Vés enrere Daniel Innerarity planteja diferents “exercicis de reanimació” per revitalitzar una democràcia en crisi

Daniel Innerarity planteja diferents “exercicis de reanimació” per revitalitzar una democràcia en crisi

El catedràtic de Filosofia Política i Social i investigador ikerbasque de la Universitat del País Basc, a més de director de l'Institut de Governança Democràtica, ha impartit la lliçó “La democràcia després de la democràcia”, que ha obert el nou curs de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials.

06.11.2018

 

“Avui dia tothom coincideix en la fragilitat i la condició mortal de la democràcia; en el que hi ha discrepàncies és en l’explicació de la medicina forense que cal aplicar”. Amb aquesta afirmació Daniel Innerarity ha començat la lliçó inaugural, en què ha explicat la seva recepta de les causes que han provocat aquesta decrepitud i les possibles solucions per revertir la situació.

La lliçó, sota el títol “La democràcia després de la democràcia”, ha engegat el curs 2018-2019 de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. L’acte, que ha estat obert per Jaume Casals, rector de la Universitat i catedràtic de Filosofia, ha tingut lloc el 6 de novembre a l’auditori del campus de la Ciutadella, en el qual ha estat difícil trobar un lloc buit per poder seguir les explicacions del ponent.

Carles Ramió, comissionat per a l’estratègia del Grup UPF i catedràtic de Ciència Política de la Universitat, i Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, que ha presentat el ponent, han ocupat la taula presidencial.

Miquel Salvador ha definit la lliçó inaugural com un espai de reflexió més enllà de les habituals activitats acadèmiques i reglades que ofereix la Facultat, i ha lloat la qualitat de Daniel Innerarity per donar arguments legitimadors i aprofundir en el concepte de democràcia, “un terme que es tendeix a usar i a abusar, a mode de comodí”.

La lliçó inaugural de Daniel Innerarity

Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social, investigador ikerbasque a la Universitat del País Basc (UPB/EHU) y director de l'Institut de Governança Democràtica (Globernance)ha començat la seva lliçó explicant com desapareixen les democràcies avui dia. “Les societats actuals són més desenvolupades que fa uns anys per permetre tolerar el prefeixisme i que aquest doni pas a la fi de les democràcies”.

Segons el filòsof, no es poden aplicar solucions passades a èpoques actuals, sinó que “necessitem un altre marc de referència per buscar solucions i afrontar els problemes”. Per a fer-ho, cal pensar en termes de crisi de la democràcia, com ara inadaptació, deficiències, debilitat política, falta de confiança, negativisme dels electors o desplaçament dels centres de decisió a llocs no controlables democràticament.

El ponent ha plantejat un conjunt de teories que recullen les diferents amenaces que planegen sobre la democràcia, i que ha simplificat en dos punts: el primer, l’excés versus la manca de democràcia, i el segon, la gent no té el poder que hauria de tenir versus la gent té més poder del que hauria de tenir.

Aquestes amenaces, que es concreten en la tecnocràcia i el populisme, habitualment es volen solucionar intentant limitar el poder del ciutadà o incrementant-lo. “El problema de la democràcia és que alguns dels seus valors han deixat de funcionar de manera equilibrada. Hi ha una dissociació brutal entre el principi de plaer i el principi de realitat”, ha emfasitzat.

Quatre “exercicis de rehabilitació” per ajudar la democràcia a sobreviure

En una segona part de la lliçó, Daniel Innerarity ha plantejat quatre punts que, segons ell, poden ajudar a “reanimar aquest mort vivent al qual no sabem quina medicina forense aplicar”.

En el primer punt, i sota l’epígraf ”Una democràcia completa”, ha alertat que “qualsevol element de la democràcia, si el prenem per separat, pot acabar produint algun efecte inesperat”. Ha explicat que cap element per si sol dels que conformen les democràcies, com la participació, el retiment de comptes, els processos constituents, el respecte a les minories, etc, es pot utilitzar de manera aïllada.

Per aconseguir aquesta globalitat, “fa falta un tot, una articulació equilibrada i sofisticada dels diversos components de la democràcia que inclogui valors, actors i institucions. Una democràcia és un procés que no es pot simplificar ni reduir. Cal treballar per aconseguir una cultura política més complexa i matisada”, ha recomanat.

En el segon punt, “Protegir la democràcia de si mateixa”, Daniel Innerarity ha volgut deixar clar que la democràcia és un sistema de limitació del poder, i que els sistemes polítics han de ser pensats per tal que el sobirà estigui sotmès a aquestes limitacions: “La democràcia no és la presència contínua de la ciutadania al lloc on es prenen les decisions, sinó que els electes han de ser jutjats per aquesta ciutadania. Cal un sistema intel·ligent, que no protegeixi només enfront dels altres, sinó enfront de nosaltres mateixos”.

La tercera "proposta de reanimació" que ha exposat el ponent ha estat “Sobreposar-se als mals governants”. En aquest punt, ha recalcat que les institucions han d’estar dissenyades de manera que puguin resistir els governants incompetents. “La meva tesi és que tot el que sigui posar el focus, a l’hora de pensar en el sistema de govern, en l’ésser humà, implica infravaloració de les propietats sistèmiques de la democràcia”.

"Un sistema polític no va d’individus, sinó que va de les interaccions i de la seva corresponent institucionalització”

Una bona manera d’actuar en aquesta línia és dissenyar protocols, procediments, sistemes i regles: “Un sistema polític no va d’individus, sinó que va de les interaccions i de la seva corresponent institucionalització”. I ha afegit: “Vivim en unes societats del pànic, de contagi, epidèmiques, que no gestionen bé la seva interacció. Podem tenir bons governants individuals, legitimats, però la interacció entre estats a escala global és barroera”. I ha sentenciat: “Podem prescindir de persones intel·ligents, però no de sistemes intel·ligents”.

Finalment, en quart lloc, el professor Innerarity ha parlat de “La pròtesi global de la democràcia”. Per a ell, en una democràcia complexa, la interdependència entre els estats és una oportunitat de millora de la qualitat democràtica dels estats membres, i ha posat com a exemple el procés d’integració europea: “Si causa problemes a escala nacional, és perquè els estats no són capaços de garantir a nivell intern aspectes bàsics com la pau, el desenvolupament econòmic o la democràcia”.

Per cloure aquest punt i la lliçó, ha assegurat que aquesta col·laboració entre països és una oportunitat de construcció nacional, de convivència, d’organitzar-se. "No ha de ser un procés de desglobalització, sinó l’inici d’una nova era per a la política, un nou escenari interdependent, en el qual es juga el futur de la democràcia”.

Carles Ramió parla dels valors i de les competències que necessitaran els futurs graduats en Ciències Polítiques

En el darrer parlament de l’acte, Carles Ramió, comissionat per a l’estratègia del Grup UPF, ha alertat de la complexitat de la situació actual: "La democràcia va lligada al benestar, i el benestar depèn de l’economia. Si l’economia genera desigualtat, la democràcia està en crisi”.

Per al professor Ramió, el problema el trobem en el fet que els governs no ostenten el poder, que rau en l’economia i en els mercats. “Hi ha una crisi dels intermediaris entre el coneixement, els experts, i el ciutadà, un paper que fins ara jugaven les universitats o els partits polítics. És una crisi de “demos”, d’autoritat: no hi ha uns vasos comunicants entre els diferents grups socials. Es crea la postveritat, cada grup genera un relat emocional propi, poc racional,

i no es comuniquen entre ells”.

"Els valors que ha de transmetre una facultat de Polítiques són els de formar bons professionals, persones amb valors públics, ètica pública, defensors del bé comú, altruistes i al servei dels ciutadans"

Finalment, Carles Ramió ha parlat dels valors que ha de donar una facultat de Ciències Polítiques i Socials als seus estudiants, i que creu que la UPF sí que proporciona. Entre aquets valors, ha destacat els de formar bons professionals, persones amb valors públics, ètica pública, defensors del bé comú, altruistes i al servei dels ciutadans.

Les principals competències que requeriran els futurs graduats i professionals, enteses de manera sofisticada, són saber llegir (interpretar la realitat a través de la formació multidisciplinària), saber escriure (resoldre problemes a través de la creativitat) i saber parlar (seduir, treballar en equip, lideratge). “Com a novetat, si hi ha dos tipus de formació imprescindible per al present i el futur, es tracta de la filosofia, que sempre fa falta en moments de canvi, i les matemàtiques, ja que estarem regits per algoritmes”, ha conclòs.

> Àlbum de fotos del acte publicat a Flcikr

Lliçó Inaugural de Ciències Polítiques 2018-2019

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact