Vés enrere

"Avui s’escriu més que mai i l’escrit demana una norma, flexible però generalitzada"

"Avui s’escriu més que mai i l’escrit demana una norma, flexible però generalitzada"

Paz Battaner és lexicògrafa i catedràtica emèrita de Llengua Espanyola. Des del 2015 ocupa la cadira “s” de la Real Academia Española. Amb ella són 11 les dones que han ocupat aquest càrrec en els 300 anys d'història d'aquesta institució. 

17.02.2017

Foto: Marta Jara

Paz Battaner és lexicògrafa i catedràtica emèrita de Llengua Espanyola. Va ser degana de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF entre el 1993 i el 1998 i Síndica de Greuges de la Universitat de 2008 a 2015. Des d'aquest mateix any, ocupa la cadira “s” de la Real Academia Española. Amb ella són onze les dones que han ocupat aquest càrrec en els tres-cents anys d'història d'aquesta institució.

El passat mes de gener va prendre possessió de la cadira amb un discurs titulat "Algunos pozo sin fondo de los diccionarios", dedicat als substantius abstractes.

 

- Com ha viscut el nomenament a la cadira "s" de la RAE?

Amb sorpresa, no ho esperava; amb molta emoció, doncs en la nostra cultura la Real Academia Española és una vella institució que ha col·laborat en la unitat de la llengua castellana i jo he estat i em considero fonamentalment professora de llengua castellana. Ho he viscut amb agraïment als acadèmics que em van proposar al plenari; i ho visc ara amb entusiasme perquè em fa goig poder continuar en actiu; i finalment em troba en disposició de poder aportar al nou diccionari de la RAE el que he anat aprenent al llarg de la meva llarga vida, vint-i-cinc anys dels quals a la UPF.

- Podríem dir que posa la cirereta al pastís de la seva carrera?

Si es vol parlar de la vida com un pastís, sí; si es vol parlar de la vida com un camí, -això vol dir la carrera-, podria ser com arribar a un refugi on prendre forces per finalitzar i arribar a la meta; si es vol parlar de la vida “como los ríos que van a dar a la mar, que es el morir”, podríem dir que és com arribar a l’estuari. M’agrada més el salat que el dolç.

La informàtica representa una nova tècnica de treball per la descripció del lèxic de les llengües i per la seva presentació

- El seu discurs de presa de possessió es titulava "Algunos pozos sin fondo en los diccionarios". Ens hem de preocupar? Quins són aquests pous sense fons?

Primerament, els ‘pozos sin fondo’ del meu discurs són paraules molt suggerents que necessitem a diari. Són paraules com les que he recordat abans, sorpresa, emoció, agraïment, entusiasme, disposició, substantius dits abstractes en les antigues gramàtiques, que demanen un nou tractament als diccionaris perquè varien amb els temps i s’adapten subtilment a diferents contextos. No ens hem de preocupar en absolut; hem de saber que ens ajuden a l’expressió, que pertanyen a «la zona de la realidad que la palabra inventa» en cita del poeta José Ángel Valente, que són difícils de descriure bé i no queden exhaurides en les explicacions que en donen els diccionaris.

- Com ha canviat el món dels diccionaris amb la digitalització? S'han sabut adaptar als nous temps?

La informàtica representa una nova tècnica de treball per la descripció del lèxic de les llengües i per la seva presentació. Els corpus lingüístics són magatzems de formes que subministren informació sobre l’ús social de la llengua; abans era la competència dels lexicògrafs i unes poques cites sobre les que es feia la descripció; ara en tenim moltes dades per descriure les paraules amb el seu valor semàntic i amb els seus requisits gramaticals. No es necessita l’ordre alfabètic ni per redactar el diccionari ni, tampoc, per presentar-les. Els estudiants coneixen els diccionaris que es poden consultar per la web i els utilitzen a dojo.

La llengua espanyola és una de les llengües més extenses del món, mantenir-la unida respectant les diferents modalitats que pren en cada país i en cada regió és un repte

- A què dedicarà la seva tasca com a membre de la RAE? Quins són els principals reptes que afronta?

Em dedicaré al nou diccionari que l’Acadèmia està projectant; hi ha molta feina a fer. La llengua espanyola és una de les llengües més extenses del món, mantenir-la unida respectant les diferents modalitats que pren en cada país i en cada regió és un repte. Es treballa ara en comú amb les vint-i-dues acadèmies de la llengua americanes. Avui s’escriu més que mai i l’escrit demana una norma, flexible però norma generalitzada. El diccionari és un instrument fonamental per als parlants.

- En el seu dia va ser la primera Síndica de greuges de la UPF, ara es converteix en l'onzena dona en els 300 anys d'història de la RAE. Considera que està obrint camí?

La dona s’està obrint camí poc a poc en la societat. Les administracions, com les universitats, són més permeables a l’activitat de la dona que les grans empreses; a les universitats hi ha més estudiants dones que no homes avui; no hi ha però tantes autoritats femenines com masculines. La UPF va tenir la primera rectora a Catalunya, en la figura de Rosa Virós. S’avançarà sens dubte en tots els camps i per a aquest objectiu estan les joves estudiants.  

- Va ser degana de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF en els seus inicis, del 1993 al 1998. Com ha canviat la docència universitària en els més de 20 anys de dedicació a la Universitat?

Aquesta és una pregunta molt difícil de contestar. Tots hem tingut alguns bons professors, no tots, perquè això és impossible, tampoc tots els metges són bons. Em sembla que ara la dificultat està en què no hi ha aproximació suficient entre els professors i els estudiants. Em vaig quedar amb una frase amb la que estic totalment d’acord, el bon professor és el que es mostra a sí mateix, que vol dir tenir envers els estudiants una actitud intel·lectual i moral a la vegada.

El bon professor és el que es mostra a sí mateix, que vol dir tenir envers els estudiants una actitud intel·lectual i moral a la vegada

- Quins creu que són els principals reptes de les universitats avui en dia?

Perdoneu, però aquesta pregunta no la sé contestar, n'hi deu haver tants! Em vaig jubilar de docent fa més de vuit anys. M’atreveixo a dir que s’ha avançat molt en la qualitat de la recerca que es fa a les universitats; molt possiblement ara s’hagi de treballar per arribar a l’excel·lència en la docència, principalment en els primers cursos dels graus.