Els paràsits Plasmodium vivax i Plasmodium falciparum, els principals causants de la malària, van ser eradicats d'Europa a mitjans del segle XX. Ara, un estudi internacional ha aconseguit recuperar per primera vegada dades genètiques de les soques europees gràcies a un conjunt de preparacions de microscopi dels anys quaranta procedents del Delta de l'Ebre, que contenien gotes de sang de pacients afectats de malària. El treball, liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i realitzat en col·laboració amb el Centre for GeoGenetics de Dinamarca, s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

L'anàlisi mitjançant seqüenciació de segona generació de tres d'aquestes preparacions ha permès generar milions de seqüències dels paràsits causants de la malària i s'ha pogut reconstruir el seu genoma mitocondrial i comparar-lo amb les soques actuals en la resta dels continents.

"La seqüència europea de P. vivax està estretament relacionada amb la soca més comuna trobada avui dia en Centre i Sudamèrica, el que suggereix que el patogen va ser introduït en aquest continent per colonitzadors europeus després de Colón. En canvi, la seqüència europea de P. falciparum pertany a una soca que s'ha descrit únicament a l'Índia, el que indica que el patogen de la forma més severa de malària va ser introduït a Europa procedent del subcontinent indi, probablement fa uns 2.500 anys", explica l'investigador de l’IBE Carles Lalueza-Fox.

Segons xifres de l'Organització Mundial de la Salut, cada any es produeixen prop de 438.000 morts a tot el món per malària i el 2015 el nombre total d'afectats era d'uns 241 milions de persones. La soca de paludisme provocada pel paràsit Plasmodium vivax és la més estesa fora d'Àfrica, mentre que la de Plasmodium falciparum és la predominant a l'Àfrica subsahariana i la responsable del 90% de les morts per aquesta malaltia.

"L'anàlisi del genoma nuclear d'aquests patògens permetrà conèixer quines mutacions han fet resistents les soques actuals a diversos fàrmacs, ja que el Plasmodium europeu recuperat és anterior a tots aquests tractaments", afegeix l'investigador Pere Gelabert, també de IBE.

Recerca antipalúdica en la primera meitat del segle XX

Les mostres analitzades daten dels anys quaranta i procedeixen d'un antic centre antipalúdic inaugurat el 1925 a la localitat tarragonina de Sant Jaume d'Enveja, al Delta de l'Ebre. El seu director, Ildefonso Canicio, va treballar durant dècades amb pacients infectats de malària, que treballaven en els camps d'arròs de la zona, i va acabar contraient ell mateix la malaltia. Després de la seva mort, el 1961, algunes de les seves preparacions, emprades amb finalitats diagnòstiques, es van salvar de la destrucció quan van ser recollides pels seus descendents, que ara les han cedit per al seu estudi científic.
"En les preparacions encara es poden veure paràsits de la malària quan s'observen sota el microscopi. No obstant això, la quantitat d'ADN del patogen disponible en una sola gota de sang és molt limitada i els problemes de conservació al cap de 70 anys expliquen que mai abans s'hagués dut a terme un estudi d'aquest tipus", comenta Lalueza-Fox.

Segons els seus autors, aquest estudi demostra que altres espècimens històrics procedents de col·leccions mèdiques podrien ser una important font d'informació de genètica de patògens extingits o eradicats.

Sobre l’IBE (CSIC-UPF)

L'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) és un institut mixt entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que va ser creat el 2008 a Barcelona. Els investigadors de l'IBE estudien els processos i els mecanismes que generen biodiversitat, incloent temes com l'evolució genètica i molecular, biologia de poblacions, biologia de sistemes complexos i la recuperació de l'ADN antic. Els seus més de cent vint treballadors estan distribuïts entre dos edificis veïns: el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA).

Article de referència: Gelabert, P.; Sandoval-Velasco, M.; Olalde, I.; Fregel, R.; Rieux, A.; Escosa, R.; Aranda, C.; Paaijmans, K.; Mueller, I.; Gilbert, M.P.T.; and Lalueza-Fox, C. (2016) Mitochondrial DNA from the eradicated European Plasmodium vivax and P. falciparum from 70-year-old slides from the Ebro Delta in Spain. Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Fotografia 1: Dues de les preparacions antigues utilitzades en aquest estudi.

Fotografia 2: Sota el microscopi, a 400 augments, poden distingir-se el paràsits de malària.