Vés enrere

"Per molt llestos que siguem, els humans desapareixerem. Només som un petit accident dins la gran escala evolutiva de la Terra"

"Per molt llestos que siguem, els humans desapareixerem. Només som un petit accident dins la gran escala evolutiva de la Terra"

Tomàs Marquès-Bonet és investigador ICREA al Departament de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i cap del Grup de Recerca en Genòmica Comparativa de l’Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt de la UPF i el CSIC, i del CNAG-CRG. La seva recerca se centra en l’estudi del genoma

24.11.2016

 

 

Tomàs Marquès-Bonet és investigador ICREA al Departament de Ciències de la Salut i de la Vida (DCEXS) de la UPF i cap del Grup de Recerca en Genòmica Comparativa de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF i el CSIC, i del CNAG-CRG. La seva recerca se centra en l’estudi del genoma, i el seu grup utilitza la genòmica, la transcriptòmica i l'epigenètica per entendre la base dels caràcters que són exclusivament humans, explorar l'impacte dels canvis demogràfics en la diversitat i l’impacte que tenen sobre el fenotip les variants del nombre de còpies en l’ADN.

El seu últim article apareix publicat a la revista científica Science, en el qual els resultats revelen antics encreuaments entre ximpanzés i bonobos i creen noves oportunitats de conservació de les espècies.

- Els resultats del teu últim estudi són útils per a la conservació dels ximpanzés i els bonobos. Com pot ajudar aquesta investigació a millorar la situació actual d’aquestes espècies?

Els ximpanzés i els bonobos són espècies en perill d’extinció. Hi ha dues amenaces per a la seva supervivència: la desforestació, on la meva recerca poc hi pot fer, i el tràfic il·legal. Els caçadors furtius capturen els animals i els venen als mercats per consumir o bé fins i tot els tenen com a animals de companyia. Quan aquests animals són interceptats a duanes, no es poden retornar al seu país d’origen perquè no se sap d’on vénen. El nostre article demostra per primer cop que hi ha diferències genètiques entre els ximpanzés de diferents països, és a dir, el genoma d’un ximpanzé de Gabon és diferent del d’un d’Uganda. A partir d’ara, quan s’intercepti un ximpanzé, amb una anàlisi genètica podrem saber a quin país pertany i l’hi podrem retornar. D’aquesta manera, també es poden fer estadístiques i calcular de quin país prové la major part del tràfic, per tal que el país pugui adoptar les mesures necessàries per evitar-ho. 

El nostre article demostra per primer cop que hi ha diferències genètiques entre els ximpanzés de diferents països

- Sempre s’ha dit que els bonobos són una espècie molt pacífica mentre que els ximpanzés són més agressius. Es pot aplicar la mateixa comparació a humans i a neandertals? 

L’estructura social i el comportament de ximpanzés i de bonobos estan ben marcats i definits. L’un és un grup clarament dominat per mascles i l’altre, per femelles. Però la genètica no ens explica encara aquests trets. El que sí que podem comparar és la història dels creuaments genètics. L’any 2010 es va seqüenciar el primer genoma neandertal i es va trobar que hi va haver creuaments entre neandertals i humans moderns. Això va obrir una nova manera d’entendre tant l’evolució dels humans com la de la resta d’espècies. Humans i neandertals s’havien separat feia milers d’anys i després es van entrecreuar. Ara, en comparar ximpanzés i bonobos, veiem que és una història anàloga. D’una banda, es tracta d’un canvi de dogma, perquè tot el que s’havia estudiat fins ara deia que aquestes espècies no s’havien creuat mai i, d’una altra banda, demostra que el creuament de les espècies un cop s’han diversificat és una cosa recurrent no només en l’evolució en humans sinó en la de les espècies en general.

- Què va passar amb els neandertals?

Hi ha tres possibles hipòtesis: segons la clàssica, els Homo sapiens sapiens érem més avançats tecnològicament i els vam superar. La segona hipòtesi és que, quan va arribar la gran massa d’humans moderns des de l’Àfrica, els neandertals es van anar retraient fins a acabar a petits nuclis aïllats que afavoririen la consanguinitat. La tercera és l’assimilació, és a dir, que les dues espècies es barregen i es transformen en una. La genètica ens diu que les més probables són les dues últimes, la creació de nuclis amb una elevada consanguinitat i en altres casos l’assimilació. Però probablement van passar les tres; algun grup el vam eliminar, algun altre el vam arraconar i algun altre el vam assimilar.

Humans i ximpanzés compartim pràcticament tots els trets comportamentals

- Fa poc es va publicar un article que estudiava l’agressivitat en els mamífers i, comparant-nos amb altres primats, som dels menys violents entre nosaltres.

S’ha de desmitificar que els humans som dolents i que la natura és bona. Estem rodejats d’exemples en què veiem que la natura és cruel i, dins d’aquesta crueltat, nosaltres som un més. No sabria dir si dels que més o dels que menys, però sí que podem dir que som molt civilitzats. Els ximpanzés, que són l’espècie més propera a nosaltres, són clarament molt agressius. Segur que nosaltres, en guerres, també ho som; però això només demostra que ens trobem en el mateix nivell, no som ni pitjors ni millors. Formem part d’una xarxa de primats i fem el que fan altres primats. No fem massa coses extraordinàriament diferents en aquest sentit.

- El teu equip va publicar fa dos anys a la revista Nature el que es considera el catàleg més complet de diferències genètiques entre humans i altres primats. Sabem a quins trets físics es corresponen aquestes diferències genètiques?

Aquest és el gran repte dels biòlegs evolutius i de moment no sembla tenir solució. Altres espècies, com una mosca o un ratolí, es poden modificar genèticament i observar-ne les conseqüències, per saber a quin tret físic correspon aquell gen. Evidentment, amb humans no experimentarem genèticament i amb primats relatius tampoc ho podem fer. Així que per ara és impossible saber a quins trets físics corresponen les diferències genètiques entre una espècie i l’altra. S’ha provat d’agafar gens que només trobem en humans i integrar-los en ratolins. Però no podem esperar que per una transmissió de gens, uns ratolins es posin drets i parlin. La biologia és molt més complexa. També s’està provant amb línies cel·lulars, però amb fortes limitacions, ja que un cultiu cel·lular no es pot comparar amb un cervell.

S’ha de desmitificar que els humans som dolents i que la natura és bona

- La teva recerca es resumeix en una sola pregunta: què ens fa humans? Fins on ha arribat en la resposta?

Hi ha moltes respostes. Morfològicament, podem parlar del bipedisme complet, de l’expansió del neocòrtex de la part frontal, d’un grau de cultura altament desenvolupat, etc. Però, com més comparem humans i ximpanzés, més clar veiem que compartim pràcticament tots els trets comportamentals però en graus diferents. Ens costa molt trobar què ens fa exclusivament humans.

- I genèticament?

Podem dir què diferencia un genoma humà del d’un ximpanzé; però, això ens fa humans? Realment, no. Si comparem els genomes de dues persones qualssevol, també trobarem diferències malgrat ser dos humans. A dia d’avui tenim un catàleg de diferències, però encara no sabem quina es troba a la base dels processos relacionats amb la humanització. No sabem què ens fa bípedes, no sabem per què tenim tan poc pèl... Creiem que sabem molt del genoma, però la veritat és que encara no n’acabem d’entendre el comportament i la regulació d’una bona part.

Podem dir què diferencia un genoma humà del d’un ximpanzé; però, això ens fa humans?

- Arribarà un punt en què la selecció natural en humans no existirà i imperarà la selecció artificial?

La selecció natural sempre hi serà, amb més o menys força. La nostra societat ha creat un ambient molt diferent; ja no vivim a la selva ni lluitem per la supervivència, però continuem estant sotmesos a aquesta selecció. Fins i tot en un futur llunyà, en el qual segurament editarem els genomes abans de néixer, continuarà havent-hi la selecció natural. La selecció és un procés cec en el qual es generen mutacions i els individus que estan més adaptats són els que més disseminen les seves mutacions. L’edició genòmica ens permet accelerar aquesta selecció donant mutacions que sabem que estan preadaptades; però la realitat és que la selecció actua en milers o milions d’anys. Per molt llestos que siguem, els humans desapareixerem. Només som un petit accident dins la gran escala evolutiva de la Terra.

- Una altra línia de recerca del teu grup és el gos. Com afecta la domesticació del gos i la creació de races al seu genoma?

El gos és un model molt bo per estudiar les mutacions al genoma i quina funcionalitat tenen, perquè en 300 anys hem creat totes les races de gossos amb la gran diversitat de formes que veiem en els gossos avui. Estem analitzant ara 400 genomes complets de gossos i una de les coses que hem deduït és que diferents races tenen mutacions molt diferenciades. També hem observat que quan triem els caràcters que més ens agraden d’una raça, arrosseguem amb ells mutacions inicials que comparteixen tots els membres de la mateixa raça, que no han de ser necessàriament  beneficioses. Crec, però, que d’aquí a uns anys compensarem aquestes mutacions mitjançant l’edició del genoma. Quan sapiguem quina és la mutació que fa que el buldog francès respiri malament, la corregirem. Així, mantindrem tot allò que ens agrada físicament del gos i eliminarem el que no és bo per a ell.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia