El curs acadèmic 2017-2018 del grau en Periodisme de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra es va obrir amb un acte especial en format de diàleg, que va aplegar tres persones reconegudes en l’àmbit del periodisme i de la comunicació corporativa.

Patricia Plaja, cap de premsa dels Mossos d'Esquadra, i els periodistes Ramon Besa, cap d’esports d’El País, i Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia, van intentar respondre al llarg d’un parell d’hores de debat a la pregunta “És necessari el periodisme avui?”.

L'acte, presidit pel degà de la Facultat de Comunicació, Carles Singla, i moderat per Sergi Cortiñas, director del grau en Periodisme, va tenir lloc el 21 de novembre, a les 16.30 hores, a l'auditori del Campus Poblenou, ple d’un públic entusiasta que va seguir el debat amb atenció i aplaudiments espontanis.

Acabada la taula rodona, es va fer el lliurament de la distinció honorífica concedida per Cáritas Diocesana de Barcelona al treball de final de Grau del curs 2016-2017 amb millor contingut social, i que va recaure en Clara Macau i Núria Picas, per “Ràdio Escola El Raval. Les notícies del Raval”.

En un primer torn d’intervencions, els tres ponents van respondre a la pregunta central, si el periodisme és necessari avui en dia. “Per a mi el periodisme és imprescindible perquè en visc i seria absurd que no el defensés, és el meu modus vivendi”, va afirmar Ramon Besa. “El periodisme es pot reinventar i vehicular de moltes maneres, i en el meu cas, sempre ha representat el que volia fer: voltar pel món i veure futbol. Sóc feliç amb el que faig, no ser fer res més”, va assegurar, per després lamentar que sempre ha intentat complir amb el que era l’ofici, però que cada cop li ho posen més difícil.

“El periodisme és necessari per poder escoltar gent com el Ramon Besa”. Amb aquestes paraules va començar la seva intervenció Patrícia Plaja, que va apuntar que “allò realment necessari són els periodistes amb vocació i coneixements”. La cap de comunicació dels Mossos d’Esquadra va reivindicar la formació dels professionals: "Calen bons periodistes, que tinguin dedicació i rigor informatiu, que expliquin el que passa al món i ho facin de la millor manera possible. Han de ser efectius, i ser confiables pel mitjà en el qual treballen”, va afirmar.

Enric Juliana no va dubtar a respondre que el periodisme és necessari, però “amb minúscules”: “Penso que estem immersos en unes transformacions molt importants i només estem al principi”. Va recordar la seva infància, quan acompanyava el seu avi a un magatzem de palla de la zona del Pont del Petroli de Badalona: “Si puc dir que vaig assistir en directe a la desaparició de la tracció animal, que tenia 5.000 anys d’història, és possible que assisteixi a la desaparició del periodisme tal com s’ha entès en els darrers 200 anys. Davant d’això, cal una actitud estoica i encuriosida de cara al futur”, va reblar.

Un canvi de paradigma per a una nova era tecnològica?

Aquest futur incert que ens espera, segons Enric Juliana, ja s’ha començat a donar, amb un canvi substantiu en les eines de treball, un aspecte en el qual coincideix Ramon Besa, que a més, veu com el periodisme ha afegit al seu voltant un pla de negoci, un star system i una indústria audiovisual, però que no han afectat la seva manera d’entendre el periodisme: “Cadascú té la seva recepta per ser un bon professional, però cal tenir vocació, estimar l’ofici. El que jo vaig aprendre ja no serveix per explicar-ho als altres”. Defensor d’ una professió al peu del carrer, lluitant per cada noticia, va assegurar que “el periodista, tal com jo el concebo, és un torracollons, no hi ha periodisme amable, i aquest lema és el que em mou des que em llevo”. Tot i això, segons Besa, cal ser fidel al que és noticia i no deixar-se guiar per l’impacte social i la dictadura dels clics que es vol imposar actualment: “Si la notícia és Sergi Roberto, jo no puc titular amb Messi”, va ironitzar.

Per la seva banda, Enric Juliana va apuntar que més enllà del canvi de les eines, cal fixar-se en el salt tecnològic que s’està produint: “La tecnologia ens envolta, ens transforma, és el medi natural en el qual estem immersos”. “El periodisme esdevingut classe mitjana professional s’està eclipsant, però l’activitat periodística no desapareixerà. El concepte d’estabilitat s’ha difuminat, però les noves tecnologies han ampliat el marc d’oportunitats”.

La comunicació corporativa, una opció professional a tenir en compte

Patrícia Plaja, després de treballar a diversos mitjans de premsa escrita i a la ràdio, fa deu anys va fer el salt a “l’altre costat”, i va començar la seva etapa com a cap de comunicació dels Mossos: “Molts companys em preguntaven per què ho feia, que era molt jove… Jo crec que pots ser periodista treballis on treballis, doncs el que ens queda és la nostra manera de fer les coses”.  Segons ella, “es pot fer molt bon periodisme des de les institucions, i un exemple és la gestió de la comunicació que vam portar a terme arran de l’atemptat gihadista del passat estiu a Barcelona: “Vam fer informació de servei per a la ciutadania, transparent, contrastada, sense amagar res, i utilitzant bàsicament Twitter com a canal. Només vam considerar dues línies que no es podien traspassar: no interferir en una investigació en curs, i respectar les víctimes i els seus familiars”.

La comunicació corporativa també és una opció que defensa Ramon Besa, tot i que quan ell va començar la seva carrera professional ningú la tenia en compte: “El cap de comunicació s’ha de fer respectar. Crec que la comunicació corporativa és una alternativa al periodisme, i no una negació del periodisme”.

Alguns consells per als futurs periodistes

Al llarg del debat van sorgir alguns consells adreçats als joves estudiants assistents, fruit de la llarga experiència dels ponents, i que van ser escoltats amb molta atenció: “Si un vol ser periodista, l’important és llegir molt. Per escriure primer s’ha de llegir, després ja us ho trobareu, ja que el futur té aspectes imprevisibles, va afirmar Enric Juliana.

Per la seva part, Ramon Besa va destacar la necessitat de tenir vocació, estimar l’ofici, treballar-se les informacions, concebre la professió amb una dedicació obsessiva: “El que jo ensenyo als joves és a estar permanentment cabrejats. Potser el meu mètode d’ensenyament ha caducat, però a mi em serveix per viure”.

Mitjans de comunicació i procés

Un àmbit que no podia faltar en el debat, donat el moment polític i social que estem vivint, és el tractament i la cobertura del procés a càrrec dels mitjans de comunicació, una pregunta que Sergi Cortiñas va adreçar a Enric Juliana. La seva posició i visió “estratègica”, ja que habitualment desenvolupa la seva tasca professional des de Madrid, el converteix en un testimoni privilegiat.

“Aquests darrers dos mesos he viscut l’experiència més intensa, dura i difícil a nivell professional dels quaranta anys que porto com a periodista”, va assegurar. “Els mitjans de comunicació han format part de la crisi política, en són part activa des de l’inici, i alguns han jugat una funció de detonant”. Després de parlar de la gènesi de la crisi, que ell situa als anys 2004-2005, amb l’Estatut de Catalunya, i en època de bonança, va apuntar algunes idees per resoldre la situació, tot i que ho veu impossible a curt termini: “Caldria començar perquè a Espanya hi hagués una certa restauració del respecte, un element que ha mancat d'una manera monumental”, va etzibar.

El director adjunt de La Vanguardia va afirmar que des de Madrid molts mitjans han tingut un protagonisme destacat i han participat en una campanya d’excitació de l’opinió pública: “A la capital de l’estat els mitjans han tingut una posició molt militant i han abandonat l’àmbit reflexiu, de buscar equilibris i mantenir ponts”. Com a excepció, va destacar La Sexta, que segons ell ha fet una aposta molt forta per la informació política, “bastant reeixida, sobretot pels tons, no tant pels continguts”. I és que per a Juliana, “en una crisi com aquesta, el to és molt important”.

Sobre els diaris de Catalunya, va explicar que no tenia informació de primera mà, tot i que creia que hi havia mitjans amb una posició més diversificada i “ondulant”. Parlant de la seva posició des de La Vanguardia, va comentar que han volgut mantenir aquest to amb portades molt descriptives, intentant que cap sector se senti expulsat, sent poc militants, amb peces analítiques i que ajudin a entendre la situació: “El que ens vam plantejar amb el director, el Màrius Carol, va ser que havíem de dir alguna cosa que d’aquí 20 anys s’aguantés dreta, que si estàvem vius, no ens caigués la cara de vergonya”.

Ramon Besa va esmentar que actualment molt lectors volen una veritat feta a mida (“el lector no vol ser informat, vol ser estimulat”), que moltes persones, més que capçaleres, compren autors, i en aquest sentit, creu que Enric Juliana és un exemple de persona que ha fet un bon relat, un quadre, de les coses que passen. Patrícia Plaja va apuntar que veia molt difícil que els mitjans fessin una anàlisi objectiva de la situació, i com a exemple, va posar el fet que mai es posin d’acord amb una cosa tant bàsica com el nombre de participants en una manifestació.

Preguntes dels assistents i lliurament de la distinció honorífica de Cáritas

La part final del diàleg va consistir en preguntes del públic assistent als membres de la taula, i que van versar al voltant de temes tan variats com l’eliminació d’Itàlia i Holanda del Mundial de futbol de Rússia 2018, el finançament dels mitjans de comunicació, el risc del periodisme fet des de la redacció, l’opció poc atractiva que representa pels joves llegir diaris en paper, o si el periodisme encara es pot considerar com el quart poder.

L’acte es va cloure amb el lliurament de la distinció honorífica concedida per Cáritas Diocesana de Barcelona al treball de final de Grau del curs 2016-2017 amb millor contingut social. El premi, que va lliurar Conxita Ribas, coordinadora del programa "Entitats amb Cor" de Càritas, va recaure en Clara Macau i Núria Picas, pel treball “Ràdio Escola El Raval. Les notícies del Raval”, i van rebre un val de 200 euros per comprar productes culturals. Els altres dos treballs finalistes van ser “Crònica d’una família refugiada” i “Junts fins a la medul·la”.

Un cop lliurada la distinció, Carles Singla, degà de la Facultat, va donar les gràcies a tots els assistents i va declarar oficialment inaugurat el curs 2017-2018 del grau en Periodisme.