La Universitat Pompeu Fabra, i molt particularment, els seus col·legues i deixebles del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat, han volgut recordar la trajectòria acadèmica de la politòloga Rosa Virós (1935-2010), rectora de la UPF entre els anys 2001 i 2005, amb la publicació del llibre Democràcia, política i societat. Homenatge a Rosa Virós , que va ser presentat ahir dimarts 2 d'octubre, a les 19.00 hores, a l'auditori del campus de la Ciutadella.

A l'acte de presentació, presidit pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso, hi van intervenir María Teresa Fernández de la Vega, exvicepresidenta del Govern espanyol i consellera permanent d'Estat; Francesc Pallarès, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la UPF i un dels coordinadors del llibre, i Itziar González Virós, filla de l'homenatjada.

En la seva intervenció (document pdf, 26,5KB), l'exvicepresidenta va definir a Virós com "una intel·lectual d'esquerres, feminista il·lustrada, que reunia il·lustració i proximitat, intel·ligència i talent" i que va obrir camí amb "perseverança, firmesa i compromís".

L'obra que es va presentar, Democràcia, política i societat. Homenatge a Rosa Virós, és un llibre d'homenatge a la trajectòria acadèmica de la professora Virós que han coordinat els catedràtics de Ciència Política de la UPF Jacint Jordana, Vicenç Navarro, Francesc Pallarés i Ferran Requejo.

El llibre conté tres parts clarament diferenciades. La presentació és a càrrec de Josep Joan Moreso, rector de la UPF. En el seu text titulat "La rectora Virós o l'optimisme de la voluntat", Moreso recorda la seva amistat personal amb Virós, a qui va succeir al front de la Pompeu Fabra, i la seva permanent dedicació en pro de la igualtat de gènere, i en particular, de la igualtat entre homes i dones a l'acadèmia.

La segona part correspon al capítol escrit per José Antonio González Casanova, catedràtic de Dret Constitucional de la UB. A "Lo que he aprendido y sé de Rosa Virós", el marit i company de Rosa Virós durant gairebé cinquanta anys evoca, des de l'emotiu record dels anys viscuts en comú, la vida acadèmica i personal de Virós, com si es tractés d'una laudatio. Hi esbossa la personalitat i significació, com a politòloga, investigadora i docent, de qui fou la primera catedràtica espanyola de Ciència Política i de l'Administració i la primera rectora d'una universitat catalana.

La tercera part la més extensa del  llibre, ja que inclou els articles d'una quarantena de professors d'universitat, la majoria dels quals són col·legues i deixebles de Rosa Virós de les àrees de la Ciència Política i del Dret de la UPF, però també hi ha col·laboracions d'altres professors d'universitats catalanes, espanyoles i estrangeres. Els articles estan agrupats en cinc grans apartats: Cultura política, eleccions i partits; Democràcies i drets; Governança i polítiques públiques; Europa i context internacional, i Reflexions sobre universitat, política i societat

Pionera de la docència de la ciència política i primera rectora d'una universitat catalana

M. Rosa Virós i Galtier va iniciar la seva activitat docent fa més de quaranta anys, dins de la qual se la pot considerar com una pionera de la docència de la ciència política a Catalunya i Espanya. Es va doctorar en Dret a la Universitat de Barcelona, en la qual va exercir durant vint anys.

El 1991 es va incorporar a la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir docència de diverses matèries en el marc de la diplomatura en Gestió i Administració Pública i de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració.

A la UPF va ocupar, entre els anys 1991 i 2001, diversos càrrecs acadèmics, com ara els de secretària general, vicerectora de Desplegament Estatutari, vicerectora de Comunitat Universitària o degana dels Estudis de de Ciències Polítiques.

La culminació de la seva carrera acadèmica va tenir lloc el juny del 2001, quan va ser elegida rectora i es va convertir en la primera dona que ocupava aquesta responsabilitat en una universitat catalana. Després d'un primer i únic mandat de quatre anys, Virós va deixar el càrrec el maig del 2005.

El novembre del 2005 va ser nomenada presidenta del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), el darrer càrrec que va exercir. Durant la seva trajectòria, entre d'altres guardons, havia rebut la Medalla President Macià (2005) i la Creu de Sant Jordi (2007).