Vés enrere

Les epidèmies van causar l'evolució del sistema immunològic dels europeus

Les epidèmies van causar l'evolució del sistema immunològic dels europeus

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) dirigeixen un estudi que mostra com l'efecte de la pesta negra del segle XIV és un clar exemple d'evolució convergent en el canvi genètic. Es publica el 3 de febrer als Proceedings of the National Academy of Sciences.

16.02.2014

 

L'evolució de la població europea ha estat determinada, al llarg dels segles, per múltiples causes d'ordre natural. Precisament, una de les causes més importants han estat els diversos episodis d'epidèmies mortals que van assolar Europa durant el mil·lenni passat. Un d'ells, el brot de pesta bubònica o pesta negra del 1348, és, probablement, el més conegut, ja que va ser extremadament mortal en aconseguir exterminar entre el 30% i el 50% dels europeus.

Diversos estudis científics han arribat a la conclusió que les epidèmies mortals afecten el sistema immunològic humà, ja que els gens del sistema immunològic evolucionen sota la influència d'aquest tipus de malalties infeccioses. Tant és així que les persones amb els gens que són més resistents a la malaltia aconsegueixen viure i reproduir-se. En canvi, els portadors de gens que no són capaços de fer front a la malaltia, moren.

bertranpetitpesteL'estudi més recent d'aquestes característiques ha estat liderat per investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC) de Barcelona. En el seu treball han descobert que alguns gens del sistema immunològic han evolucionat en gitanos i europeus (romanesos) sota els efectes de la pesta negra, mentre que el mateix grup de gens en persones del nord-est de l'Índia, d'on els gitanos provenen, no ha sofert cap tipus de canvi.

Els resultats d'aquest estudi, en què també han participats investigadors de la Universitat del País Basc, i de centres de recerca d'Holanda, Romania i l'Índia, es publiquen el 3 de febrer a l'edició digital de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Per arribar a la conclusió del seu estudi, els científics de l' IBE han observat l'efecte d'aquests processos infecciosos sobre els que actua la selecció natural en el genoma de persones tant d'ètnia gitana com romanesos. Els gitanos procedents del nord-est de l'Índia es van establir fa només 1.000 anys a Europa, a la regió ocupada ancestralment pels romanesos estudiats, i ambdós grups han conviscut des d'aleshores.

L'equip d'investigació va prendre l'ADN dels tres grups examinats per poder estudiar la comparació del seus genomes: 100 persones d'origen romanès, 100 persones d'ètnia gitana i 500 persones residents actuals del nord-oest de l'Índia. Els resultats mostren que els tres gens del grup dels receptors tipus Toll (TLR) del sistema immune, va evolucionar de manera similar als gitanos i els romanesos, sota l'efecte de la mateixa pressió selectiva, mentre que els habitants de l'Índia no tenen l'efecte de la selecció natural per aquesta causa. És un bon exemple d'evolució convergent, on les poblacions de diferent origen (romanesos i gitanos) tenen la mateixa adaptació a l'estar sotmeses a les mateixes pressions ambientals, en aquest cas, l'efecte de l'epidèmia de la pesta.

La relació entre els gens TLR i la bacteria causant de la pesta s'ha demostrat experimentalment. Per tant aquest estudi mostra que la pesta va tenir un paper important en el canvi genètic. Així, els científics van prendre sang de 101 persones d'ascendència europea en contacte amb el bacteri que causa la pesta, Yersinia pestis, i es va observar una relació entre els gens TLR i un augment de la producció de citoquines, molècules que juguen un paper important en el sistema immune i en la resistència a la malaltia.

Jaume Bertranpetit, investigador de l 'IBE que ha col·laborat en aquest estudi científic, opina que els resultats "expliquen part de les diferències entre els europeus i altres pobles en la sensibilitat d'una malaltia infecciosa i mostra la importància que les epidèmies han tingut en modular la composició de les poblacions humanes actuals". "Aquest fet ha estat molt important tant en la història de la humanitat, com en la manera en la qual les diferents poblacions humanes poden donar una resposta a infeccions emergents", afegeix.

Treball de referència:

Hafid Laayouni, Marije Oosting, Pierre Luisi, Mihai Ioana, Santos Alonso, Isis Ricaño-Ponce, Gosia Trynka, Alexandra Zhernakova, Theo S. Plantinga, Shih-Chin Cheng, Jos W. M. van der Meer, Radu Popp, Ajit Sood, B. K. Thelma, Cisca Wijmenga, Leo A. B. Joosten, Jaume Bertranpetit i Mihai G. Netea,  (2014),  " Convergent evolution in European and Rroma populations reveals pressure exerted by plague on Toll-like receptors" , PNAS, 3 de febrer.

 

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: