Parlem amb Elena Larrauri, catedràtica de dret penal i criminologia del Departament de Dret de la UPF i directora del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció des del seu inici, el curs 2009-2010. El curs passat va aconseguir la prestigiosa "Visiting Fellow" a l'All Souls College de la Universitat d'Oxford.

- Quina experiència s'endú de la seva estada a la Universitat d'Oxford?

Que si ens donen els mitjans necessaris tots podem estar en la primera línia de recerca. Pel que fa als estudiants, la gran virtut d'Oxford és disposar, gràcies als colleges, d'un sistema de tutories que els permet discutir amb caràcter setmanal i de manera propera amb els professors. Perquè la universitat pública catalana pugui oferir això s'hauria de pensar en la proporció de temps que es destina a les classes magistrals, que cada cop més es poden gravar i veure en línia, i el que es destina a conversar directament i a contrastar idees amb petits grups d'estudiants.

- Què podem importar-ne en l'àmbit de la criminologia?

Relacionat amb el que jo treballo, podem importar la rellevància que aquí a Espanya donem a la rehabilitació. Idees com per exemple que tothom té dret a rehabilitar-se o que tothom pot canviar són molt difoses en la cultura jurídica i social espanyola. I com a conseqüència d'aquesta creença en la rehabilitació, la defensa que fem de la intimitat de totes les persones, també dels delinqüents condemnats. Podem importar del Regne Unit la discussió rigorosa i respectuosa de les idees; i la certesa que les coses sempre es poden fer millor.

"Idees com per exemple que tothom té dret a rehabilitar-se o que tothom pot canviar són molt difoses en la cultura jurídica i social espanyola"

- A la UPF Criminologia és una titulació força recent. Quina valoració en fa com a directora dels estudis?

La valoració del nou grau és bona en general. Els professors de la Universitat són excel·lents, pel que fa a capacitat i a dedicació. M'agradaria que es poguessin estabilitzar, però ara és molt difícil per la crisi econòmica i també per la dificultat de contractar professors especialistes en criminologia.

- Podríem dir que les sèries de televisió han ofert una imatge enganyosa de la professió?

Sí, per la influència de la televisió i especialment de les sèries nord-americanes, s'ofereix una imatge distorsionada i glamurosa de la professió. Distorsionada perquè es tendeix a creure que un criminòleg és un criminalista, expert en el descobriment i la persecució dels delinqüents, i glamurosa perquè aquestes sèries se centren en els casos més excepcionals, i ignoren que les presons estan també plenes de persones pobres, excloses de la societat i amb molts problemes de drogodependències i salut mental.

- Què caracteritza un criminòleg?

La curiositat intel·lectual, la indignació envers el que fan els delinqüents, i també envers el que els fan als delinqüents, i el convenciment que es pot reformar i canviar algunes coses de la societat actual.

- Hi ha mercat laboral a Espanya per a aquest "nou" perfil professional?

Avui dia ens trobem amb dos problemes. Generalment treballem per a institucions publiques, assessorem ajuntaments, policies, presons, centres de menors, centres de víctimes, jutjats..., i com que el sector públic està aturat és complicat per als nous graduats trobar feina. Per altra banda, a Espanya també costa molt contractar una persona pels seus coneixements, i hi ha la tendència, i l'interès corporatiu, a oferir places de psicòleg, educador, treballador social, jurista en lloc de contractar els graduats pel que saben fer. Una possible alternativa és pressionar les administracions públiques perquè siguin conseqüents i permetin que els graduats de titulacions noves que han estat reconegudes tinguin una oportunitat de demostrar què saben i poden fer. Una altra alternativa que exploren alguns graduats és oferir els seus coneixements a institucions privades: des d'assessorar despatxos d'advocats en l'elaboració d'informes que serveixen per aportar informació al jutge fins a assessorar empreses en programes de prevenció de la delinqüència.

- Els antecedents penals centren part de la seva recerca. Quines limitacions poden arribar a suposar per a un ciutadà que hagi complert condemna?

Un antecedent penal pot excloure legalment de moltes ocupacions. A Espanya diverses lleis exigeixen la manca d'antecedents penals per treballar en moltes posicions de la funció pública relacionades amb la seguretat i la justícia, com per exemple policia, funcionari de presons, bomber, jutge, fiscal o funcionari de l'Administració. Per altra banda, aquest requisit també s'exigeix en altres activitats com els taxistes, els conductors de camió, i els agents de seguretat privada. En el sector privat els empresaris no tenen accés directe al Registre Central de Penats, però poden demanar a la persona que sol·licita la feina que porti un certificat dels antecedents penals. En segon lloc, els antecedents penals suposen un greu impediment per obtenir el permís de residència i la nacionalitat espanyola. El fet de tenir un antecedent penal per un delicte menor, antic i sense cap relació amb la feina que es realitza pot comportar que a la persona se li denegui un permís de treball i de residència.

"Utilitzar la informació dels antecedents penals actua com un càstig pràcticament indeterminat temporalment"

- Per tant, poden ser un impediment per a la reinserció a la societat?

En molts casos, sí. Utilitzar la informació dels antecedents penals actua com un càstig pràcticament indeterminat temporalment. A més, perpetua l'estigma associat a un fet previ, i es continua considerant la persona afectada un ex-delinqüent; jo defenso que a la gent se l'hauria de recordar per tot el que fa i no pel seu pitjor moment. D'altra banda, a més d'afectar la seva incorporació al món laboral i el seu estatus de resident i ciutadà, els antecedents penals priven d'altres drets socials, polítics i cívics.

- Quines mesures caldria adoptar per evitar-ho?

Seria necessari establir a Espanya un sistema àgil de cancel·lació dels antecedents penals. Un cop s'ha complert la condemna, la presumpció hauria de ser en favor de la integració. En segon lloc, s'hauria d'eliminar el requisit que en caràcter general prohibeix que les persones amb antecedents penals treballin en el sector públic. És curiós que la prohibició de discriminar persones que han complert la seva condemna, que recull la llei penitenciària espanyola, sigui ignorada per l'administració pública. Pel que fa a denegar els permisos de residència perquè la persona té un antecedent penal, n'hi hauria prou de tractar els ciutadans de països no comunitaris com tractem els europeus, i dir clarament que un antecedent penal per si sol no és motiu d'expulsió.

LI AGRADA ...

Les persones que treballen en feines difícils i les fan el millor que poden.

Un músic

Van Morrison.

Un llibre

Restless, de William Boyd.

Un valor

La sinceritat.

NO LI AGRADA...

Les persones que no tenen sentit de l'humor.

Per saber-ne més

- Ha estat professora a la UAB, i ha exercit de professora visitant convidada a l'Institut für Kriminologische Sozialforschung de la Universitat d'Hamburg.

- Ha desenvolupat tasques d'investigació a Jerusalem, a Oslo i a la Universitat de Nova York.

- Ha estat guardonada amb les beques Fulbright-La Caixa a la Universitat de Santa Barbara (Califòrnia) i Alexander von Humboldt a la Universitat de Frankfurt.

- A la UPF ha estat vicerectora de Relacions Internacionals (2010).

- És fundadora i membre del Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal.

- Va ser presidenta de la European Society of Criminology (2007-2010).

- La seva recerca se centra en l'impacte que ocasionen els antecedents penals en l'exclusió dels joves del mercat laboral (Recercaixa, 2013).

- Ha començat una recerca sobre la qualitat de vida a les presons catalanes.

Entrevista publicada a la revista UPF.EDU, número 9