Vés enrere Els efectes del consum de la droga caníbal en l’adolescència també perjudiquen en l’edat adulta

Els efectes del consum de la droga caníbal en l’adolescència també perjudiquen en l’edat adulta

Un nou estudi elaborat amb animals de laboratori alerta que el consum en l’adolescència de la substància psicoactiva MDPV —la famosa droga caníbal—  pot augmentar la vulnerabilitat a l’addicció a la cocaïna en l’edat adulta. El treball, publicat a la revista British Journal of Pharmacology, està dirigit per les investigadores Olga Valverde, de la Universitat Pompeu Fabra, i Elena Escubedo, de la Universitat de Barcelona.
22.03.2017

 

Ecstasy monogram - CCEl consum en l’adolescència de la droga sintètica MDPV —un potent psicoestimulant conegut com la “droga caníbal”— pot augmentar la vulnerabilitat a l’addicció a la cocaïna en l’edat adulta, segons un estudi elaborat amb animals de laboratori i dirigit per les investigadores Olga Valverde, cap del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GreNeC)  de la Universitat Pompeu Fabra, i Elena Escubedo, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB).

L’addicció a la cocaïna és avui dia un gran problema social, econòmic i sanitari en molts països d’arreu del món. Per això, cal considerar qualsevol factor que potenciï els efectes del consum d’aquest potent alcaloïde, i aquest és l’objectiu del nou estudi, dut a terme en ratolins i publicat a la revista British Journal of Pharmacology. Són també autors del treball els experts David Pubill, Jordi Camarasa, Raúl López-Arnau i Letícia Duart, del Grup de Recerca Neuropsicofarmacologia dels Derivats Amfetamínics de la UB, i Miguel Àngel Luján, del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (UPF).

Una nova droga de disseny amb efectes similars a la cocaïna

Les drogues de disseny són una nova generació de substàncies de consum addictiu que s’han popularitzat sobretot entre joves i adolescents. La metilendioxipirovalerona (MDPV) és un derivat amfetamínic que s’ha estès com a substància d’abús i té uns efectes psicoestimulants que fins i tot són superiors als de la cocaïna. Sobre els efectes en humans d’aquesta droga sintètica, que inhibeix la recaptació dels neurotransmissors dopamina y noradrenalina, encara no hi ha bibliografia científica. 

Miguel Àngel Luján i Olga Valverde - UPFEl nou estudi, publicat a la revista British Journal of Pharmacology, analitza la influència del consum de la droga sintètica MDPV en l’adolescència i el seu impacte en la vulnerabilitat dels adults davant el consum de cocaïna. La hipòtesi de partida dels experts tenia com a referència la similitud dels mecanismes d’acció de l’MDPV i la cocaïna, i els efectes pràcticament permanents que generen aquestes substàncies addictives en determinades àrees cerebrals —sobretot, el nucli accumbens— i en les alteracions dels patrons de resposta davant determinats estímuls.

En el marc de la recerca, els ratolins adolescents van ser tractats durant set dies amb MDPV. Tres setmanes després de retirar-los la substància,  es va valorar la sensibilitat a la cocaïna en els animals adults mitjançant diferents protocols experimentals. En paral·lel, també es van analitzar els canvis produïts en determinades proteïnes associades al procés addictiu.

«En el nou estudi, constatem que els animals tractats en l’adolescència amb MDPV presenten després uns paràmetres de conducta de reforç a la cocaïna molt més elevats en comparació al grup control. A més, aquests canvis de comportament van associats amb alteracions de l’expressió de factors directament relacionats amb l’addicció. Per exemple, el nivell del factor DeltaFosB és més de tres vegades superior al nivell normal i es manté elevat durant les tres setmanes de retirada de la substàncies addictives» explica la catedràtica Elena Escubedo,membre també del del Grup de Recerca Neuropsicofarmacologia dels Derivats Amfetamínics de la UB.

Equip UB - UBDeltaFosB, en concret, és un factor de transcripció implicat en la plasticitat neuronal que s’expressa en quadres d’addicció. «Com aquest factor és considerat un “interruptor” molecular de l’addicció a cocaïna,  considerem que aquesta és la molècula clau que ens explica bona part d’aquest fenomen» destaca Escubedo.

En paraules de la catedràtica Olga Valverde, del Departament de Ciències Experimentals i Salut de la Universitat Pompeu Fabra,  «tot i que el consum de drogues a qualsevol edat pot conduir a l'addicció, la nova investigació mostra que com més aviat una persona comença a consumir drogues, és més probable que desenvolupi problemes greus posteriors. Per tant, els esforços s'han de concentrar en l'estudi de conseqüències de l'exposició en l’adolescència a les principals  drogues d'abús, tal com ho hem desenvolupat en aquest estudi científic».

 

Article de referència: R. López-Arnau, M.A. Luján, L. Duart-Castells, D. Pubill, J. Camarasa, O. Valverde, E.  Escubedo. Exposure of mice to MDPV during adolescence increases the psychostimulant, rewarding and reinforcing effects of cocaine in adulthood. Br J Pharmacol. 2017 Mar 6. doi: 10.1111/bph.13771

 

Imatge 1: Ecstasy monogram - CC

Imatge 2: Equip UPF - UPF

Imatge 3: Equip UB - UB

Imagen 1: Ecstasy monogram - CC

Imagen 2: Equipo UPF - UPF

Imagen 3: Equipo UB - UB

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact