Vés enrere Espanya, un dels països on l’origen social dels pares té més influència en la posició social dels fills

Espanya, un dels països on l’origen social dels pares té més influència en la posició social dels fills

L’informe publicat per l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa" conclou que a Espanya els fills de pares amb estudis superiors tenen 23,5 punts més de probabilitats d’accedir a una posició social alta que els fills de pares sense estudis. El treball ha estat fet pel catedràtic emèrit de la UPF Gosta-Esping Andersen, conjuntament amb Jorge Cimentada, doctor en Sociologia per la UPF i actualment al Max Planck Institute for Demographic Research.

 

09.07.2020

Imatge inicial

Espanya és un dels països on l’origen social familiar té més influència en la mobilitat social dels fills. Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi divulgat per l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, titulat Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

L’informe, dut a terme per Gøsta Esping-Andersen, catedràtic emèrit del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i Jorge Cimentada, doctor en Sociologia quantitativa per la UPF i actualment al Max Planck Institute for Demographic Research, analitza l’estat de la meritocràcia en 21 democràcies avançades.

L'informe analitza l'estat de la meritocràcia en 21 democràcies avançades.

En totes, segons els autors, els fills de pares amb estudis superiors tenen més possibilitats d’acabar en posicions socials elevades que els fills els pares dels quals no tenen aquest nivell educatiu. De la mateixa manera, també estan més protegits d’acabar en posicions socials baixes.

Tanmateix, els autors apunten que hi ha considerables diferències en la influència de l’origen familiar sobre les oportunitats d’ascens o descens social. Als països nòrdics, el Canadà i els Països Baixos, la mobilitat està menys condicionada per la classe social. En canvi, Espanya i Itàlia són els països on l’efecte de l’origen social és més marcat. Al nostre país, els fills d’universitaris tenen 23,5 punts més de probabilitats d’accedir a posicions socials altes que no pas els fills de pares sense estudis.

L’estudi també indica l’existència d’un «terra de vidre», present a tots els països, que protegeix els fills d’orígens més avantatjats de baixar en l’escala social. A Espanya, els fills d’universitaris tenen moltes menys possibilitats (24,3 punts de diferència) d’acabar en posicions socials baixes que no pas els fills de persones sense estudis. Aquest fenomen fins i tot també es dona quan els fills d’universitaris tenen baixes habilitats cognitives i no cognitives.

Quin tipus d’habilitats importen més?

Els investigadors han analitzat també els tipus d’habilitats. En primer lloc, les capacitats cognitives (llenguatge, memòria, atenció…), però també les capacitats no cognitives (motivació, iniciativa i ambició individual), per determinar si es complementen; és a dir, si el fet de tenir grans habilitats no cognitives pot compensar la manca o limitació d’habilitats cognitives, o viceversa.

Les que tenen més possibilitats d’ascens social són les persones amb altes habilitats cognitives i no cognitives.

L’informe explica que, sigui quin sigui l’origen social familiar, les que tenen més possibilitats d’ascens social són les persones amb altes habilitats cognitives i no cognitives, seguides dels individus amb altes habilitats no cognitives, tot i que amb nivells relativament baixos d’habilitats cognitives. En una situació pitjor es troben les persones que tenen la combinació oposada. L'avantatge de tenir altes habilitats no cognitives i altes habilitats cognitives es localitza en les persones d’origen menys privilegiat.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact