La sessió de cloenda de la 18ª edició del màster en Edició de l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra anirà a càrrec de Beatriz de Moura, una de les editores espanyoles més destacades i de més llarga trajectòria professional.

La conferència de la fundadora i editora de Tusquets Editores, que serà presentada per Javier Aparicio Maydeu, professor d'Humanitats de la UPF i director del màster en Edició, tindrà lloc el dimarts 2 de juliol, a les 19:00 hores, a l'auditori de l'IDEC (Balmes, 132-134. Barcelona), amb entrada lliure.

De Moura explicarà als estudiants del màster i futurs editors que, des del 1965 i ininterrompudament, viatja a la Fira del Llibre de Frankfurt, o que els tres aspectes fonamentals que, segons ella, ha d'observar tot editor són: "curiositat pel contingut d'un llibre, fascinació per l'objecte i la forja progressiva de la vocació".

Beatriz de Moura Gurgel (Rio de Janeiro, Brasil, 1939), filla de diplomàtic brasiler, va arribar a Barcelona el 1956. Dos anys més tard, va cursar estudis a l'Escola d'Intèrprets de Ginebra, on es llicencià en Traducció Literària i en Història, i també estudià Ciències Polítiques i Socials.

L'any 1961 i de retorn a Barcelona, on s'instal·là definitivament, entrà en contacte amb el món editorial amb les primeres feines com a traductora a l'editorial Gustavo Gili i a l'editorial Salvat (1962-1964). De 1964 a 1968 va treballar a l'editorial Lumen, al costat de la fundadora i propietària Esther Tusquets.

L'any 1969 va fundar Tusquets Editores amb Óscar Tusquets, germà d'Esther i primer marit de Beatriz de Moura, en un pis de 70 metres quadrats a Barcelona. Les primeres obres que van editar van ser uns quadernets amb textos breus, de 80 i 100 pàgines, dins les col·leccions "Cuadernos Ínfimos" i "Cuadernos marginales".

En aquests 44 anys d'existència, l'editorial, que no publica més de 65 llibres a l'any, s'han consolidat com un segell editorial clàssic i independent. Ha reunit un fons de més de 2.300 títols i al seu catàleg hi ha autors com Haruki Murakami, Henning Mankell, Almudena Grandes, Groucho Marx, Ernst Jünger, Woody Allen, Leonardo Sciascia, John Irving, John Updike, Luis Landero, Leonardo Padura, Marguerite Duras, Cristina Fernández Cubas, Georges Simenon, Herbert R. Lottman, Salvador Dalí, entre molts d'altres.

Destaquen els supervendes Relat d'un nàufrag (1971), de Gabriel García Márquez, amb 900.000 exemplars venuts, seguit de La insoportable levedad del ser (1985), de Milan Kundera, amb 700.000 exemplars. Soldados de Salamina (2001), de Javier Cercas, i Tokio Blues (2009), de Murakami, han estat dos dels darrers èxits comercial de l'editorial.

Cinc col·leccions d'assaig, una de poesia, una de narrativa, una de butxaca i una altra en català avalen la solidesa d'aquesta editorial, que el 2012 va iniciar un nou rumb amb un acord amb el Grup Planeta. També cal destacar els premis literaris que convoca l'editorial: La Sonrisa Vertical, de narrativa eròtica i creat el 1977 per Luis G. Berlanga; el Comillas d'història, biografia i memòries, creat el 1988, i el Tusquets Editors de Novel·la, creat el 2005.

La tasca com a editora de Beatriz de Moura ha tingut diversos r econeixements: Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres (1998), Medalla al Mèrit Editorial de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) (1999), Creu de Sant Jordi (2006) i Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts (2009).

Una relació especial amb la UPF

Fa anys que Beatriz de Moura va donar la seva biblioteca particular a la UPF. Concretament, el 9 de setembre de 1998 es va signar al Rectorat l'acord d'una primera donació de 951 títols de monografies, majoritàriament obres de narrativa contemporània, i en un menor nombre d'obres de poesia, de crítica literària i d'assaig. El mateix acord preveu una donació, per causa de mort, de la resta de la seva biblioteca particular, formada aleshores per una col·lecció de 3.557 volums.

El fons donat va suposar un notable increment de la col·lecció de temàtica literària de la Biblioteca, com pel fet que la col·lecció adquirida incloïa obres infreqüents en biblioteques de contingut literari.

Aquest important fons està constituït en part per la biblioteca personal del pare de la donant, Altamir de Moura, diplomàtic i cònsol del Brasil a Barcelona. En general, són edicions originals dels segles XIX i XX de poesia i de narrativa. Hi predominen la literatura anglesa i francesa, els autors clàssics, i nombrosos llibres d'història diplomàtica i militar del Brasil i de l'Equador.

L'altra part del fons està formada per col·leccions força completes de tres editorials barcelonines, així com d'altres obres en diferents llengües i gèneres, i revistes. També inclou un fons documental relacionat amb els personatges del món editorial i intel·lectual de Barcelona, Espanya i Hispanoamèrica, a partir dels anys seixanta.