El col·lectiu Les Malnascudes estan a pocs dies de presentar en societat la seva creació de debut, WARE. Serà el 14 i el 15 de novembre, a les 19.00 hores, a la Sala Aranyó del campus del Poblenou. Un espectacle/performance que està envoltat pel misteri. No se n'ha volgut avançar massa informació.

L'equip del projecte, format per Clàudia Serrahima, Àlex Monner, Laura Cabello, Marc i Oriol Guanyabens i Elena Martín, els tres últims alumni de la UPF, es va conèixer en el marc dels Malnascuts de la Sala Beckett, un laboratori d'experimentació d'arts escèniques. Ara, traslladen l'essència del format a la Universitat amb l'objectiu d'experimentar en el camp de l'audiovisual.

Parlem amb elles per conèixer una mica més qui són i què és WARE.

- Com es defineix el col·lectiu Les Malnascudes?

Si ens poséssim serioses diriem que som un grup de persones joves amb voluntat d’experimentar des del màxim risc i el màxim rigor en l’àmbit de l’audiovisual, tant en la seva vessant escènica com purament videogràfica. En cas contrari, potser diríem alguna cosa similar però amb paraules diferents i amb més dubtes i rodeos.

- Quin bagatge teniu? Quin és el vostre perfil?

El nostre concretament i individualment (el de les coordinadores) és relativament poc important, creiem. Però, col·lectivament, diríem que toquem, entre totes, una mica tot el que cal, o volem, o podem. Som actors/actrius, directorxs de teatre, directorxs de cinema, guionistes, productorxs cinematogràficxs, fotògrafxs, gestorxs de grup, professors d’audiovisuals a nenxs, performers, músicxs, amigues i amics, fillxs de les nostres mares, molt socials i sociables, intentem que bones persones, etc.

El nostre bagatge més important segurament sigui tenir certa experiència ja en el tipus de projectes dels Malnascuts/Malnascudes, amb les seves crisis, els seus dubtes, la seva barreja màgica de persones que no es coneixen…

"Malnascudes és un esqueix dels Malnascuts de la Beckett. En compartim la filosofia i intentem també extremar-ne la metodologia, aportant-hi evidentment el nostre punt de vista personal"

- La iniciativa sorgeix del concepte Els Malnascuts de la Sala Beckett. Quina relació hi teniu?

Una relació de germanes, o de filles, o de familia, això segur. Malnascudes és un esqueix dels Malnascuts de la Beckett –com ho és Malnascuts Del PRAT. Les que coordinem Malnascudes ens vam conèixer participant dels Malnascuts (com tanta i tanta gent s’hi ha conegut a Barcelona). I en compartim la filosofia i intentem també extremar-ne la metodologia, aportant-hi evidentment el nostre punt de vista personal. Més papistes que el Papa, més malnascuts que els Malnascuts, quasi.

- I com treballeu?

Creiem que el mètode en concret sempre depèn del projecte, perquè creiem que el procés de treball és part indissociable del projecte final en sí, i per tant cal generar el tipus de procés que ens apropi més a investigar el que volem investigar. Això ja defineix el nostre mètode, en realitat. Adaptabilitat, risc, dinamisme en les formes, etc.

"Si alguna cosa intentem apretar és el fet de des-jerarquitzar els processos de creació. En aquesta edició, per exemple, no hem definit els rols dels participants fins un mes abans de l’estrena"

Si alguna cosa intentem apretar és el fet de des-jerarquitzar els processos de creació. En aquesta edició, per exemple, no hem definit els rols dels participants (actrius, directores, etc.) fins un mes abans de l’estrena. Tot el procés d’investigació i desenvolupament s’ha fet de manera absolutament horitzontal. Especialment en l’audiovisual, que està súper jerarquitzat i industrialitzat, només això ja és un factor de risc i una aposta artística especial.

- Esteu en marxa des de l'abril, com heu gestionat el procés creatiu?

Com hem pogut! Posant-nos en tots els problemes possibles, posant-nos-ho difícil, i veient després com ho fem per sortir-ne.

Hem pretès crear una comunitat, d’entrada, amb les persones que configuraven el grup, i que no es coneixien entre sí. Fent exercicis d’escolta, d’explicar-nos com estem els uns als altres. I a partir d’aquí, i agafant aquesta energia com a referència, jugar amb allò que ens interessava profundament de la manera més rigorosa i fora norma (dins la pròpia norma del grup) possible.

- El 14 i el 15 de novembre presentareu la vostra proposta al campus del Poblenou. Què és WARE? Què li podem avançar al possible l'espectador per captar-lo?

La idea és que cada persona que vingui pugui conèixer la seva mare. Tu coneixes la teva mare? Jo no ho sé. Qui és la meva mare avui en dia? Segur que la nostra mare, la que ens va parir, és l’única que ens fa de mare avui en dia? El nostre cos segurament conté ja allò digital i internetil i algorítmic a nivell mol·lecular. Què hi ha o pot haver-hi de mare en els algorismes que cuiden de nosaltres avui en dia? La nostra mare, la nostra família, s’està renovant, actualitzant -està passant, si no ha passat ja. Per això hem creat WARE i volem que vingueu a preguntar-vos i viure tot això amb nosaltres.

- Es tracta d'una performance que requereix que l'espectador doni algunes dades personals...  Cada funció, per tant, serà única. Quin és l'objectiu de l'espectacle?

L’objectiu és crear un espai on reflexionar genuïna, personal i alhora col·lectivament sobre la nostra relació íntima amb internet.

- Un cop fetes les funcions d'aquesta setmana, quins projectes us plantegeu?

Com a Malnascudes, l’any que ve volem fer alguna cosa absolutament oposada al que hem fet en aquesta edició. Alguna cosa súper jerarquitzada, amb molts rols, molts càrrecs i una estructura el més semblant a la industria possible. I molt acotat a nivell formal. Un tostón, vaia. (riuen...)

No, no, será guai. Però sí, volem posar-nos en el merder de fer una peli de tota la vida, intentant descobrir com seria, per nosaltres, fer-ho així: a veure quan ens saturem d’això, a veure què hi trobem d’interessant, a veure què notem que necessitem canviar. Si algú té idees, sisplau, les pot enviar a [email protected]. Estem obertes a absolutament tot, tot i tot.