Vés enrere

El Projecte Genogràfic confirma que els humans van emigrar d'Àfrica a través d'Aràbia

El Projecte Genogràfic confirma que els humans van emigrar d'Àfrica a través d'Aràbia

Un equip d'investigadors internacional que ha dirigit Jaume Bertranpetit de l'IBE (UPF-CSIC) mostra els primers passos de l'expansió de l'home pel Planeta gràcies a nous mètodes analítics.

10.11.2011

 

La història evolutiva demostra que les poblacions humanes molt probablement es van originar a l'Àfrica, però el Projecte Genogràfic (una empresa conjunta de National Geographic i IBM), l'estudi més ampli realitzat mai fins ara emprant dades genètiques de poblacions humanes, mostra quins van ser els primers passos de l'expansió de l'home pel Planeta.

Un estudi, que avança  Molecular Biology and Evolution en la seva edició en línia d'octubre i que ha estat realitzat dins el Projecte Genogràfic,  mostra que els humans moderns van emigrar d'Àfrica pel sud, a través d'Aràbia, i no pel nord, a través d'Egipte. Mostra igualment que, els nostres avantpassats es van expandir cap a Euràsia per una ruta situada entre l'Iràn i l'Índia, i no per l'Orient Mitjà com s'havia postulat fins ara.

El treball ha estat realitzat per Marta Melé, primera signant de l'article, Marc Pybus, David Comas i Francesc Calafell de l'IBE, amb genetistes d'altres països (EUA, Holanda, Índia, Rússia i la Xina), dirigits per Jaume Bertranpetit, investigador de l' Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) que, amb David Comas, coordina el Projecte Genogràfic a Europa. A més  ha comptat amb l'estreta col·laboració de diversos investigadors del Consorci del Projecte Genogràfic,  conjuntament amb un equip de computació de l'empresa IBM.

humanmigration Les poblacions africanes són les més diverses de la Terra

S'han analitzat amb mètodes computacionals i potents algoritmes les dades provinents d'un nombre significatiu de poblacions humanes que han estat facilitades pels científics que han col·laborat en el projecte,  per tal de poder reconstruir les recombinacions d'ADN del passat i mesurar la grandària i la història de les poblacions antigues.

Pel que fa a la gran migració dels éssers humans des d'Àfrical'anàlisi del cromosoma X de 1.000 mostres procedents de zones geogràfiques diverses,  ha revelat que,  l'home,  en deixar la banya d'Àfrica es va dirigir a través de l'estret aràbic de Bab-el-Mandeb cap el sud i, des d'allà, cap a l'índia i a Euràsia (com s'indica en la figura).

Pel que fa a les similituds en els patrons de recombinació de l'ADN que s'han transmès en diferents poblacions, els científics confirmen que les poblacions africanes són les més diverses sobre la Terra, i que la diversitat de llinatges fora d'Àfrica és un subconjunt de la que es troba en el continent.

L'estudi ha permès calcular quina podria ser la grandària de les comunitats humanes antigues. Atorgant a la població africana inicial el valor de quatre vegades més gran,  les comunitats humanes de la resta del Vell Món quedarien integrades per uns pocs milers d'individus cadascuna.

"L'aplicació dels nous mètodes analítics sobre l'estudi de la diversitat en la recombinació de l'ADN mostra la fortalesa de l'enfocament del Projecte Genogràfic. Primer ens varem centrar en aconseguir una bona col·lecció de mostres d'arreu del món i en construir una bona base de dades estandarditzada. Amb aquest valuós recurs al nostre abast hem pogut començar a aplicar nous mètodes d'anàlisi genètica per aconseguir una major comprensió de la història migratòria de la nostra espècie", ha manifestat Spencer Wells,  director del Projecte Genogràfic.

Un nou mètode analític per estudiar la recombinació genètica

Fins ara es creia que seria impossible traçar el mapa de la història de recombinació de l'ADN a causa de la complexitat inherent a la superposició dels patrons en cada generació. Ara ha estat possible, gràcies a un nou mètode analític que ha permès inferir les recombinacions del passat de l'ADN humà. Una aproximació metodològica que ha produït un resultat completament diferent de l'arbre genealògic esperat: la gràfica de recombinacions que en resulta s'assembla més a una arquitectura web que no pas a un arbre amb les seves ramificacions.

L'innovador mètode analític posa de manifest les recombinacions d'ADN dels cromosomes en el decurs del temps. La recombinació del material genètic és una manera de crear noves seqüències de gens en les generacions posteriors. Mitjançant el procés de la recombinació,  les molècules d'ADN es trenquen i recombinen per formar noves parelles. Es calcula que, el noranta-nou per cent del genoma humà que es transmet a la següent generació passa per aquest procés de recombinació.

Els autors del treball afirmen "Imagineu-vos que un cromosoma recombinant actua com una baralla de cartes. Quan un parell de cromosomes es barregen junts, creen noves combinacions d'ADN que es passaran a les generacions futures. Aquest procés es produeix mercès a la recombinació, de generació en generació,  i contribueix en els homes, i en altres espècies, a la diversitat genètica".

Treball de referència:

Marta Melé, Asif Javed, Marc Pybus, Pierre Zalloua, Marc Haber, David Comas, Mihai G. Netea, Oleg Balanovsky, Elena Balanovska, Li Jin, Yajun Yang, RM. Pitchappan, G. Arunkumar, Laxmi Parida, Francesc Calafell, Jaume Bertranpetit, and The Genogràfic Consortium (2011), " Recombination gives a new insight in the effective population size and the history of the Old World human populations", Mol Biol Evol (2011), doi:10.1093/molbev/msr213.

Altres e-notícies relacionades:

Dos biòlegs de la UPF coordinen el projecte Genogràfic a Europa

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: