Una de les característiques de la UPF és el seu fort compromís amb la igualtat efectiva de dones i homes, i per desenvolupar-lo, ha anat creant al llarg dels anys una estructura al voltant d'aquest àmbit, en el marc de les polítiques de compromís social de la institució.

A l'inici del programa d'activitats amb motiu del Dia Internacional de les Dones, organitzat per la Universitat, i que s'allargarà fins al 10 de març del 2018, parlem amb Tània Verge, directora de la Unitat d'Igualtat, i Lluïsa Rojas, agent d'Igualtat de la UPF, per tal que ens expliquin què s'ha fet fins ara i els projectes de futur.

Tània Verge Mestre (@taniaverge), nascuda a Reus (Baix Camp, Tarragona) el 1978, es va llicenciar en Ciències Polítiques i de l'Administració (2000) a la UPF, on actualment és professora agregada al Departament de Ciències Polítiques i Socials. El 2014 va ser nomenada delegada del rector per a les Polítiques d'Igualtat de Gènere, fins al seu nomenament com a directora de la Unitat d'igualtat (2017).

Lluïsa Rojas Diago (Barcelona, 1964) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1993). Aquest mateix any va començar a treballar a la UPF com a membre del personal d'administració i serveis a l'Escola d’Empresarials. Més endavant, va estar vinculada a l'Administració de campus del Mar (2001) i a la Facultat de Ciències de la Salut (2004), fins al seu nomenament com a agent d'Igualtat de la Universitat, l'any 2017.

—Quin tipus d’activitats s’han preparat enguany des de la UPF per commemorar el Dia Internacional de les Dones del 8 de març?

Lluïsa Rojas (LR): A la nostra pàgina web s’hi poden trobar totes les activitats emmarcades dins la Setmana de la Igualtat programades des de la Unitat d’Igualtat, coorganitzades amb associacions d’estudiants, així com les activitats que han partit des de les mateixes associacions. Novament, si la Universitat és part de la societat, cal que els debats socials hi tinguin presència. La Unitat d’Igualtat ha coorganitzat taules rodones i debats sobre els motius pels quals el moviment feminista ha convocat una vaga el dia 8M a escala internacional (vaga laboral, estudiantil, de consum i de cures), sobre el sostre de vidre, sobre la manca de perspectiva de gènere en les produccions audiovisuals i culturals, i sobre la perspectiva de gènere en la docència.

—Des de la primera agent d’Igualtat de la UPF (2007) fins a la creació de la Unitat d’Igualtat (2017), com ha evolucionat l’estructura en aquest àmbit i amb quina voluntat s’ha fet?

Tània Verge (TV): Hi ha hagut una evolució gradual en l’estructura d’igualtat dins la Universitat. La creació del Vicerectorat de Responsabilitat Social (Vicerectorat de Compromís Social i Igualtat, des del 2017) marca un punt d’inflexió en la voluntat de donar major pes i centralitat a les polítiques d’igualtat de gènere. El fet de comptar des d’aleshores amb una agent d’igualtat d'entre el personal d’administració i serveis (PAS) i una responsable de la direcció estratègica d'entre el personal docent i investigador (PDI), ens ha permès abastar més àmbits i desenvolupar millor la funció d’assessorament als òrgans de govern de la Universitat i d’impuls i coordinació de les accions i programes en matèria d'igualtat. A més, el 2017 es va aprovar el reglament de la Unitat d’Igualtat, culminant així el seu procés d’institucionalització com a servei universitari especialitzat. Amb l’inici d’aquest curs acadèmic, hem obert una oficina d’atenció a la comunitat universitària (a la planta baixa de l’edifici Roger de Llúria, al campus de la Ciutadella).

—Com es treballen les polítiques d’igualtat de gènere des de la Universitat?

(LR): Les universitats són part de la societat; si a la societat hi ha pràctiques masclistes, estereotips de gènere i biaixos implícits, és lògic considerar que a la universitat aquests elements també hi són. Per això les polítiques d’igualtat són transversals i s’impulsen en un pla d’igualtat amb accions i programes per ser desenvolupats pels diferents òrgans, serveis i unitats acadèmiques i administratives. Afecten la docència, la recerca, la política de reclutament, els serveis d’atenció a la comunitat universitària, la sensibilització sobre les desigualtats existents, o la prevenció, la detecció i l’actuació davant la violència masclista. La seva implementació requereix d’un canvi en la cultura organitzativa, amb nous enfocaments i formació especialitzada, per això l’avenç tendeix a ser lent i gradual.

—La Universitat compta amb el Pla Isabel de Villena, que aquest 2018 s'acualitzarà amb la segona edició. Quins objectius ja s’han assolit amb el primer Pla i quines novetats introduirà el segon?

TV: Cal fer una valoració crítica però també justa del primer Pla, aprovat en un context en el qual s’imposava legalment la seva obligatorietat però no hi havia cap mena de guia amb instruccions ni experiència pràctica, ni en l’àmbit públic ni en el privat. El primer Pla va permetre situar per primer cop a l’agenda de la Universitat les polítiques d’igualtat; però s’han detectat alguns dèficits en la seva implementació. Ha estat un procés d’aprenentatge. S’ha après que cal partir d’un diagnòstic complet de la situació, en què no només es mesurin els desequilibris en la presència, sinó que també s’analitzin els biaixos en els processos. Això s’ha treballat amb el segon Pla que, a més, amplia el nombre d’eixos estratègics d’actuació i defineix indicadors precisos per fer el seguiment del grau de compliment. En breu s’obrirà un procés participatiu entre tota la comunitat universitària per donar a conèixer el nou pla i recollir el seu feedback. Respecte als nous àmbits d’actuació, s’incorporen de manera destacada la perspectiva de gènere a la docència i la lluita contra la violència masclista. Una altra novetat és el fet que el segon Pla parteix d’una definició d’igualtat de gènere que inclou tant la igualtat efectiva de dones i homes com la diversitat en l’orientació sexual i en la identitat i l'expressió de gènere.

—Heu mencionat un parell de vegades la violència masclista. Quina incidència té a la Universitat?

LR: Diferents estudis mostren que la violència masclista o la LGBTIfòbia no són fenòmens aliens a les universitats. I és que, com dèiem, la universitat és part de la societat. Per vehicular les consultes i les denúncies, la Universitat ha comptat fins ara amb dos protocols d’actuació, un adreçat a estudiants, i un altre, a PAS i PDI. En breu, comptarem amb un únic protocol per a tota la comunitat universitària que incorporarà les conductes en matèria de violència masclista, homofòbia, bifòbia i transfòbia. Les consultes i les denúncies pot presentar-les davant la Unitat d’Igualtat tant la persona afectada com qualsevol membre de la comunitat universitària que tingui informació sobre la situació. Garantim la confidencialitat, la protecció de dades i la celeritat del procediment. Des de la Unitat d’Igualtat també oferim serveis d’acompanyament psicològic per a les persones que han patit assetjament o discriminació dins o fora de la universitat. Eradicar aquestes violències també passa per la sensibilització i la formació. Organitzem anualment tres Setmanes de la Igualtat amb diferents activitats i tallers adreçades al conjunt de la comunitat universitària (el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones; el 8 de març, Dia Internacional de les Dones; i el 17 de maig, Dia Internacional contra la LGBTIfòbia). Així mateix, el CLIK, el SACU i el Servei de PAS organitzen diverses formacions al llarg de l’any en aquesta matèria.

—A grans trets, com s’està introduint la perspectiva de gènere en la docència?

TV: Seguint els mandats legals sobre universitats, ciència i igualtat, així com les recomanacions europees, s’han fet diferents accions. En primer lloc, els projectes d’innovació docent del CLIK incorporen la perspectiva de gènere com a criteri transversal de les convocatòries. S’han fet diferents projectes per a detectar-ne el grau d’introducció en els diferents estudis. I actualment està en marxa un projecte coordinat per la Unitat d’Igualtat en què participen totes les unitats de coordinació acadèmica (UCA) per elaborar recursos que facilitin la incorporació de la perspectiva de gènere en els plans docents per part del PDI. En segon lloc, el FIDU (el programa de formació inicial per al professorat novell) incorpora des de fa quatre anys un mòdul específic sobre perspectiva de gènere i dins el programa de formació contínua s’han ofert diferents tallers i intercanvis d’experiències. Així mateix, aquest és el segon any que està en marxa l’espai obert d’edició Viquidones UPF, amb l’objectiu de disminuir la bretxa de gènere de la Viquipèdia. I tanmateix, malgrat totes aquestes accions, els avenços són lents. Ho podem veure amb la campanya de xarxes socials (Twitter i Instagram) #AmbPerspectiva, que ha impulsat la Unitat d’Igualtat, en la qual l’alumnat demana una incorporació més efectiva i en més assignatures de la perspectiva de gènere.

—Per què diríeu que avança lentament?

TV: D’una banda, tot i que ja fa més de deu anys que aquestes recomanacions i directrius legals estan en vigor, la major part del PDI s’ha format en un context en què les llicenciatures i els doctorats eren cecs al gènere. D’altra banda, a vegades es confon la perspectiva de gènere amb una espècie d’educació per a la ciutadania. És cert que la igualtat de gènere és una qüestió de justícia social però, aplicada a la docència (o a la recerca), té a veure amb la seva qualitat i rellevància social. Afavoreix el desenvolupament de pensament crític i millora la pràctica professional. La perspectiva de gènere permet evitar biaixos i no caure en explicacions parcials, com passa quan les experiències d’una part de la població se sobregeneralitzen al seu conjunt; facilita entendre les necessitats, els comportaments i les actituds potencialment diferents de dones i homes, ja siguin fruit de qüestions biològiques o de construccions socials i culturals; i ajuda a qüestionar les normes, els estereotips i els rols de gènere que prevalen a la societat. En definitiva, desenvolupa la capacitat per avaluar les desigualtats per raó de sexe, gènere i orientació sexual i per dissenyar solucions. La manera d’implementar la perspectiva de gènere s’ha de definir des de cada estudi. Per això animem el professorat a participar en els cursos de formació i en els espais de reflexió que ofereix la Universitat en aquesta matèria.

—Com poden col·laborar els membres de la comunitat universitària per promoure una igualtat efectiva?

LR: Tots i totes som coresponsables en la construcció d'una societat lliure de violència masclista i LGBTIfòbia, en què la igualtat de dones i homes sigui efectiva. Fer de la Universitat un espai on tothom pugui viure i desenvolupar-se en plena llibertat és una tasca col·lectiva. D’entrada, animem tota la comunitat universitària a participar de les activitats de sensibilització i formació que s’ofereixen a la UPF. No s’actua contra les desigualtats quan ens són invisibles. Tots i totes ens hem socialitzat en una societat masclista; per tant, cal fer un esforç per identificar quines de les nostres conductes i actituds o les de la gent del nostre voltant són masclistes. També demanem a tota la comunitat universitària una actitud proactiva davant les violències. No callem davant cap situació de violència i discriminació.

—Les noves generacions estan més sensibilitzades davant les desigualtats?

LR: A vegades podem pensar que els progressos en la igualtat de gènere són lineals, que l’avenç és clar i que el canvi generacional portarà per si mateix a la desaparició de les desigualtats. Això no és cert. Per exemple, en l’àmbit de les violències, la incidència entre el grup d’edat de menys de 30 anys és semblant al d’altres franges d’edat. Les noves tecnologies i les xarxes socials han donat lloc a noves formes de control i assetjament i les actituds sexistes hi són molt presents. El patriarcat s’autoreprodueix perquè compta amb nombrosos agents de socialització (família, escola, mitjans de comunicació, mercat laboral, etc.). Al mateix temps, és difícil que la gent més jove sigui conscient de totes les desigualtats quan encara no han passat per la ma(pa)ternitat, no s’han incorporat al mercat laboral, etc.

TV: Això explica que les noves generacions caiguin sovint en l’anomenada “fal·làcia de la igualtat”. No obstant això, respecte a d’altres generacions, la gent més jove mostra un major grau de sensibilització sobre les normes socials i rols “encotilladors” binaris i oposats al voltant de la masculinitat i de la feminitat, així com al voltant de la sexualitat. També tenen una actitud més activa i reivindicativa. En els anys en què vaig cursar la llicenciatura a la Universitat, no recordo cap acció al voltant de dates assenyalades com el 8 de març. En canvi, en aquests moments les associacions i grups d’estudiants organitzen nombroses activitats de sensibilització, autoformació i denúncia.

—Fareu vaga el dia 8 de març?

LR: Sí, i tant. Tenim tants motius per aturar-nos i aturar el món que seria estrany no fer-ho. Cal que es visibilitzi al màxim possible la feina de les dones en tots els àmbits. No només farem vaga a la feina sinó també a casa o a l’estudi per protestar per totes les circumstàncies injustes i desfasades que envolten, en ple segle XXI, la vida de la majoria de dones al món.

TV: Ens sobren els motius per secundar aquesta vaga: major precarietat laboral, feminització de la pobresa, manca de coresponsabilitat i reconeixement social a les tasques de cura, sostre de vidre, bretxa salarial, violències masclistes, cosificació de les dones, restriccions sobre el dret al propi cos, invisibilització de les contribucions de les dones en tots els àmbits de coneixement.. La desigualtat que pateixen les dones en tots els treballs i espais és flagrant.