Article publicat a l'Ara el 3 de desembre de 2022

Des dels anys previs a l'accés al poder de Xi Jinping el 2012, la Xina ha fet un gir autoritari que ha comportat la neutralització de qualsevol veu discordant. En dècades anteriors, sota els mandats de Jiang Zemin i Hu Jintao, es van anar obrint espais d’una certa pluralitat informativa, ideològica i cultural, després d’haver marcat amb sang indeleble, el juny del 1989 a la plaça Tiananmen, la línia que en cap cas es podia travessar: el qüestionament de l'autoritat del Partit.

Van començar a quallar llavors algunes formes incipients de societat civil i va emergir una certa esfera pública, al marge dels dictats oficials, especialment vibrant en el món dels blogs i dels microblogs. Acadèmics, opinadors, advocats, periodistes, escriptors, cineastes i artistes van anar conquerint marges de maniobra en la defensa de drets civils i de posicions divergents. Les revoltes del Xinjiang i el Tibet i el manifest pro democràcia de la Carta 2008 de Liu Xiaobo (premi Nobel de la pau 2010, mort a la presó el 2017) amb signatura de milers d’intel·lectuals xinesos assenyalen el començament del final de tota aquella permissivitat.

[Seguir llegint]