L’equip iGEM Barcelona, format per estudiants d’Enginyeria Biomèdica de la UPF van presentar el seu projecte Hormonic a la competició internacional de biologia sintètica iGEM (International Genetically Engineered Machine).

Amb el projecte centrat en tractar l’hipotiroïdisme han obtingut una medalla d’or, que reconeix l'excel·lència en múltiples àrees. També els han concedit el reconeixement a millor “wiki” (la pàgina on presenten tot el seu treball) i millor “part bàsica” (una unitat d’ADN funcional que pot utilitzar la comunitat iGEM per crear nous dispositius) i han estat nominats a millor projecte terapèutic, pòster i vídeo de presentació.

El grup ha comptat amb el suport del Consell Social de la Universitat i dels Departaments de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) i de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC).

—Com va sorgir la idea del projecte?

Vam plantejar diferents idees i al final vam voler donar resposta a l’hipotiroïdisme perquè és un problema local, tenim amics i familiars amb aquesta malaltia. Pensem que, davant  problemes complexos és millor abordar-los des de diferents àmbits a la vegada. Per això el nostre projecte incorpora angles diferents, combinant l’electrònica i la biologia sintètica.

El nostre objectiu era regular el cicle hormonal i proporcionar un tractament personalitzat per a cada persona. 

—Ens podeu explicar en què consisteix el vostre dispositiu?

La malaltia es produeix per una desregulació del cicle hormonal. El nostre objectiu era regular aquest cicle, i proporcionar un tractament personalitzat per a cada persona. Nosaltres vam voler aprofitar la capacitat de la biologia de mesurar certes molècules i alhora també que l’electrònica permet calcular quina és la dosi que es necessita de manera ràpida i precisa. El sensor és un bacteri que hem modificat per a que pugui determinar el nivell d’hormona i, en funció de la quantitat que detecti, emet fluorescència. La fluorescència es pot quantificar gràcies a un fotodiode, un sistema electrònic. I aquest sistema passa la informació a un ordinador que pot fer els càlculs i, en cas que els nivells d’hormona siguin baixos, administrar l’hormona sintètica.

—Com valoreu la vostra experiència al Jamboree, que enguany ha estat virtual?

És una llàstima no haver anat a Boston però l’experiència ha estat molt bé. Hi va haver moltes activitats durant la setmana: seminaris, sessions de preguntes i respostes, presentacions de pòsters, la gran cerimònia final i també activitats més disteses i. Ens ha permès interaccionar amb altres equips, veure de què tractaven els seus projectes i com intentaven solucionar problemes locals. Ens ha servit per formar comunitat i conèixer gent que ha viscut la mateixa experiència que nosaltres.

Vam voler donar resposta a l’hipotiroïdisme perquè és un problema local, tenim amics i familiars amb aquesta malaltia. 

—Què destacaríeu del que heu après?

No només hem après sobre la part científica i el treball al laboratori, hem dut a terme tot el procés d’un projecte de recerca, des de tenir una idea fins a fer un prototip final. Això ha implicat administrar espais i un pressupost, planificar totes les tasques, resoldre els problemes que han anat sorgint i intentar que el projecte tingui sentit dins l’àmbit clínic. També hem hagut de comunicar el nostre projecte: hem fet vídeos i podcasts per intentar que el contingut científic fos accessible pel públic general.

—Quins han estat els principals reptes de desenvolupar el vostre projecte en un context de pandèmia?

Ens va costar molt accedir al laboratori per la pandèmia, per aforament no podíem anar-hi tots, per tant ens havíem de repartir molt bé les tasques, així que una bona organització ha estat imprescindible. Durant el procés hem tingut dificultats però estem molt contents amb el resultat.

—Com veieu el futur del vostre projecte?

Esperançador. El Consell Social de la Universitat va finançar el nostre projecte i, arran dels bons resultats que hem tingut a la competició ens han comunicat que hi podrem continuar treballant. Ja havíem planejat alguns experiments per millorar el projecte i, a partir del gener continuarem investigant amb l’objectiu de fer una publicació.

Disposar de recursos per poder fer un projecte que hem escollit nosaltres és una oportunitat única.

—Què aconsellaríeu a estudiants que es vulguin presentar a properes edicions del concurs?

Disposar de recursos per poder fer un projecte que hem escollit nosaltres és una oportunitat única, els diria que l’aprofitin i gaudeixin al màxim. Hem pogut formar un equip amb persones molt motivades per un mateix tema i això ha estat fantàstic.

Els aconsellaríem que tinguin la ment oberta i estiguin preparats per aprendre habilitats diferents necessàries per la competició, com per exemple programar una web. També que estiguin preparats per la frustració, ja que no sempre les coses surten bé. El més important és que tinguin una molt bona organització i comunicació dins l’equip. Per tant, que planifiquin les tasques amb molta antelació, ja que hi ha moltes entregues i les dates s’han de tenir molt presents.