Vés enrere La UPF acull una taula rodona que analitza el Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal a Catalunya

La UPF acull una taula rodona que analitza el Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal a Catalunya

L’acte, presidit per Oriol Amat, rector de la UPF i membre del Consell Assessor de l’Oficina del Pla Pilot del Govern de Catalunya, ha comptat amb la participació de Sergi Raventós, cap d’aquesta oficina; Anna Segura, analista sènior d’Ivàlua, i Jaume Vives-i-Bastida, investigador del MIT. Tots ells han recalcat la idoneïtat i la innovació del projecte, que permetria millores en el repartiment de la riquesa i el benestar de les persones.

23.01.2023

Imatge inicial

A Catalunya, el Govern de la Generalitat va crear l’any 2021 l’Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal, adscrita al Departament de la Presidència, i formada per un equip d’experts. Diversos dels membres que estan treballant en aquest projecte han participat en una taula rodona a la Universitat Pompeu Fabra, titulada “Renda Bàsica Universal: metodologia, perspectives i expectatives”, dins de la qual han tractat el context polític i social en què s’emmarca, així com el disseny, l'avaluació i els aspectes més innovadors de la proposta.

La taula rodona ha tingut lloc el 23 de gener, a les 11.30 hores, a la sala polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella, presidida per Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat, rector de la UPF i membre del Consell Assessor de l’Oficina del Pla Pilot, que ha fet l’obertura i el tancament de l'acte. Ha comptat amb la participació de Sergi Raventós, cap de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal; Anna Segura, analista sènior d'Ivàlua, i Jaume Vives-i-Bastida, investigador del MIT.

Tots ells han emfasitzat la idoneïtat de portar a terme el projecte del Pla Pilot per implementar la RBU a Catalunya (si s'arriba a aplicar, el cost seria de 80 milions d'euros en dos anys), que permetria obtenir informació rellevant a l’hora de fer avenços en el repartiment de la riquesa i millorar el benestar de les persones.

Oriol Amat: “L’ésser humà no ha trobat la manera de repartir bé la riquesa que genera, i la renda bàsica universal en el fons té a veure amb això”

El rector Oriol Amat, en l’obertura de l’acte, ha afirmat que la RBU és un tema que per les seves implicacions socials, econòmiques i de tota mena, val la pena aprofundir al màxim, i que malgrat els dubtes que comporta, "dona per a molt”. Especialment si es tenen en compte els canvis disruptius que ha comportat la quarta revolució industrial, que provoca que part de la població s'estigui quedant enrere. "Tenim un sistema econòmic que genera molta riquesa: l'ésser humà ha demostrat a bastament que pot generar una riquesa suficient perquè la humanitat pugui viure dignament. El problema és que no ha trobat la manera de repartir-la bé, i la renda bàsica universal en el fons té a veure amb això”, ha reflexionat.

Oriol Amat en la seva intervenció

Sergi Raventós, cap de l’Oficina del Pla Pilot per implementar la RBU, en la seva presentació inicial, ha destacat que es tracta d’un debat que ja fa molts anys que dura, que ha vingut per quedar-se, i que val la pena aprofundir-hi. “És evident que les actuals prestacions com l'Ingrés Mínim Vital (IMV) del govern d’Espanya, i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), del govern de Catalunya, no han acabat amb la taxa de pobresa, que es manté al voltant del 20%”.

Raventós ha repassat la trajectòria històrica del debat sobre la RBU, que a Catalunya es remunta a l'any 2002 amb una proposta al Parlament feta per Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya, i també present a l’acord del Tinell al qual va arribar el Tripartit. Ja al 2020, diverses entitats de l’àmbit de la cultura i moviments socials es van posicionar a favor de la RBU, i el 2021 es va incloure en diversos programes electorals, fins a arribar a formar part de l’acord d’investidura del Govern de la Generalitat.

Les quatre característiques principals de defineixen la RBU són que és individual, incondicional, universal i periòdica

El cap de l’Oficina del Pla Pilot ha repassat les quatre característiques principals que defineixen la RBU: és individual, incondicional, universal i periòdica, així com alguns dels beneficis que comporta el projecte sobre el qual estan treballant: per exemple, dona resposta a problemes d’emancipació dels joves, aprofundeix en l'apoderament de les dones, i aporta tranquil·litat psicològica i reducció de l’estrès, entre d’altres aventatges.

“Des de l’Oficina del Pla Pilot, tenim clares les característiques que han fet diferent la nostra proposta dels plans pilot que hi ha hagut fins ara, com ara el de Finlàndia”, ha recalcat Raventós. Així, n’ha destacat la població diana, que testeja i experimenta amb la universalitat (englobarà el 90% de la societat, excloent només el 10% de les rendes més altes); compta amb una quantia de la mostra considerable (5.000 persones, en front de les prop de 2.000 del pla pilot de Finlàndia). Aquestes 5.000 persones es dividiran en dos grups: el primer grup el formaran ciutadans que rebran la renda universal, i el segon grup (de control), ciutadans no rebran cap ajuda.

Altres característiques que defineixen el Pla Pilot són la quantia de la prestació, que serà una renda bàsica suficient (800 euros mensuals els adults i 300 euros els menors de 18 anys), per tal de donar resposta al llindar de la pobresa a Catalunya); la durada (dos anys), o el fet que abordarà aspectes sobre els quals fins ara no hi havia dades, com les actituds de les persones cap a l’estat del benestar, el mercat de treball, la salut, la millora de l’autonomia, l’estat emocional i la llibertat d’elecció, entre d’altres.

En el seu torn, Anna Segura, analista sènior d'Ivàlua, ha explicat el disseny i l’avaluació del Pla Pilot i la participació de l’organisme del qual forma part en el projecte: “Des d’Ivàlua ens hem encarregat que el pla de RBU sigui avaluable, i que doni informació que no tenim, és a dir, que estiguem omplint buits que fins ara havia deixat la literatura sobre el tema”. Ha afegit que “hem assessorat la Oficina del Pla Pilot sobre quin disseny utilizar per tal de poder tenir relacions causals”.

Segura ha explicat detalls del disseny innovador del Pla Pilot, amb una mostra que es divideix en dues subparts: una primera que consisteix en un experiment controlat, a escala de domicili, per trobar els efectes causals de la renda bàsica sobre els individus i les llars; i una segona part, per reforçar l’equilibri general i la universalitat, que consisteix en un experiment sintètic per estudiar els efectes agregats a escala municipal.

Precisament, Jaume Vives-i-Bastida, investigador del MIT, ha parlat d’aquesta darrera part referent al control sintètic, que ha consistit en escollir dos municipis, d’entre 1.200 i 1.400 habitants, per tal que rebin la RBU, i paral·lelament, cinc municipis més per al grup de control, seguint criteris de representativitat i credibilitat, amb l’objectiu que “recreïn al màxim possible la realitat de Catalunya".

La part final de l’acte ha consistit en un torn de preguntes per part del públic assistent (alguna de les intervencions ha mostrat preocupació pel fet que la RBU podria fomentar la passivitat i la desmotivació de les persones a l’hora de buscar feina), i una cloenda a càrrec d’Oriol Amat, rector de la UPF, que ha repassat algunes dades relacionades amb els costos que suposaria la RBU per a Catalunya, a partir d’un estudi fet pel ell mateix, conjuntament amb el professor Xavier Ferràs (ESADE).

Segons aquesta anàlisi, inicialment, el cost brut d’aplicar la RBU es trobaria entre els 33.000 i els 50.000 milions d’euros, però finalment, quedarien reduïts a 7.000 milions, un cop restades totes les despeses i prestacions que s’estalviarien i reequilibris que caldria fer, i tenint en compte que la part de la població amb rendes més altes hauria de pagar més impostos. “Aquest projecte que estem plantejant té el seu cost, però no hi ha dubte que ens permetrà obtenir informació molt rellevant. S’emmarca en l’emergència climàtica i social en què estem immersos, i caldria mirar-ne bé els impactes que té per tal que tot sigui assumible”, ha conclòs.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

01. Fi de la pobresa
03. Salut i benestar
08. Treball digne i creixement econòmic
10. reducció de les desigualtats
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació