Estan totalment integrats a la vida universitària i segueixen les classes amb normalitat. Tot i que poden necessitar algunes adaptacions, ja sigui en les instal·lacions, en el material, o flexibilitat en certs aspectes docents, el seu grau d'autonomia és elevat. La seva motivació i força de voluntat són el motor que els ajuda a afrontar amb èxit el dia a dia.

Estem parlant dels estudiants amb discapacitat matriculats a la UPF, un col·lectiu en el qual s'inclouen persones amb deficiències visuals i auditives, amb mobilitat reduïda, malalties físiques i mentals, trastorns d'aprenentatge, o que puguin tenir qualsevol necessitat educativa especial pel que fa al desenvolupament de la seva activitat universitària.

La seva motivació i força de voluntat són el motor que els ajuda a afrontar amb èxit el dia a dia.

Actualment, aquest àmbit és responsabilitat del Vicerectorat de Responsabilitat Social i Promoció, tot i que des de l'any 2010 la Universitat disposa d'un Pla d'Inclusió per a les persones amb discapacitat, per tal de garantir la seva integració, igualtat d'oportunitats i no-discriminació. Tal com comenta la Mireia Oliver, responsable de l'àmbit d'Inclusió (en marxa des de l'any 1994) del SACU, la Universitat disposa d'una base de dades formada pels estudiants amb discapacitat que, segons que estableix la llei, han obtingut bonificació en la matrícula pel fet de tenir una discapacitat acreditada per la Generalitat de Catalunya. Per al curs 2013-2014 el nombre d'estudiants matriculats amb aquest perfil és de 100.

El SACU atén en aquests moments prop de noranta estudiants que s'adrecen a aquest servei perquè tenen alguna necessitat educativa especial

El SACU atén en aquests moments prop de noranta estudiants que s'adrecen a aquest servei perquè tenen alguna necessitat educativa especial. Alguns d'ells, malgrat que no disposen de l'acreditació oficial, també hi són atesos. En aquest àmbit, les unitats de suport de les diferents universitats catalanes reben l'ajuda i les indicacions del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). "Tot i que aquestes bases de dades no  coincideixen totalment, sempre hi ha estudiants amb discapacitat acreditada que no acudeixen al nostre servei", explica la Mireia.

Estudiar Empresarials amb ceguera

Àlex Romera és un estudiant de tercer curs de Ciències Empresarials-Management, que compagina amb una feina en un restaurant en què els comensals viuen l'experiència de sopar completament a les fosques. Acompanyat pel seu inseparable Masson, un gos pigall propietat de l'ONCE, pateix una ceguera total des del naixement, però segons comenta, "això és un avantatge, ja que així no hi ha res que trobis a faltar". L'Àlex és un cas especial perquè és dels pocs estudiants amb ceguera total que hi ha a Catalunya que fa una carrera de l'àmbit de les ciències econòmiques i empresarials, a causa de les poques adaptacions existents al mercat en l'edició i lectura de fórmules numèriques. "Actualment es donen molt més les condicions tècniques per poder-la cursar, però si hagués nascut deu anys abans, també l'hagués escollit". Amb la mateixa determinació amb que pronuncia aquestes paraules, afirma que vol marxar d'Erasmus i fer pràctiques en una empresa.

És un cas especial perquè hi ha poques adaptacions existents al mercat en l'edició i lectura de fórmules numèriques

Com totes les persones amb discapacitat a la Universitat, que requereixen una atenció molt personalitzada, l'Àlex disposa d'un tutor acadèmic, que treballa de manera coordinada amb el SACU en el seu seguiment: és Teresa Monllau, vicedegana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials: "L'Àlex és una persona molt independent i acostumat a superar els obstacles. La meva funció és donar-li suport en aquells casos en què calgui fer alguna adaptació", comenta. I afegeix: "L'Àlex segueix la majoria de les assignatures al mateix ritme que la resta de companys, però en aquelles que tenen un alt component visual, com matemàtiques, el seu ritme és clarament més lent".

Un ordinador adaptat amb programes lectors de pantalla incorporats; transcripcions al Braile de materials docents, amb el suport de l'ONCE; més temps per als períodes de préstec dels llibres, adaptacions pel que fa als exàmens o suport en la matrícula i flexibilitat en els horaris i canvis de grup, formen part del suport que se li presta.

Pel campus amb cadira de rodes

La discapacitat de la Marta Llauradó, estudiant de segon curs de Biologia Humana, és de tipus motriu, ja que pateix una afectació congènita molt greu de les dues extremitats i és usuària de cadira de rodes elèctrica. Malgrat la seva afectació, pràcticament no li calen ajuts: escriu amb claredat i no utilitza cap material adaptat o de suport.

Sociable i participativa, la Marta comenta aspectes de la seva mobilitat: "Com que em puc moure a les aules de la meva cadira de rodes a una cadira normal no em cal cap adaptació, però al laboratori necessito una lleixa a un nivell inferior a la resta per arribar-hi". Com a proposta de millora, afirma que els principals problemes amb què es troba és a l'hora d'obrir portes, que ella preferiria que fossin sempre automàtiques: "A vegades és força complicat, sobretot si per obrir-les cal estirar i no empènyer".

"Un objectiu d'aquest any seria adaptar l'auditori de Ciutadella per tal que fos 100% infoaccessible"

Mònica Figueras, vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció, explica que la Universitat s'ha preocupat molt d'eliminar barreres arquitectòniques, i això ho fa gràcies als ajuts de la Generalitat, cofinançats per la mateixa Universitat. Tot i que encara hi ha molta feina per fer, es va avançant de mica en mica: "Un objectiu d'aquest any seria adaptar l'auditori de Ciutadella per tal que fos 100% infoaccessible: tot i que l'accessibilitat ja és bona, cal millorar qüestions tecnològiques", comenta. Quan estigui enllestit, serà un dels pocs espais amb aquestes característiques a Catalunya.

La dislèxia, una discapacitat oculta

"Crec que poca gent sap tot el que suposa el fet de tenir dislèxia. La dislèxia no és solament la dificultat de llegir, sinó que també suposa problemes a l'hora de fer treballs, debats i exàmens, i ens fa més difícil estructurar idees i redactar de manera clara, a part de les moltes faltes que fem".

Amb aquestes paraules s'expressa Míriam Cantos, estudiant de Ciències-Empresarials-Management i afectada per una dislèxia lectoescriptora, i que actualment està fent un parèntesi d'un any: va decidir anar als EUA a millorar el seu anglès, ja que una bona part de la carrera que cursa a la UPF es fa en aquest idioma.

"La dislèxia no és solament la dificultat de llegir, sinó que també suposa problemes a l'hora de fer treballs, debats i exàmens, i ens fa més difícil estructurar idees i redactar de manera clara"

Segons la Míriam, "tot i que per sort la UPF m'ha ajudat molt en aquest aspecte, no sempre ha estat igual: durant tota l'etapa escolar i d'institut, només em vaig trobar dos professors que realment van saber com tractar el meu problema".

El suport que es fa a aquesta estudiant consisteix en la possibilitat de disposar de més temps per fer els exàmens, pràctiques o tests i diferenciar les faltes ortogràfiques puntuals de les repetides o reiterades, que no es tenen en compte perquè són conseqüència pròpia de la seva afectació (els exàmens els pot fer amb un ordinador especial i utilitzar el corrector).

Reportatge publicat a la revista upf.edu, número 7 - febrer 2014

Fotografia: Eva Guillamet