Marc Güell lidera el Grup de Recerca en Biologia Sintètica Traslacional al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF. Quan treballava a la Harvard Medical School va ser fundador científic de l’empresa eGenesis Bio, centrada en el desenvolupament d’òrgans per a xenotrasplantaments. Recentment, s’ha anunciat el primer trasplantament d’un cor de porc a una persona per part d’un equip de científics de la Universitat de Maryland (EUA). Degut a aquests últims avenços en l’àmbit dels xenotrasplantaments, parlem amb ell sobre en quin punt es troba actualment aquesta àrea de recerca i com veu el seu futur.

 —Què són els xenotrasplantaments i quan es van iniciar?

 El concepte és molt senzill, és trasplantar un òrgan d’un animal a un altre. En aquest cas el més comú és trasplantar un òrgan d’un porc a un primat no humà i esperem que en un futur, a humans. Es porta fent molt temps; les primeres proves estan documentades fa més de 100 anys. El xenotrasplantament modern, però, s’ha desenvolupat a les dues últimes dècades. Hi ha hagut avenços d’enginyeria genètica i immunosupressió i s’ha pogut acostar més a una realitat clínica de cara a un futur proper, esperem.

Ara mateix el xenotrasplantament està en un moment molt dolç. Tot i que cal recordar que és un dels procediments mèdics més complexos que existeixen. 

—Què cal per fer possible un xenotrasplantament?

Per fer-lo possible calen almenys dues coses. D’una banda, que l’òrgan funcioni des d’un punt de vista fisiològic; però el més important i la part que cal treballar més és aconseguir que aquest òrgan no sigui rebutjat. Ara es treballa molt a modificar genèticament aquests porcs per humanitzar-los una mica. Això es fa de manera molt concreta: es treuen gens que el porc té i nosaltres no tenim o s’afegeixen components clau que permeten reduir el rebuig, per exemple proteïnes relacionades amb el sistema immunitari. Un altre tema important és la coagulació de la sang: cal afegir unes proteïnes per tal que la sang humana pugui fluir bé per l’òrgan. Per últim, en una pràctica normal d’alotrasplantament (el trasplantament d’un individu a un altre de la mateixa espècie) fem servir immunosupressió: en aquests porcs se’ls afegeix ja una mica d’immunosupressió codificada genèticament. D’aquesta manera, podem restar pes a la immunosupressió que s’ha de donar amb medicaments convencionals. D’altra banda els òrgans de porc responen a l’hormona de creixement humana. Per evitar que aquest òrgan creixi massa dins el nou hoste es treu el receptor de l’hormona de creixement. Això és una pràctica relativament nova, de fa pocs anys.

—Com es fan les modificacions genètiques per al xenotrasplantament?

Calen dos passos: per una banda, hem d’implementar tots aquests canvis genètics. En els casos més recents que hem vist a les notícies del trasplantament de cor s’ha fet servir un porc per al trasplantament amb deu canvis genètics. Per fer aquests canvis primer s’agafen unes cèl·lules somàtiques (qualsevol cèl·lula del cos excepte els espermatozous i òvuls) del porc, per exemple fibroblastos de l’orella, es cultiven i es fan tots els canvis en aquelles cèl·lules. Un cop fets, es valida que els canvis s’han fet correctament i després es fa una transferència nuclear a un oòcit, de la mateixa manera que es va fer amb la Dolly. A continuació, amb una microinjecció, es treu el nucli d’una cèl·lula somàtica totalment modificada i es posa en un oòcit receptor que pot desenvolupar l’embrió. L’embrió s’implanta en una mare i el porc que naixerà serà transgènic, i totes les seves cèl·lules tindran aquests canvis genètics.

—En quin punt ens trobem?

Hi ha hagut progressos molt grans en els últims anys, impressionants. Tenim per exemple alguns òrgans com són el cor i el ronyó i les illetes pancreàtiques que tenen bon funcionament i supervivència d’anys en primats no humans amb bona funció fisiològica. Això va donant més arguments per poder fer un salt a la clínica. Per ara, aquests experiments que hi ha hagut no han sigut un assaig clínic convencional, sino que han sigut un procediment d’emergència amb un permís especial. Però almenys donades aquestes sòlides dades preclíniques, suposo que tindrem més notícies en el futur.

Per ara aquests experiments que hi ha hagut no han sigut un assaig clínic convencional, sino que han sigut un procediment d’emergència amb un permís especial. Però almenys, donades aquestes sòlides dades preclíniques, suposo que tindrem més notícies en el futur.

—Per què es fan servir porcs?

Hi ha diverses raons. Per una banda, hi ha una qüestió ètica, ja que fer experiments amb primats està molt restringit, és gairebé impossible. Una altra qüestió és pel que fa a transmissió de malalties. Com sabem i més en temps de pandèmia, com més a prop és l’animal en el qual hi ha un patogen més fàcil és que salti als humans. En aquest sentit, recordem el cas de la sida. Un primat té molt més risc de transferir un patogen a un humà que no pas un porc.

Per últim, també hi ha una qüestió pràctica. Tenim molta experiència amb els porcs, quant a programes de creixement i fins i tot a escala biotecnològica. Implementar deu canvis genètics en un primat és molt més complex que no pas implementar-los en un porc i, a més, fer un programa en el qual es puguin tenir prou animals per fer un assaig clínic algun dia. Ara mateix, hi ha molt consens quant a la idea que el porc és un bon candidat.

—Quins creus que són els reptes de futur de la recerca en xenotrasplantaments?

Ara mateix, el xenotrasplantament està en un moment molt dolç. Tot i que cal recordar que és un dels procediments mèdics més complexos que existeixen. La complexitat de modificar el porc, el procés del xenotrasplantament que és molt difícil, els postoperatoris, combinar-ho amb immunosupressors que són a vegades experimentals encara. És molt difícil; però sí que hi ha resultats molt estimulants.

Jo destacaria els progressos en cor i en ronyó. Tot i que potser podem fer un tendó o pell amb impressió 3D no sabem fer servir la impressió per fer un òrgan vascularitzat gran. Crec que, en l’actualitat, clarament el que està més a prop per fer un salt a clínica per a aquests òrgans grans és el xenotrasplantament. És una àrea molt atractiva perquè pot ser una possibilitat per ajudar a solucionar la falta d’òrgans per a trasplantaments, un dels problemes mèdics més greus que existeixen.