Vés enrere Impacte i reptes del panhispanisme: perspectives des de la RAE

Impacte i reptes del panhispanisme: perspectives des de la RAE

Un informe de Paz Battaner Arias (RAE) i Carmen López Ferrero (UPF), publicat al Journal of Spanish Language Teaching, analitza la repercussió i impacte que l'espanyol com a llengua policèntrica té al moment actual.

28.05.2020

Imatge inicial

Un informe de Paz Battaner Arias (RAE) i Carmen López Ferrero (UPF), publicat al Journal of Spanish Language Teaching, analitza la repercussió i impacte que l'espanyol com a llengua policèntrica té en el moment actual. Les dades presentades, de les últimes obres acadèmiques, de consultes al web de la Real Academia Española (RAE), de manuals i cursos de formació, mostren l'actitud flexible de la proposta normativa de la RAE i de l'Asociación de Academias de la Lengua Española (ASALE) davant la diversitat lingüística i dialectal de l'espanyol.

La qualificació "policèntrica" aplicada a la llengua espanyola i el substantiu "panhispanisme" s'encunyen en diferents moments de la història de la RAE amb un mateix objectiu: visibilitzar la normativa consensuada per les 22 Acadèmies integrants de l'ASALE. Un informe sobre la repercussió i impacte real d'aquest compromís en les obres i recursos de la RAE, en les consultes que rep en obert la web d'aquesta institució, en l'educació i en la societat ha estat publicat en el primer número monogràfic del Journal of Spanish Language Teaching, sobre l'espanyol en l'era global. Les autores d'aquest informe ofereixen exemples de l'atenció a la diversitat lingüística i dialectal en les obres acadèmiques disponibles com a recursos en línia de la RAE: en la gramàtica, en l'ortografia, en la pronunciació, en els diccionaris (de dubtes i general) .

Un altre paràmetre considerat en l'informe per mesurar el "panhispànic" són les dades estadístiques de què disposa la RAE relacionades, d'una banda, amb els usuaris de les seves obres acadèmiques a la web, tant de països de parla hispana com d'altres llengües, i, d'altra banda, relacionats amb les consultes que es reben cada dia al servei Español al día. L'anàlisi de les consultes al diccionari acadèmic, per exemple, sobre quines paraules es busquen, quantes vegades i des de quins països, ofereix dades fefaents de la política lingüística impulsada per les Acadèmies. També dóna compte d'aquesta política el nombre de consultes als corpus lingüístics (amb preferència del CREA i a continuació els CORDE, CORPES XXI i CDH). Pel que fa a el servei Español al día, l'estudi de les 200 consultes que aproximadament es reben diàriament, així com alguns dels tuits que contínuament arriben a aquest servei, demostren també la gran atenció que desperta entre els parlants (tant d'espanyol com de altres llengües) l' "ús general hispànic", això és, panhispànic.

L'últim apartat d'aquest informe realitzat per Battaner Arias i López Ferrero analitza dades de la influència del panhispanisme de la RAE en diferents àmbits de l'educació i de la societat: en manuals d'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera (ELE), en els cursos de formació de professorat especialitzat, en mitjans de comunicació. Les conclusions que s'extreuen apunten que els reptes en aquest segle XXI seran tant aprofundir en els usos de la llengua espanyola a la xarxa universal com oferir respostes, des de les institucions acadèmiques, a les necessitats que l'activitat del seu ensenyament genera.

Treball de referència:

Battaner Arias, Paz y López Ferrero, Carmen (2019), "La flexibilidad como propuesta normativa a la diversidad lingüística y dialectal. Perspectivas desde la Real Academia Española (RAE)", Journal of Spanish Language Teaching, 6 (2), 1-13. https://doi.org/10.1080/23247797.2019.1668180

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació