Vés enrere Un estudi de dret comparat detecta una tendència a prohibir la instal·lació de sistemes de vigilància ocults a la feina

Un estudi de dret comparat detecta una tendència a prohibir la instal·lació de sistemes de vigilància ocults a la feina

És una de les conclusions del "Comparative Labor Law Dossier" inclòs en el darrer número de la revista digital IUSLabor, que analitza la regulació de l'ús de dispositius tecnològics en l'àmbit laboral en set països europeus i sis sud-americans.
27.09.2018

 

Recentment s'ha publicat el número 2/2018 de IUSLabor, la revista electrònica de la Universitat Pompeu Fabra dedicada a l'anàlisi del Dret del Treball i de la Seguretat Social, dirigida pels professors Manel Luque (Departament de Dret de la UPF) i Anna Ginès (Departament de Dret d'ESADE-Universitat Ramon Llull).

El volum es dedica a l'anàlisi de l'ús de dispositius tecnològics i el seu impacte en el dret del treball, incloent diversos estudis dogmàtics relacionats, i una àmplia anàlisi comparativa que compta amb la participació de prestigiosos acadèmics d'Europa i Sud-amèrica.

L'editorial planteja el problema relatiu a la protecció dels drets fonamentals del treball en el context de "disrupció digital"

La publicació compta amb un editorial elaborat per Jesús Mercader Urgina, catedràtic de la Universitat Carlos III de Madrid, que planteja el problema relatiu a la protecció dels drets fonamentals del treball en el context de "disrupció digital" que es genera per efectes de l'ús de noves tecnologies. Per al professor Mercader, cal reflexionar sobre els reptes normatius que es produeixen, i en aquest context advoca pel retorn a models regulatoris generals i abstractes per respondre a un entorn essencialment problemàtic.

Una anàlisi comparativa sobre l'impacte laboral de l'ús de dispositius tecnològics

El Comparative Labor Law Dossier presenta una anàlisi sobre la regulació de l'ús de dispositius tecnològics en set països europeus (Bèlgica, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia, Polònia, i Portugal), i sis de sud-americans (Argentina, Brasil, Colòmbia, Mèxic, República Dominicana i Uruguai).

El treball explora una àmplia varietat de problemes relacionats, com l'ús de dispositius tecnològics en el lloc de treball, el monitoratge de comunicacions per part de l'ocupador, la instal·lació de sistemes de videovigilància, l'ús de sistemes de geoposicionament global - GPS, i la recol·lecció i protecció de dades. En aquests àmbits, l'estudi ha revelat diverses conclusions.

El sistema espanyol constitueix l'única excepció, ja que admet l'ús de sistemes de vigilància ocults per verificar el compliment de les obligacions laborals

En primer lloc, tot i la proliferació de dispositius tecnològics, hi ha un dèficit global d'instruments regulatoris respecte a l'ús d'aquests dispositius en el lloc de treball. Així, en la majoria de països sotmesos a comparació, la qüestió es regula mitjançant regles internes fixades unilateralment per l'empresari. En aquest context, es destaca l'enfocament basat en el diàleg social, que plantegen els ordenaments de Bèlgica i Eslovènia, el qual imposa l'obligació de consultar els treballadors o els seus representants per a efectes d'establir una prohibició.

L'estudi va permetre detectar també una tendència global majoritària cap a la prohibició d'instal·lar sistemes de vigilància ocults en el lloc de treball. No obstant això, el sistema espanyol constitueix l'única excepció, ja que admet (a través de regles de caràcter jurisprudencial) l'ús d'aquests sistemes per verificar el compliment de les obligacions laborals.

Al seu torn, l'estudi destaca l'avanç cap a la regulació de la desconnexió com un dret dels treballadors. Així, unes primeres manifestacions es troben en l'ordenament jurídic francès, on l'assumpte es troba expressament deferit a l'àmbit de la negociació col·lectiva; o a Itàlia, on es reconeixen drets equiparables a favor dels qui presten serveis a través d'aplicacions informàtiques.

Nova secció: Sentència Il·lustrada

Amb la col·laboració de Ramón Lacomba, la revista inclou, per primera vegada, una secció en la qual s'il·lustren decisions judicials laborals recents i excel·lents, en forma de vinyeta. En aquesta ocasió es tracta de diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (STJUE) sobre subrogació convencional i sobre la temporalitat en la contractació laboral a Espanya i el seu ús irregular. A més de les vinyetes, la secció inclou comentaris d'aquestes sentències elaborats per Manuel Luque Parra (UPF) i Oscar Contreras (UCM).

Articles doctrinals i comentaris jurisprudencials

Al darrer número de IUSLabor també hi podem trobar treballs de rellevància nacional en àmbits d'interès general com el dret a les vacances i el seu gaudi efectiu en els casos de negativa empresarial a la seva retribució, elaborat per Juan Gorelli (catedràtic de Dret del Treball i la Seguretat Social de la Universitat d'Huelva), el dret a la promoció professional dels treballadors indefinits no fixos (Alejandra Selma- Universitat d'Huelva), o la contractació irregular del professorat universitari (Josep Moreno - Universitat de Lleida).

Una reflexió sobre el treball i la societat elaborat per expertes de la Unitat del Futur del Treball de l'Organització Internacinal del Treball (OIT) en el marc del conveni de col·laboració subscrit entre la UPF i aquesta entitat, en ocasió de la celebració del centenari de l'OIT el 2019, completa la publicació, en què aproximadament la meitat dels autors participants són dones.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact