Ja ha conclòs la segona edició dels Diàlegs Humanístics UPF, un cicle de conferències sobre temes d’actualitat, que proposen les humanitats com a eix vertebrador. El cicle, que ha tingut lloc entre els mesos de gener i març del 2017, ha aplegat al voltant de dues mil persones en el global de les vuit sessions, en què s’han tractat qüestions relacionades amb la cultura general, la política, la història, la biomedicina, l’ètica, la filosofia, la psicologia o l’economia.

Els Diàlegs Humanístics estan promoguts per la Unitat de Coordinació Acadèmica d’Humanitats, i compten amb la col·laboració del Consell Social de la Universitat. La directora acadèmica és Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats i coordinadora del Seminari d’Estudis Eslaus de l’Institut de Cultura (IUC).

Èxit de públic, tant de la UPF com de fora

“Ha estat un èxit de públic, que ha omplert tots els dimarts a les 19.00 hores l’auditori del campus de la Ciutadella, amb una assistència entre 160 i 350 persones, en funció de les sessió”, comenta Tamara Djermanovic.

De les 2.010 persones inscrites prèviament en el total de les sessions (una xifra que no revela l’assistència exacta, però sí que és força orientativa) 939 han estat estudiants, 750 persones externes a la Universitat; 129 membres del personal d’administració i serveis,124 membres del personal docent i investigador, i 68 membres d’Alumni UPF.

“Aquest any hem vist que els diàlegs es consolidaven entre la gent del barri, que és una manera d’obrir les portes de la Universitat a la societat. També hem constatat que s’ha ampliat la presència d’estudiants i professors de les diverses facultats de la Universitat que no són pròpiament d’Humanitats. De fet, jo crec que els Diàlegs Humanístics s’han convertit ja en un punt de trobada entre els diferents col·lectius de la UPF i la gent de la ciutat, una cita anual de referència durant unes quantes setmanes al voltant de la cultura”, comenta la coordinadora dels Diàlegs.

Feedback entre els participants, pensant ja en la tercera edició

Tamara Djermanovic explica que després de l’èxit de les dues primeres edicions, ja s’està començant a pensar en la tercera. La seva voluntat és enviar una enquesta entre les més de mil persones diferents que s’han inscrit a l’esdeveniment fins ara, ja que “l’opinió del públic és molt important”. “De cara a preparar la propera edició, volem preguntar als que ja han vingut què en pensen, si creuen que hi ha temes que no s’han tocat i potser interessen”, apunta.

L’objectiu, però, segons la professora. continua sent el mateix: “Tractar una diversitat de temes vinculats a l’actualitat, amb format de diàleg, i amb la perspectiva de l’àmbit humanístic, que és el que té més capacitat de projectar-se cap a altres estudis i té més interès universal. I fer-ho amb la participació de professors i experts que van pel món i que aquí moltes vegades no tenim la possibilitat d’escoltar-los”.

Estudiants de Periodisme han cobert les vuit sessions de l’edició del 2017

En aquesta segona edició, un grup d'estudiants del grau en Periodisme de la UPF han fet el blog de seguiment Diàlegs Humanístics UPF. Inclou informació detallada de cadascuna de les vuit sessions, amb cròniques, perfils, entrevistes, reaccions del públic, vídeos-resum, galeries d’imatges, material complementari dels temes tractats i altres recursos informatius. L’equip d’estudiants ha estat format per Carlota Rubio, Rita Roig i Mar Vallverdú, totes tres amants de les humanitats i el periodisme.

Els vuit temes tractats en les sessions d’enguany i ponents participants han estat els següents: “Veritat i literatura. Crèdit i descrèdit de la veritat I de la mentida” (Javier Cercas i Domingo Ródenas de Moya, 10 de gener); “Quo Vadis Europa? Una visió des dels municipis i des de la Universitat” (Fernando Guirao, 24 de gener); “Biologia i cultura: determinisme i llibertat" (Victoria Reyes-García i Jaume Bertranpetit, 31 de gener).

Les sessions restants van ser “Alep la gris: la vida en aquesta ciutat emblemàtica abans de la guerra” (Mayyar Shikita i Alejandra Suárez, 7 de febrer); “Imatges que han canviat el món: de la pintura al cinema” (Jordi Balló i Isabel Valverde, 14 de febrer); “Temps de viure, temps d’esperar, temps de morir” (Ramon Bayés i Pol Capdevila, 21 de febrer); “El coneixement humà. De les neurociències a l’experiència estètica” (Fernando Giráldez i Tamara Djermanovic, 28 de febrer), i finalment, “Present i futur de la humanitat” (Ricard Solé i Rafael Argullol, 2 de març).