia evolutiva, respectivament.

Laudatios

> Les tres laudatios a Sydney Brenner (document pdf, 500 Kb, en anglès)

La primera laudatio, "Sydney Brenner's contribution to molecular biology", ha estat pronunciada per Miguel Beato, que va conèixer personalment Sydney Brenner als anys 90, i que s'ha centrat en la seva trajectòria i formació acadèmica: "El que en realitat ha optat per fer Sydney Brenner al llarg de la seva carrera científica ha estat obrir noves àr D'esquerr a dreta: Francesc Posas, Mireia Trenchs, Pelegrí Viader i Arcadi Navarroees de recerca, entre les quals la biologia molecular", ha afirmat.

L'investigador del CRG ha repassat les universitats i centres de recerca amb què ha estat vinculat el professor Brenner, els científics amb els quals ha treballat (entre ells, James Watson i Francis Crick, descobridors de la famosa estructura de la doble hèlix de l'ADN) i les seves principals fites: "Està clar que Brenner ha estat un dels pilars intel·lectuals de la biologia molecular, i un defensor infatigable de la recerca en tots els continents. Dubto que la UPF pogués haver escollit un millor científic de la vida com a doctor honoris causa", ha conclòs.

Fernando Giráldez ha pujat seguidament al púlpit per pronunciar la segona laudatio, que ha escrit en col·laboració amb Cristina Pujades, professora titular del CEXS. El professor Giráldez ha explicat detalladament les importants contribucions del Dr. Brenner en el camp de la biologia del desenvolupament, en la qual una sola cèl·lula, el cigot, es converteix en una part totalment diferenciada de l'organisme.

Algunes de les recerques referides han estat la que va fer sobre les regions d'ADN que regulen l'expressió dels gens que constitueixen el genoma dels vertebrats; o el sistema model que va impulsar juntament amb els seus antics alumnes John Sulston i Robert Horovitz, i que els va portar a obtenir el premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 2002: mitjançant una recerca sobre la regulació genètica, el desenvolupament i la mort cel·lular programada, van trobar un organisme (el cuc "Caenorhabditis elegans") que era suficientment simple per tal de poder seguir el seu desenvolupament de manera exhaustiva, permetent una descripció cèl·lula per cèl·lula.

El catedràtic del CEXS ha fet una lloança a la tasca de recerca feta a partir d'equips multidisciplinaris, tal i com l'entén el Dr. Brenner: "Els grups de col·laboració generen ambients de llibertat, sense límits disciplinaris. Això promou una cultura més lliure, permetent als científics perseguir projectes a llarg termini de gran transcendència: en resum, una via per desafiar els dogmes". Mireia Trenchs imposant la Medalla Honoris Causa a Sydney Brenner

La tercera i darrera laudatio, "Sydney Brenner's Gift to Science", ha anat a càrrec de Jaume Bertranpetit: "Sydney Brenner pot ser considerat com un assessor científic per a tots nosaltres, ha estimulat la majoria dels nostres camps de recerca", ha subratllat. Un recull de fragments representatius recollits en el llibre autobiogràfic My Life is Science, escrit per Errol C. Friedberg, i que fan referència a diferents moments de la vida de Brenner, han servit al professor Bertranpetit per estructurar el seu parlament.

La importància de la genètica per explicar les estructures complexes en organismes superiors; el desxiframent del genoma humà, amb moltes parts de material genètic que es mantenen tot i no tenir una funció concreta; diferents consideracions al voltant de la biologia de sistemes, sobre la qual Brenner discrepava amb determinats investigadors i amb certes visions i maneres de treballar; o una reflexió sobre una afirmació feta pel mateix Brenner ("els organismes vius són l'única part del món natural que conté una descripció interna de si mateixos") han estat els principals aspectes apuntats pel professor Bertranpetit.

El moment més emotiu de la cerimònia ha arribat amb la investidura del doctorand, quan Mireia Trenchs ha imposat la medalla honoris causa i ha abraçat Sydney Brenner, com a mostra de benvinguda i acolliment al Claustre de Doctors de la Universitat.

Discurs d'acceptació de Sydney Brenner

Sydney Brenner pronunciant el seu discurs d'acceptacióSydney Brenner, ja com a doctor honoris causa, ha pres la paraula per pronunciar el seu discurs d'acceptació, molt aplaudit per un auditori que ha connectat de seguida amb el seu estil desenfadat i proper.

> Discurs d'acceptació de Sydney Brenner (document pdf, 431 Kb, en anglès, 5 pàgs.)

 

El professor Brenner ha destacat l'honor de rebre la distinció i ha subratllat la importància de la ciència a llarg termini com a "clau per resoldre problemes", i com "la passió que ha de moure els investigadors".

Després de reivindicar la importància de tenir en compte el context en el qual es desenvolupa la biologia per aconseguir entendre el seu funcionament ("els sistemes computacionals no podran explicar mai els avatars als quals està sotmesa l'evolució al llarg dels segles"), ha avalat la recerca científica com a única via capaç de resoldre els misteris que es plantegin en un futur, un paper que no poden assumir ni la màgia ni la religió.

El professor Brenner ha fet un elogi de la universitat com a institució i de l'educació de les generacions futures, perquè aquestes són les que dissenyaran l'economia que regirà el món en unes dècades. "Els humans som l'espècie animal més important del Planeta. Hem de pensar en el futur, ja que la resta d'espècies no pot fer-ho", ha recalcat.

> Discurs d'acceptació íntegre de Sydney Brenner

Interpretació de Verbum (Genoma in musica)

El pianista Alfonso Calderón de Castro interpretant "Verbum", una obra de Joan GuinjoanLa cerimònia ha entrat seguidament en la seva part més artística, amb la interpretació de Verbum (Genoma in musica), una peça musical per a piano que el mestre Joan Guinjoan (que ha estat present a l'acte) fa sobre el genoma humà. La peça, estrenada l'any 2003, és fruit d'un encàrrec de la Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya i reflecteix la transcripció poeticomusical de la seqüència del gen associat a la parla, el FOXP2, que es troba en el cromosoma 7.

Amb la composició d'aquesta peça, interpretada pel pianista Alfonso Calderón de Castro durant la cerimònia d'investidura a la UPF, Joan Guinjoan va fer un pas endavant per lligar el món de la ciència i de la la cultura: combina la creació musical amb un dels esdeveniments més rellevants de la nostra època, el desxiframent del genoma humà, que li serveix d'estímul creatiu i pretext per escriure una peça d'interès musical.

Entre els 30.000 gens que es creu que conformen el genoma humà, els professors de bioinformàtica del CEXS-UPF, Roderic Guigó i Francesc Abril, que van signar la seva primera publicació del genoma humà a la revista Science l'any 2001, van proporcionar al mestre Guinjoan la seqüència del gen FOXP2, que ell va reflectir musicalment.

Trencament i recomposició genètica a través de la música

Verbum, expressió d'un equilibri entre la forma i el fons, es basa en el trencament i la recomposició d'una part del gen de la parla, una imatge que podria traduir-se com un procés que parteix de la incoherència i dels nombrosos efectes fonètics capaços de produir la veu fins a arribar a la normalitat de la parla.

El llenguatge musical utilitzat en la peça és variat i ha estat tractat amb llibertat, però tot i això, hi trobem amb freqüència la transcripció de les quatre lletres químiques o bases del codi genètic: adenina (A), timina (T), citosina (C) i guanina (G), traduïdes en els sons LA, DO i SOL, amb els quals s'ha creat una "cèl·lula" musical. Aquesta cèl·lula, que es repeteix al llarg de la peça, ha estat treballada a partir de diverses combinacions i variacions.

La primera part de la partitura, que es desenvolupa mitjançant un progressiu ambient caòtic i de tensió fins a assolir un màxim clímax, equival al procés de trencament. S'hi aferma, des d'un punt de vista conceptual, l'evocació de la doble hèlix d'ADN mitjançant progressions de marxes harmòniques i melòdiques, així com els fragments formats per vint sons o acords, inspirats en la descripció dels aminoàcids.

En una segona part (calmo i libero), pretén traduir musicalment la recomposició del gen de la parla, a partir d'una àmplia frase formada per períodes, els quals es presenten amb diferents caràcters, des de la intimitat fins a l'exhuberància. Segueix un breu fragment de marcat lirisme, que enllaça, ja a la part final, amb el molto tranquilo, envoltat d'un clima serè i evocador, que correspon a l'establiment de l'ordre del genoma.

> Verbum (Genoma in musica), de Joan Guinjoan, a càrrec del pianista Alfonso Calderón de Castro

Parlament de Mireia Trenchs i cloenda

Mireia Trenchs pronunciant el parlament de clausuraEl darrer parlament de l'acte ha anat a càrrec de Mireia Trenchs, que ha començat fent esment de la rellevància del CEXS com a centre de recerca d'excel·lència, que té  l'objectiu d'aconseguir presència i reconeixement internacional en els camps de la biologia molecular i la biomedicina.

> Parlament de Mireia Trenchs (document en pdf, 143 Kb, en anglès)

Sobre el nou doctor honoris causa, la rectora en funcions ha assegurat que "les seves paraules i les seves fites es convertiran en una font inesgotable d'inspiració pels equips sèniors i júniors del nostre àmbit de ciències experimentals i de la salut". I ha afegit: "Espero que la devoció del Dr. Brenner cap a l'avenç de la ciència i el treball en equip multidisciplinari inspiri aquesta universitat jove per convertir-se en un centre internacional de recerca de referència". Mireia Trenchs ha conclòs la seva intervenció recordant el gran privilegi que suposa per la UPF comptar amb Sydney Brenner com a nou membre de la comunitat. Les notes de la cançó tradicional universitària "Gaudeamus Igitur" a càrrec del Cor de la UPF, que l'auditori ha seguit dempeus, han posat punt i final a la cerimònia d'investidura.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact