Vés enrere En la majoria de països de la UE no es penalitza els treballadors temporals en la indemnització per fi de contracte

En la majoria de països de la UE no es penalitza els treballadors temporals en la indemnització per fi de contracte

L’editorial del darrer número de la revista digital IUSLabor advoca per una reforma urgent de la normativa estatal en aquest àmbit, mentre que el dossier comparat constata que Espanya és una excepció a l’hora de perjudicar els treballadors temporals, enfront dels indefinits, en la indemnització per extinció de contracte laboral.

12.05.2017

 

Recentment s'ha publicat el número 1/2017 de IUSLabor,  la revista electrònica de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a l'anàlisi del Dret del Treball i de la Seguretat Social, dirigida pels professors Manel Luque (Departament de Dret de la UPF) i Anna Ginès (Departament de Dret d'ESADE-Universitat Ramon Llull).

En aquest número té un especial protagonisme l'anàlisi de les repercussions de la important sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), assumpte d'Ana de Diego Porras, en el seu litigi amb el Ministeri de Defensa (09.2016).

La sentència concloïa que la regulació espanyola que no reconeix cap indemnització quan finalitza un contracte interí és contrària a dret comunitari. Un pronunciament judicial que doctrinal i judicialment s'està considerant aplicable a tots supòsits de contractació temporal i no només al contracte interí.

En aquest sentit, l'editorial de la revista, fet pel prestigiós catedràtic de la Universitat de Sevilla, Jesús Cruz Villalón, conclou no només advocant per la urgent reforma de la normativa a Espanya, sinó també afirmant que  cal donar solució a la distorsió principal del nostre mercat de treball: la seva elevada rotació fruit de l'excessiva taxa de temporalitat.

Per al professor Cruz Villalón, es requereix establir un règim d'intensa separació de tractament entre la contractació temporal justificada i l'abusiva, amb àmplia acceptació de la primera i contundent penalització de la segona. En paral·lel, continua afirmant el professor, cal reorientar el model econòmic d'Espanya cap a un patró de creixement basat en la innovació i la productivitat, que fomenti llocs de treball més estables i desincentivi la precarietat laboral.

Una anàlisi comparativa de la contractació laboral internacional

D'altra banda, el Comparative Labor Law Dossier es dedica a l'anàlisi de la regulació de la contractació temporal en disset països: europeus (Bèlgica, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya), llatinoamericans (Argentina, Brasil, Xile, Costa Rica, Mèxic, Perú, República Dominicana i Uruguai) i nord-americans (EUA i Canadà). D'aquest estudi de gairebé 150 pàgines, cal destacar tres conclusions:

En primer lloc, en tots els països es permet la contractació temporal, encara que existeix major índex de flexibilitat als EUA, Itàlia i Xile, mentre que a Espanya, Bèlgica i Grècia són els països amb una regulació més restrictiva pel que fa als supòsits per als quals es permet la contractació temporal, per sobre de França, Alemanya o Portugal.

En segon lloc, quant a la durada màxima permesa dels contractes temporals, cal destacar la generosa regulació que per a determinats casos té lloc a Alemanya (sense límit temporal en contractes per raons objectives) i al Canadà (límit de nou anys en determinats casos).

Finalment, en la majoria de països es preveu una indemnització a la finalització del contracte, però els efectes de la STJUE són d'importància menor en els estats comunitaris analitzats: al contrari del que passa a Espanya, o no es preveuen diferències d'indemnització entre temporals i indefinits (Bèlgica, Alemanya, Grècia i Itàlia) o es preveuen millors indemnitzacions per als contractes temporals que per als indefinits (França i Portugal).

Articles doctrinals sobre l'àmbit empresarial i contractual

En el capítol d'articles doctrinals, cal ressaltar el relatiu a la "On demand economy" (Ruben Agote, Cuatrecasas), en el qual s'analitzen els aspectes més rellevants de la seva dimensió laboral (contracte de treball, autònom, etc.). Un altre treball se centra en el nou i encara no tractat aspecte de la figura del software com a empresari / empresa; i dos articles, a càrrec d'Ignacio Beltrán de Heredia (UOC) i Marta Call (UPF), respectivament, aborden el fonamental tema de la successió d'empresa.

A més d'altres col·laboracions, IUSLabor segueix amb l'aposta per donar veu a cada nombre al proper centenari de l'OIT (2019), i de nou compta amb rigorosos estudis per part d'integrants destacats d'aquest organisme internacional.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact