Vés enrere

"Hem de fer una revolució mental en temes d'ecologia, de societat i de salut"

"Hem de fer una revolució mental en temes d'ecologia, de societat i de salut"

Joan Benach és professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials i director del Grup de Recerca en Desigualtat en la Salut - Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET), especialitzat en salut pública. 

31.03.2017

Joan Benach és professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials i director del Grup de Recerca en Desigualtat en la Salut - Employment Conditions Network (GREDS-EMCONET), especialitzat en salut pública. També és codirector del JHU-UPF Public Policy Center. Parlem amb ell per conèixer la transversalitat del medi ambient i la seva connexió amb disciplines com la salut pública o l'economia. 

- Des de quines disciplines s'estudia la salut pública?

La salut és una megadisciplina que depèn de la biomedicina, la psicologia, la sociologia, la política, el dret, el medi ambient... Per entendre bé la salut poblacional cal una visió integrada de les diferents disciplines. Desgraciadament, avui en dia molts estudis i moltes anàlisis són massa "reduccionistes" i, per tant, insuficients per entendre problemes globals i sistèmics en què les causes estan interrelacionades. Calen recerques més complexes i transdisciplinàries.

- Hi ha estudis que relacionin directament el medi ambient, la societat i la salut pública?

El medi ambient té a veure amb els entorns on vivim: el menjar que mengem, l'aire que respirem, l'aigua que prenem... I cadascun d'ells es relaciona amb factors socials, econòmics i polítics. Per tant, quan parlem de medi ambient, més que d'ecologia hem de parlar de socioecologia, perquè al món real és molt difícil separar-ho. Això es veu amb claredat quan pensem en la greu crisi socioecològica a la qual s'enfronta la humanitat en aquest segle. Tot i així, per la seva complexitat les recerques científiques tendeixen sovint a la simplificació, ja sigui des d'un punt de vista micro-, com pot ser la contaminació química de determinats treballadors o població, o bé a nivell més macro-, com és el cas de la destrucció ecològica del litoral.

Cal transcendir el mite del creixement del PIB com a objectiu suprem de la política econòmica que ignora els costos socioecològics de la producció de béns

- I quin paper juga l'economia en tot això?

L'economia és una ciència essencial per entendre la salut i el món on vivim. Ara bé, no hi ha una economia sinó moltes, i per a mi no es pot entendre l'economia com una ciència separada de la sociologia, la política o la història. De fet, al segle XVII es parlava d'economia política. Avui, però, l'economia hegemònica dóna l'esquena a visions crítiques com la dels economistes ecològics, que assenyalen que la producció de béns i serveis no pot ignorar la termodinàmica ni obviar temes com l'energia, les matèries primeres, la generació de residus o l'impacte ecològic. Cal transcendir el mite del creixement del PIB com a objectiu suprem de la política econòmica que ignora els costos socioecològics de la producció de béns. De fet, el PIB solament mesura l'activitat econòmica i aquesta pot ser bona, regular o dolenta, com quan es destrueixen boscos o es fabriquen armes. Per tant, és clau que la política econòmica prengui una visió socioecològica, amb l'equitat i la justícia social com a termes clau que es tradueixin en salut i menys desigualtats.  

- Parlant de temes més propers, com està afectant la contaminació actual de Barcelona a la salut de les persones?

La contaminació de ciutats com Barcelona és un problema greu de salut pública, l'origen del qual és sociològic, ja que el transport hi juga un paper clau. Avui potser quatre cinquenes parts de la població barcelonina respira un aire contaminat que genera càncers, infarts, ictus i problemes cognitius als infants, entre altres problemes de salut. I a més contaminació, pitjor salut.

Què cal fer? Com que la salut de la població està en joc, primer de tot ens hem de negar a acceptar morts i malalties silencioses, però ben reals. I segon, cal augmentar molt la consciència social i ser atrevits fent polítiques socioambientals el més agosarades, consensuades i democràtiques possibles.

La contaminació de ciutats com Barcelona és un problema greu de salut pública, l'origen del qual és sociològic

- Quina política pública proposaries per millorar la situació actual de la ciutat?

Més que de "la política" seria millor parlar de "les polítiques". Hem de fer intervencions molt diverses: socials, fiscals, legals, educatives, culturals, comunicatives... Ens hem de resignar a viure pitjor i morir perquè respirem aire contaminat? No ho podem acceptar. L'objectiu és que la població entengui que hem de canviar la manera de viure, que hem d'adoptar uns hàbits de mobilitat, de producció i de consum que sota el capitalisme tendeixen a ser insostenibles i insalubres. Hem de fer una revolució mental en temes d'ecologia, de societat i de salut.

I més globalment, quina és la situació del medi ambient?

La situació actual és realment preocupant. Molts estudis científics mostren que ens trobem davant d'una enorme crisi ecològica global. No és solament el canvi climàtic, sinó també la pèrdua de biodiversitat, l'erosió del sòl, la contaminació química de l'aire, l'aigua, la terra i els aliments, i també la pèrdua de combustibles fòssils i matèries primeres que formen la base de l'economia actual. En una terra insostenible es fa difícil pensar que puguem estar sans i que hi hagi equitat i justícia social. 

Ens hem de resignar a viure pitjor i morir perquè respirem aire contaminat? No ho podem acceptar

- Quina és la teva visió personal de la situació actual? Hi ha esperança per revertir la situació?

Esperança sempre n'hi ha perquè, per definició, el futur és incert. No obstant això, les tendències que observem no són optimistes. En una biosfera finita no hi pot haver un creixement econòmic indefinit com l'actual. I considero que no es pot construir una societat sostenible sense posar radicalment en qüestió les estructures de poder i de propietat, ni sense fer front als interessos mercantils de les grans transnacionals o a les polítiques neoliberals dels governs que danyen la salut i el medi ambient. Per canviar-ho caldrà experimentar noves maneres de vida, de producció i de consum alternatives. Caldrà crear una democràcia molt més profunda de la que actualment tenim.

Vídeo de presentació del GREDS-EMCONET

*Entrevista realitzada per UPF Sostenible

Categories: