La presentació de dos estudis relacionats amb el valor que la universitat aporta a la societat, impulsats per la UPF i per l'ACUP, respectivament, ha coincidit en el temps. A partir de metodologies i àmbits molt diferents, han arribat a conclusions semblants: que el retorn que fan a la societat les universitats (en un cas la UPF, com a valor social consolidat, i en l'altre, el sistema de recerca públic de Catalunya, en termes de contribució al PIB) quadruplica l'import rebut de finançament públic.

“Anàlisi del valor social integrat d’una universitat pública. Una aproximació al cas de la Universitat Pompeu Fabra”, ha estat fet per Silvia Ayuso, Pablo Sánchez i José Luis Retolaza, en el marc de la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa d’ESCI-UPF.

És un estudi que té com a objectiu analitzar i quantificar en termes monetaris el valor social de la UPF, aplicant la metodologia de quantificació del valor social integrat (VSI). La UPF és la universitat pionera a l'Estat a utilitzar aquesta metodologia innovadora, que té en compte l'opinió dels grups d'interès de la institució.

L’estudi, que compta amb la col·laboració del Consell Social de la UPF, s'ha presentat el 21 de novembre, a les 12.30 h, a l’auditori del campus de la Ciutadella, en el marc del cicle “Aula Oberta”, organitzat per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

La presentació s'ha fet dins d’una classe de l’assignatura Anàlisi d’Estats Comptables, del doble grau en Dret i ADE de la Universitat, impartida per Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la UPF, i que també ha participat en l’elaboració del treball.

La sessió ha comptat amb la intervenció de Mònica Figueras, vicerectora per a projectes per al compromís social i la qualitat, que ha obert la sessió; el professor Oriol Amat, que ha contextualitzat la mesura del valor social de les institucions, i els investigadors d’ESCI-UPF Silvia Ayuso i Pablo Sánchez, que han exposat el seu estudi.

En la seva intervenció, Oriol Amat ha explicat que tota organització té un objectiu, que és crear valor, i que ja des de l'antiguitat, aquest valor s'ha intentat mesurar: "Comptar sempre ha estat un repte, tot i que no tothom compta", ha afirmat.

El catedràtic d'Economia Financera ha fet un repàs de com s'ha portat a terme aquest mesurament (que ja es feia a l'antiga Babilònia) al llarg de la història. Primer sense informar els accionistes (fins al segle XVII); després, divulgant aquesta informació, i a partir del crack del 1929, incloent l'auditoria. Als anys seixanta, sorgeix la responsabilitat social corporativa; a finals dels setanta, apareix el balanç social a França, i a finals dels noranta, la Global Reporting Initiative, que inclou les parts financera, social i mediambiental.

Oriol Amat ha recalcat que fins ara sempre s'ha intentat mesurar el valor social a partir d'indicadors qualitatius, però que l'estudi de la Càtedra de Responsabilitat Social d'ESCI-UPF el que fa és quantificar aquest valor social, mesurar la contribució de la Universitat en euros: "És un estudi pioner i innovador; es tracta d'una gran idea, que es vol repetir cada any. Felicito l'equip que l'ha realitzat", ha afirmat el catedràtic. "Qualsevol mesura és objectiva, però quan un mètode subjectiu l'apliquem any rere any, les dades són molt útils", ha conclòs.

Una metodologia que quantifica el valor social de la Universitat

Seguidament, Pablo Sánchez i Sílvia Ayuso, autors de l'estudi, han passat a explicar-ne el context, la metodologia innovadora que s'ha utilitzat, el contingut i les conclusions.

La metodologia de l’estudi es basa en un model polièdric d’anàlisi, que permet objectivar el valor creat per una organització per al conjunt dels seus grups d’interès, i segueix un procés de comptabilitat social anomenat Spoly, que consta d’una sèrie de fases.

El primer pas consisteix en la identificació dels grups d’interès (stakeholders), que en el cas de la UPF serien estudiants, antics alumnes, famílies dels estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis, professorat, proveïdors i empreses de serveis contractats, administracions públiques, institucions i entitats, tant del Grup UPF com de l’entorn universitari, social i mediàtic.

Posteriorment, s’identifiquen les variables percebudes, mitjançant entrevistes en profunditat realitzades a representants escollits dintre dels diferents grups d’interès. Les variables de valor obtingudes de les entrevistes es plasmen en una matriu d’interessos, i es busquen indicadors i proxies (aproximacions al valor) adequats que permetin la seva monetització mitjançant algoritmes de càlcul. 

Finalment, es calcula el valor social integrat (VSI), que inclou tant el valor social generat a través de l’activitat econòmica (a través dels indicadors de comptabilitat) com el valor social específic, generat als diferents stakeholders al marge de la transacció de mercat, i monetitzat amb ajuda d’indicadors i proxies.

Així, tenint en compte aquest mètode, i tot i que es tracta d’una primera aproximació amb dades parcials, el valor social específic de la UPF obtingut per a l’any 2015 (170.222.157 euros) supera àmpliament el valor social generat per la seva activitat econòmica en aquest exercici (110.462.908 euros). Així mateix, cal assenyalar que el valor social integrat consolidat de 247.757.999 euros de la UPF representa més de quatre vegades l’import rebut de finançament públic.

Una eina innovadora per estimular l’anàlisi del valor social de les universitats

Segons Mònica Figueras, vicerectora per a projectes per al compromís social i la qualitat, aquesta metodologia és una eina que s'alinea amb el pla estratègic d'esdevenir una universitat compromesa amb el seu entorn i que contribueixi al desenvolupament social". I afegeix: “L’estudi s'emmarca en la tercera missió de la universitat, a banda de la docència i la recerca. Esbrinar el valor i els beneficis que genera la universitat a la societat i mantenir un diàleg amb els agents amb qui ens relacionem per veure com ens consideren fora és vital per a una institució”.

Aquesta mateixa metodologia ja s’ha utilitzat en algunes empreses de l’àmbit de les pime i que cotitzen en borsa i en algunes fundacions. També en determinades universitats internacionals, com algunes, per exemple al Regne Unit (social return on investment), però amb una metodologia sempre basada en la visió i els indicadors que la mateixa universitat i l’administració consideren que són importants.

En el cas de l’estudi elaborat per la Càtedra Mango de Responsabilitat Social d’ESCI-UPF, “és un plantejament totalment diferent, ja que es basa en les expectatives dels grups d’interès amb els quals es relaciona la universitat”, afirma Mònica Figueras. Segons la vicerectora, “la idea és fer aquesta autoavaluació cada any, comparar-nos amb nosaltres mateixos, i també, servir d’estímul per tal que més universitats i institucions d’ensenyament superior integrin en els seus mètodes comptables l’anàlisi del valor social”.

Un informe de l'ACUP que mostra la importància del sistema universitari i de recerca públic com a pilar bàsic

En relació amb la temàtica analitzada en l'estudi d'ESCI-UPF, però a partir d’una metodologia diferent i amb una visió més global i macroeconòmica, l’ACUP va organitzar la jornada “Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i recerca pública a Catalunya. La innovació com a motor de progrés econòmic i social”, que va tenir lloc el 20 de novembre a l’auditori de La Pedrera.

En el marc de la jornada, es va presentar l’informe “Impactes socioeconòmics de les universitats públiques i el sistema públic de recerca de Catalunya”, un exercici inèdit que analitza i quantifica els impactes socials i econòmics de l’activitat de les universitats públiques i el sistema públic de Catalunya.

L'objectiu de l'informe, elaborat sobre les dades del 2015, és sensibilitzar la societat de la importància de les universitats i centres de recerca com a pilar bàsic del desenvolupament del país, i del retorn que es rep de la inversió pública efectuada.

Segons aquest estudi, elaborat pels investigadors Jordi Suriñach i Juan Antonio Duro, per cada 100 euros d'inversió en el sistema català d'universitats públiques (SiCUP) hi va haver un retorn per a la societat de 402 euros en contribució al PIB, 226 euros en rendes salarials i 618 euros de facturació.

Durant l'any 2015, la inversió en recerca a les universitats públiques catalanes va ser de 735 milions d'euros, que van generar una contribució de vora 2.000 milions per al PIB. Aquestes xifres, que són només una part dels beneficis revertits a la societat, indiquen que els campus aporten l'1,4% del PIB i generen prop de 45.000 llocs de treball a temps complet.

Jaume Casals, president de l'ACUP i rector de la UPF, va afirmar que aquest informe és "Una primera pedra que pretén bastir una imatge al més acurada possible dels beneficis que reporta tenir un sistema universitari i de recerca públic capdavanter".