Vés enrere

"Integrar una cultura del 'menys és més' resulta molt difícil per a la societat occidental"

"Integrar una cultura del 'menys és més' resulta molt difícil per a la societat occidental"

El personal d'administració i serveis de l'Oficina de Postgrau i Doctorat de la UPF porta a terme "La Zero Waste Office", un projecte pioner a la Universitat per fer la transició cap al residu zero.

04.10.2019

Imatge inicial

La Zero Waste Office (@lazerowasteoffice) és un projecte que porta a terme el personal d’administració i serveis (PAS) de l’Oficina de Postgrau i Doctorat de la Universitat Pompeu Fabra, que pretén fer la transició cap al residu zero.

Es tracta d’una iniciativa pionera a la UPF, que es va posar en marxa el maig del 2019, i  que vol ser un incentiu per tal que altres serveis i persones de la comunitat universitària se sumin a aquest repte.

El projecte està impulsat per Anna de Golferichs, treballadora de l’oficina, que de seguida va rebre el suport de la seva cap, Marta Aragay, així com de tot el conjunt de companyes del servei, ja que per reeixir, el treball en equip és indispensable.

“La Zero Waste Office”, que va ser un dels projectes finalistes de l’edició 2019 del Concurs de Responsabilitat Universitària convocat pel Consell Social de la UPF, s’emmarca en les diferents accions i compromisos de la Universitat al voltant de l’emergència climàtica, entre les quals hi ha pal·liar la petjada ecològica.

Com va sorgir aquesta la iniciativa? Es limita a l’espai de l’oficina?

(Marta Aragay): Com en moltes coses a la vida, la iniciativa va sorgir d'una persona de l’oficina, Anna de Golferichs, que ja feia temps que ens parlava del residu zero. Finalment, un dia ens va plantejar fer un pas endavant. Era important tenir el compromís de tota l’oficina, i com a cap, vaig pensar que el planeta ho agrairia i seria una molt bona dinàmica per seguir fent equip. Ràpidament vam veure que els canvis a l’oficina ens obligaven a modificar hàbits a casa: la sostenibilitat no entén de fronteres i si ets sostenible a la feina, ho acabaràs sent a casa.

"La sostenibilitat no entén de fronteres i si ets sostenible a la feina, ho acabaràs sent a casa”.

Quin és el seu objectiu final?

(M.A.) No hi ha objectiu final, el projecte està en canvi permanent. La seva finalitat principal és integrar la cultura del residu zero i conscienciar sobre la seva necessitat. Ara bé, ens agradaria que la frontera no fos la porta de la nostra oficina. Podem dir que el nostre propòsit final és que la comunitat UPF també adopti aquestes mesures.

Com heu aconseguit aquesta reducció tan dràstica de residus? Heu utilitzat algun tipus de guia pràctica?

(Anna de Golferichs). El primer pas que vam fer va ser eliminar les papereres i fer-ne servir només una per a tota l’oficina. El gest va ser tan dràstic que els resultats es van fer evidents ràpidament. Pel que fa a la guia, vaig anar proposant compromisos i reptes setmana a setmana, una mica seguint la meva experiència personal amb l’estil de vida residu zero. És un procés de transició creatiu i obert que ha de ser capaç d’adaptar-se a les dinàmiques de cada equip.

De quina manera us heu servit d’Instagram per visualitzar els resultats?

(A.G.Instagram ha estat fonamental com a eina per motivar les companyes. La meva idea era convèncer el conjunt de l’oficina que tothom es pot convertir en una influencer capaç de canviar el món, o si més no el nostre petit món. D’altra banda, Instagram no només ens ha servit per documentar el que estem fent, sinó també per crear xarxa amb la comunitat residu zero i donar a conèixer el projecte més enllà de l’espai de l’oficina.

"La meva idea era convèncer el conjunt de l’oficina que tothom es pot convertir en una influencer capaç de canviar el món".

Ha estat difícil l’adaptació dels membres de l’oficina? Quin és el nivell de compromís i quines reticències hi ha hagut?

(A.G.) No ha estat fàcil, cadascuna de nosaltres s’ha trobat amb la necessitat de trencar esquemes que teníem integrats i dels quals no érem conscients. Hem intentat buscar l’equilibri constant entre l’objectiu i l’adaptació de cada persona. En aquest sentit, el projecte és una molt bona eina de treball en equip i de desenvolupament de les capacitats de comunicació interpersonal.

Podries explicar algunes de les principals mesures i canvis que heu introduït per eliminar els residus?

(A.G.) Per aconseguir una reducció de residus significativa el primer que cal fer és analitzar quins residus generes. En el nostre cas vam començar eliminant les ampolles de plàstic i els embolcalls. Altres mesures que hem portat a terme han estat limitar l’ús de material d’oficina poc respectuós amb el medi ambient (de fet, estem buscant alternatives més sostenibles) i també analitzar els processos administratius que gestionem per digitalitzar-los al màxim i evitar la impressió de paper.

Quines són les principals dificultats amb què us heu trobat?

(A.G.) Posar consciència en tot allò que fem per tal d’integrar criteris de sostenibilitat. No sempre és fàcil buscar l’alternativa sostenible i cal resistir l’impuls de seguir comprant productes de fàcil abast però poc respectuosos amb el medi ambient.

Quins són els materials o objectes dels quals ha estat més difícil de prescindir?

(A.G.) Els bolígrafs. Quan vaig plantejar la limitació del nombre de suports d’escriptura vaig ser conscient de la dificultat que suposa renunciar al principi d’acumulació: integrar una cultura del “menys és més” resulta molt difícil per a la societat occidental.

"Cal posar consciència en tot el que fem per integrar criteris de sostenibilitat".

Aquesta iniciativa és extrapolable a altres serveis í àmbits de la UPF?

(A.G) Aquest és el nostre desig. Creiem que com a membres de la comunitat universitària tenim la possibilitat de transmetre un missatge important al conjunt de la societat.

La comunitat universitària i la societat en general estan prou mentalitzats de la importància de reduir residus?

(A.G.) No tenim cultura dels residus, de fet molta gent confon reduir residus amb reciclar, i no es tracta d’això. Als anys 90 lluitàvem pel reciclatge, i al 2020 hem de lluitar per la reducció dels residus i per una cultura de l’economia circular, en què la matèria de l’objecte torni a la terra.

Es tracta d’una conducta que es podria imposar o preval la llibertat individual?

(A.G.) La reducció dels residus s’hauria de regular amb lleis. Alhora, la llibertat ha de prevaldre sempre en un sistema en el qual exercir aquesta llibertat no sigui sinònim a la destrucció del planeta.

Quin grau de responsabilitat tenen el consumidor, les empreses i els polítics en l’excés de residus?

(A.G.) És un tema que hem discutit a fons a l’oficina. En un món on preval l’individualisme, pot semblar que la sostenibilitat sigui una responsabilitat individual i això no és així. Com a ciutadans, prenem decisions importants en el nostre dia a dia, però els governs, ja siguin estatals o institucionals, han d’aprovar lleis per tal que els ciutadans visquin en un context sostenible. Qui té el poder l’ha d’exercir per aturar el canvi climàtic.

"Qui té el poder l’ha d’exercir per aturar el canvi climàtic".

Quines altres mesures creus que es podrien portar a terme des de la Universitat per lluitar contra l’emergència climàtica?

(A.G.) S’estan prenent mesures importants, com ara la limitació dels plàstics a la cafeteria, però ara cal veure si efectivament es produeix una reducció significativa de residus. Nosaltres proposem limitar i buscar alternatives al material d’oficina, però la mesura més important és construir una cultura de la sostenibilitat. Cal fer pedagogia i sentir-nos part del projecte, ens hem de creure que podem ser motor de canvi.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit