Vés enrere “Hem adquirit una visió més global sobre com és el dia a dia en un projecte de recerca”

“Hem adquirit una visió més global sobre com és el dia a dia en un projecte de recerca”

L’equip d’estudiants dels graus de Biologia Humana i Enginyeria Biomèdica de la UPF va presentar el seu projecte a la competició internacional de biologia sintètica iGEM.

22.11.2018

 

L’equip iGEM Barcelona va presentar el seu projecte el passat 26 d’octubre al Giant Jamboree, l’esdeveniment anual que tanca la competició iGEM (International Genetically Engineered Machine) a Boston, Massachusetts.

Els estudiants van aconseguir una medalla d’or, un reconeixement concedit per complir un conjunt de requisits, i també han estat nominats a millor model computacional, millor sistema de mesura, millor part “biobrick” composta i caracteritzada, i a millor projecte terapèutic.

El grup ha comptat amb el suport del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) i amb el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, així com del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

—Com va sorgir la idea de presentar-se a la competició?

Vam conèixer la competició iGEM gràcies a la presentació que va fer l’equip anterior, abans no n’havíem sentit a parlar. Allà ens vam trobar amb altres companys interessats i un grup de cinc estudiants de Biologia Humana vam plantejar fer un equip. Des d’aleshores han marxat persones i també n’han arribat de noves. Ens vam adonar que pel nostre projecte necessitàvem un equip multidisciplinari per poder arribar a tots els objectius que ens vam plantejar.  Aleshores vam presentar la nostra idea als companys d’Enginyeria Biomèdica, els vam convidar a participar i dos estudiants més es van apuntar.

—Quins eren els objectius principals del vostre projecte?

El nostre objectiu principal era fer un “proof of concept” d’un probiòtic per prevenir la metàstasi. D’aquesta manera, poder aconseguir un bacteri amb el metabolisme de degradació d’àcids grassos de cadena llarga optimitzat, capaç de degradar més àcids grassos i utilitzar-los com a font d’energia.

—Què destacaríeu del que heu après?

Aquesta experiència ha estat una gran oportunitat per aprendre, no només sobre ciència, el nostre projecte ha inclòs àmbits molt variats. En poc temps, hem treballat diferents habilitats, des d’organitzar-nos millor a aprendre a fer pressupostos. També hem fet comunicació científica i divulgativa mitjançant pòsters, presentacions, un vídeo o una pàgina web. D’altra banda hem adquirit una visió més global sobre com és el món real d’un grup de recerca i això ens ha permès ser conscients de la importància de la tasca de buscar finançament, que ha estat un dels grans reptes als que ens hem enfrontat. A més, el projecte també ens ha permès saber què ens agrada més i menys i això ens pot ajudar a pensar en el nostre futur professional.

Aquesta experiència ha estat una gran oportunitat per aprendre, no només sobre ciència, el nostre projecte ha inclòs àmbits molt variats.

—Què us ha aportat tenir un equip multidisciplinari?

Ens ha permès aprendre molt uns dels altres i enfocar el projecte des de diferents visions. També ens ha apropat al món real, ja que els grups de recerca estan formats per persones que tenen formacions diferents i t’has d’acostumar a entendre els altres punts de vista. També hem pogut formar-nos en àmbits que no havíem tocat durant la carrera perquè tot i que hi va haver divisió de tasques tots vam participar en cada un dels processos.

—Com veieu el futur del vostre projecte?

Tots estem molt contents amb el que hem aconseguit, poder aconseguir el “proof of concept”, anar a Boston i que el nostre projecte fos reconegut. Si sorgeix una bona oportunitat per continuar i invertir en el projecte, seria molt interessant, però ara per ara pensem que hem assolit el nostre objectiu. Ens agradaria poder seguir desenvolupant el projecte, anar a per totes, però tots hem valorat que ara ens interessa seguir formant-nos. D’altra banda, és molt difícil disposar de l’espai, el temps i el suport necessaris, però mai se sap si es podria reprendre més endavant.

Ens ha permès ser conscients de la importància de la tasca de buscar finançament, que ha estat un dels grans reptes que hem afrontat.

—Com valoreu la vostra experiència al Jamboree a Boston?

Va ser increïble, érem 340 equips, al voltant de 5500 participants més els jutges i els voluntaris. Va ser la recompensa a tota la nostra feina. Veure el que havien fet els altres equips d’estudiants, compartir l’experiència i aprendre els uns dels altres. Al congrés vam poder assistir a xerrades d’universitats com Harvard, Yale, MIT o l’Imperial College de Londres i va ser impressionant veure que universitats tan potents havien fet projectes semblants al nostre. Vam trobar molt enriquidor veure com persones de diferents llocs del món poden assolir objectius molt semblants. Una de les coses que més ens va impresionar va ser la presència d’equips pre-universitaris amb projectes de molta qualitat!

—Què aconsellaríeu a estudiants que es vulguin presentar a properes edicions del concurs?

El més important de tot és que s’organitzin molt bé des del començament, la coordinació i el “team-building” de l’equip és molt important. A més, s’haurien d’assegurar de tenir el suport institucional, econòmic i que disposen d’un espai, preferiblement per ells sols. El nostre projecte no hauria estat possible sense l’ajuda dels nostres quatre instructors: Eva Gonzalez, Avencia Sánchez-Mejías, Marc Güell i Sergi Aranda. També volem destacar l’ajuda de Javier Macía, que ens va deixar el seu laboratori per fer una part experimental, i de la Regina López, que ens ha ajudat molt amb la gestió. Per això mateix també és molt important tenir uns bons instructors i una bona organització de reunions per seguir el desenvolupament del projecte.

Vam trobar molt enriquidor veure com persones de diferents llocs del món poden assolir objectius molt semblants.

—Quins penseu que són els avantatges o potencial i riscos de l’ús de l’edició genètica per desenvolupar probiòtics modificats?

Pensem que el món dels probiòtics té un gran potencial, a l’iGEM hi va haver diversos grups que van apostar per  idees similar a la nostra, aplicar l’edició genètica per crear un probiòtic genèticament modificat per tal de curar una malaltia. Creiem que els probiòtics obriran una nova porta per desenvolupar tractaments per moltes malalties, tot i així la gran limitació és la bioseguretat. Un dels pilars del nostre projecte s’ha basat en proposar alternatives per tal d'evitar que el bacteri que hem dissenyat influeixi de foma negativa a altres espècies comensals de l’entorn intestinal. Es comú que els bacteris intercanviin gens entre ells. Si això succeeix amb els gens que nosaltres hem editat a la nostra espècie terapeutica, hi hauria un risc de pertorbar el microbioma. Nosaltres hem proposat un mecanisme per evitar aquesta comunicació pugui succeir.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact