Will Steffen és un científic del Sistema Terra. És membre del Consell del Clima d'Austràlia que ofereix informació d'experts independents sobre el canvi climàtic. També és professor emèrit de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU), a Canberra; Senior Fellow al Stockholm Resilience Centre, de Suècia; i membre del Grup de Treball de l'Antropocè. De 1998 a mitjans de 2004, Steffen va ser director executiu del Programa Internacional Geosfera-Biosfera, amb seu a Estocolm. Els seus interessos de recerca abasten un ampli ventall dins de la ciència del sistema terrestre, amb èmfasi en la sostenibilitat i el canvi climàtic.

El dimarts 22 de febrer va fer la conferència "The Anthropocene: Where on Earth are we going", en el marc de la Europaeum Winter School que es va celebrar a la UPF, centrada en Benestar Planetari. 

La teva conferència a la UPF girarà al voltant de cap a on ens dirigim com a planeta. Per tant, la pregunta és obligada: cap a on anem?

Crec que anem en la direcció equivocada i ho estem fent de moltes maneres diferents. El tema general de la xerrada serà l'Antropocè, que té un impacte important a la Terra. El que anomenem Sistema Terra, el sistema planetari, està canviant a un ritme extraordinàriament ràpid, allunyant-se de l'estat estable de l'Holocè, l'estat en què s'ha mantingut la Terra durant els darrers 12.000 anys, i que ha representat l'única vegada que els humans han pogut desenvolupar l'agricultura, els pobles, les ciutats, les societats complexes, etc.

Quan mirem el sistema climàtic, tothom en parla, veiem que hi ha un augment accelerat de la desestabilització climàtica, la temperatura augmenta, els esdeveniments extrems empitjoren... En canvi, quan el focus es posa en altres aspectes del Sistema Terra, com la biosfera, veiem que també l'estem degradant a un ritme creixent. Estem perdent ecosistemes importants, com la selva tropical, o les taxes d'extinció d'animals estan augmentant.

Anem en la direcció equivocada i ho estem fent de moltes maneres diferents. El Sistema Terra està canviant a un ritme extraordinàriament ràpid, allunyant-se de l'estat estable de l'Holocè, l'estat en què s'ha mantingut la Terra durant els darrers 12.000 anys

Així, quan mirem l'estructura general del sistema terrestre i veiem com funciona normalment, veiem que l'estem alterant de moltes maneres diferents. La xerrada abordarà aquests temes, com estem canviant el sistema terrestre, què ho ha impulsat i què hem de fer per estabilitzar-lo.

Normalment parles de punts d'inflexió. Quan s'arriba a un, els altres s'enforteixen i l'escalfament del planeta també. Podries explicar alguns d'aquests punts d'inflexió?

Els punts d'inflexió són bàsicament de tres tipologies diferents. Són grans trossos de gel prop dels pols que es poden fondre, són grans ecosistemes dels quals depenem -la selva amazònica en podria ser un bon exemple- i són sistemes de circulació de l'aire i els oceans.

Per posar-vos un exemple, fondre tot el gel de la capa de gel de Groenlàndia a l'Atlàntic Nord suposaria un augment del nivell del mar de 7 metres. Això seria una catàstrofe, donat el gran nombre de persones que viuen prop de la costa. Actualment s'està començant a fondre, i ho fa de dues maneres diferents.

D'una banda, està perdent algunes de les seves glaceres de sortida, el gel comença a moure's i a trencar-se i acaba a l'oceà. Però al mateix temps, s'està fonent des de la seva superfície, perquè l'escalfament, a altes latituds al voltant de l'Àrtic, és encara més pronunciat que la mitjana mundial. A mesura que la superfície es fon, baixa i entra en una zona climàtica més càlida. Això accelera la fusió del gel. Així és com s'arriba a un punt d'inflexió. Arriba un moment en què s'arriba a un punt de no retorn, un punt on encara que s’aconsegueixi estabilitzar el clima, no el podrem recuperar. Aquest és un punt d'inflexió. Empènyer un sistema prou lluny, un sistema que té el seu propi mecanisme de retroalimentació integrat, fa que el canvi sigui imparable i el sistema canviï completament.

Un altre exemple seria la selva amazònica. A mesura que la desforestació continua, es perd la capacitat del propi bosc d'evaporar l'aigua. La meitat de la pluja que cau a l'Amazònia és aigua reciclada del propi bosc. El sistema és senzill: plou al bosc, els arbres agafen aigua del sòl, l'aigua s'evapora cap a l'atmosfera i torna a ploure. Però quan comences a reduir el bosc convertint la terra en pastures i prats, s'evapora menys aigua. Si la desforestació continua, hi ha un moment en què no hi ha marxa enrere perquè mai s’obtindrà l'aigua i la humitat suficient que necessita per regenerar-se.

Hem analitzat nou o deu d'aquests punts d'inflexió, i tots s’estan començant a moure en la direcció del punt d'inflexió. A més, aquests punts d'inflexió estan connectats, el gel del pol nord està connectat a la selva tropical del Brasil.

Hem analitzat nou o deu d'aquests punts d'inflexió, i tots s’estan començant a moure en la direcció del punt d'inflexió. A més, aquests punts d'inflexió estan connectats, el gel del pol nord està connectat a la selva tropical del Brasil.

El gel flota a l'oceà Àrtic i es redueix a causa de l'escalfament global, de manera que cada cop queda més aigua fosca exposada a l’oceà (sense gel) durant l'estiu. L'aigua absorbeix més llum solar i per tant accelera l'escalfament i el gel es redueix encara més. L'escalfament accelerat augmenta la fusió del gel a Groenlàndia, i això aporta més aigua dolça a la part superior de l'oceà Atlàntic, que, al seu torn, frena la circulació nord-sud de l'oceà.

Què vol dir en última instància? Doncs que aquest canvi de circulació està reduint les pluges a l'Amazònia i, amb l'augment de la desforestació, estem empenyent el bosc cap al punt d'inflexió.

Això és el que anomenem una cascada d'inflexions, com un efecte dòmino. El pitjor dels casos és desencadenar uns quants punts d'inflexió perquè llavors podem perdre el control de tot el sistema, passant a un estat molt diferent del sistema terrestre en conjunt, un estat on serà molt més difícil de viure per a nosaltres.

També parles de llindars planetaris i del concepte hothouse earth. Què vol dir? Ens podries donar alguns exemples concrets de com podria ser la vida humana si això passés?

El que vol dir és una Terra molt inestable. Aquesta cascada d'inflexions, si realment la comencem, és el procés que treu el sistema de la Terra fora del nostre control. La Terra passarà a un estat molt més calent, amb un augment de la temperatura de 4 o 5 graus respecte a l'època preindustrial, hi haurà grans canvis a la biosfera, boscos i prades, amb incendis massius... Estem parlant de grans esdeveniments d'extinció.

Aquest escenari de col·lapse provocarà una gran caiguda de la població a tot el món, empitjorarà el benestar humà, etc. És una catàstrofe mundial i això és el que volem evitar a tota costa. Sé que és aterridor, però hem d'afrontar la veritat i explicar que si no ens prenem aquestes amenaces seriosament ara, aquest és el risc que correm pels nostres fills.

Això implica una disrupció molt gran a un ritme de canvi mai vist abans en la història de la Terra, només comparable a quan el meteorit va impactar la Terra fa 66 milions d'anys. La meva opinió és que la civilització humana, la societat que coneixem avui, no funcionarà en aquest tipus de món. Aquest escenari de col·lapse provocarà una gran caiguda de la població a tot el món, empitjorarà el benestar humà, etc. És una catàstrofe mundial i això és el que volem evitar a tota costa. Sé que és aterridor, però hem d'afrontar la veritat i explicar que si no ens prenem aquestes amenaces seriosament ara, aquest és el risc que correm pels nostres fills.

Estem ja en un camí de no retorn pel que fa a l'emergència climàtica? Hem perdut definitivament el control del nostre planeta?

Crec que encara no hem arribat a aquest gir dels esdeveniments. El que estem dient és que diferents elements d'inflexió es mouen cap a un punt d'inflexió. El problema és que no sabem exactament on és aquest punt d'inflexió. I mai no ho sabrem, tret que hi arribem, fet que és una cosa bastant estúpida.

Per tant, és una qüestió de risc. Quant de risc estàs disposat a córrer? La meva estimació és que si aconseguim l'objectiu més ambiciós acordat a París, un màxim d'1,5 graus d'escalfament, que és un gran repte, ara tots ho sabem, això minimitzaria el risc d'iniciar aquesta cascada. Quan comencem a acostar-nos als dos graus i si anem més enllà dels dos graus, el risc augmenta molt ràpidament i podem iniciar una cascada d'inflexions. Per això són tan importants els objectius climàtics de París.

Sembla que les conferències sobre el clima, les COP, no estan resolent el problema.

No, no funcionen. L'última va ser la COP26 a Glasgow. Podeu tornar 26 anys enrere i veure la primera conferència sobre el clima. I podeu veure com les emissions humanes han anat augmentant i augmentant durant els últims 26 anys.

No hi ha evidència que cap conferència climàtica hagi tingut un impacte positiu en aquesta corba d'emissions. Aquesta és la trista veritat. I això ha de canviar.

No hi ha evidència que cap conferència climàtica hagi tingut un impacte positiu en aquesta corba d'emissions. Aquesta és la trista veritat. I això ha de canviar. Si no canvia en els propers anys, no crec que aconseguim els objectius de París. El temps s’ha acabat.

Com podem evitar aquest escenari? Quines són les accions mínimes que cal fer com a humanitat per aturar aquest procés?

Crec que hem de prendre mesures, i hem de prendre mesures ara: aturar qualsevol nou desenvolupament de combustibles fòssils. Ja hi ha molts pous de petroli, mines de carbó, jaciments de gas... i es preveuen grans ampliacions, sobretot de gas. Aquests plans s'han d'aturar ara mateix a tots els països. I això no només ho diem els científics, sinó que l'Agència Internacional de l'Energia diu el mateix: hem d'aturar l'expansió dels jaciments fòssils. Fer-ho l'any que ve ens donaria una bona oportunitat d'apropar-nos als 1,5 graus, i amb una mica d'eliminació de CO2 de l'atmosfera, potser fins i tot podríem baixar dels 1,5 graus. Per tant, el primer pas és aturar l'expansió dels combustibles fòssils, i això ha de passar ara.

Però crec que l'única manera que això passi és que la gent s'aixequi contra els seus governs. Pot ser que calguin manifestacions, potser que la gent surti al carrer, o que intenti aturar aquesta expansió directament, en persona, anant a llocs concrets. Desobediència civil. Només així aconseguirem els canvis que necessitem a temps.

I tant de bo, canviar alguns governs i persones que dirigeixen grans corporacions ens ajudarà a canviar el camí actual. Aquí a Austràlia som un exportador important de combustibles fòssils. Però d'aquí a uns mesos tenim eleccions i ja hi ha hagut un augment de gent independent que es presenta al parlament que diu que això no ens agrada, i cada cop tenen més popularitat. Així que potser tindrem una "revolució electoral" aquí baix. Els candidats independents estan rebent molt suport.  Ho sabrem a l'abril o al maig, quan es facin les eleccions.

Hem de desafiar el sistema. Hem de desmuntar-lo i construir un nou sistema molt millor.

Hi ha la sensació que els joves són molt més conscients d'aquests problemes i estan empenyent perquè se solucionin. Creus que alguna cosa està canviant? Podríem enviar un missatge optimista?

El missatge optimista és que de la mateixa manera que hi ha punts d'inflexió en el sistema de la Terra, també hi ha punts d'inflexió en el sistema social. Les coses poden canviar més ràpidament en un sistema social quan la gent es cansa. I puc intuir que això està passant. Comencem a veure gent jove d'arreu del món, gent gran, i també l'arribada de noves indústries, les energies renovables, cada cop més suport...

Així, es pot veure que sota el sistema, que encara dóna suport els combustibles fòssils, s'està creant un moviment. És prou fort? Encara no. Però pot canviar ràpidament. Ha de canviar ràpidament. Ja no és acceptable cremar combustibles fòssils. L'explotació de combustibles fòssils ja no és acceptable. Això és antisocial.

El missatge optimista és que de la mateixa manera que hi ha punts d'inflexió en el sistema de la Terra, també hi ha punts d'inflexió en el sistema social. Les coses poden canviar més ràpidament en un sistema social quan la gent es cansa. I puc intuir que això està passant.

Les xarxes socials ens ajuden, els joves ens ajuden, els científics ens ajuden. Cadascú de nosaltres per si sol no canviarà el sistema, però junts podem tenir l'oportunitat d'impulsar-lo per aconseguir aquest punt d'inflexió social i canviar el sistema molt ràpidament.

A la UPF hem posat en marxa la iniciativa Planetary Wellbeing que vol englobar tota la universitat en termes de recerca, docència i transferència de coneixement. Creus que aquest tipus d'iniciatives poden ajudar a resoldre el problema?

Absolutament, això forma part del punt d'inflexió social. Aquestes coses han de passar. És important que moltes institucions noves s'incorporin. Les noves idees són importants.

Totes aquestes idees diferents, institucions, xarxes que estan bullint, això és el que necessitem per aconseguir aquest gran punt d'inflexió social global

Posaré un bon exemple que ve d'un lloc proper, a Portugal. Hi ha un expert jurídic anomenat Paulo Magalhães, i està desenvolupant el concepte de "llar comuna per a la humanitat". I el que diu és que el més important que hem de protegir no són els territoris, sinó la integritat del Sistema Terra, la nostra llar planetària. Així que el que vol és un reconeixement legal del Sistema Terra. No la terra física, sinó els elements intangibles, els sistemes de circulació, la transferència de calor, totes les coses que mantenen el planeta habitable. Un cop obtingut aquest reconeixement legal, es podran començar a desenvolupar lleis i instruments econòmics basats en un context legal.

Totes aquestes idees diferents, institucions, xarxes que estan bullint, això és el que necessitem per aconseguir aquest gran punt d'inflexió social global.