L'auditori del campus de la Ciutadella ha acollit avui al migdia l'acte oficial d'inauguració del nou curs acadèmic de la UPF, que estarà dedicat a "La paraula: creació i coneixement".

La primera activitat relacionada amb aquest propòsit de reconeixement a l'àmbit de les Humanitats ha estat la lliçó inaugural "Poesia i càlcul d'estructures", a càrrec de Joan Margarit, arquitecte i poeta.

L'acte, presidit pel rector Josep Joan Moreso, ha comptat amb la presència de Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF i  Joan Majó, comissionat per a Universitats i Recerca.

Josep Joan Moreso ha obert l'acte amb unes paraules de benvinguda, a les quals ha seguit la presentació de la memòria del curs acadèmic 2009-2010, a càrrec de Josep Fargas, secretari general de la Universitat.

A continuació, s'han lliurat els diplomes de la UPF, que s'atorguen a aquells professors i professores que han assolit l'edat reglamentària de jubilació desenvolupant en actiu les seves funcions a la Universitat durant el curs passat. Enguany els distingits han estat els cinc docents següents: Montserrat Bajet (Departament de Dret) Josep Lluís Caballero i Jaume Paradís  (Departament d'Economia i Empresa); Dolors Oller (Departament d'Humanitats) i  Lluís M. Todó (Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge).

Després de la lectura de la lliçó inaugural a càrrec de Joan Margarit, (document en pdf, 80 KB) que ha finalitzat recitant alguns dels seus poemes, s'han lliurat dos premis del Consell Social 2010: el de Qualitat en la Docència, i el de Transferència de Coneixement, el qual incorpora una nova modalitat que distingeix les tesis doctorals que se signifiquen en matèria de transferència de coneixement.

Les intervencions de Núria Basi ( document en pdf, 24 KB),  Joan Majó i el parlament de clausura a càrrec de Josep Joan Moreso ( document en pdf, 110 KB) han conformat la darrera part de l'acte, que ha estat amenitzat amb diferents peces interpretades pel Cor de la Universitat.

Inauguració de l'exposició "UPF: història d'un campus urbà"

Mitja hora abans de l'acte d'obertura del curs, Josep Joan Moreso ha inaugurat l'exposició " UPF: Història d'un campus urbà", ubicada al vestíbul de l'auditori del campus de la Ciutadella, que es preveu que es pugui visitar fins al 14 de novembre en aquest espai.

La mostra, que clou els actes de celebració organitzats el curs passat amb motiu del vintè aniversari de la Universitat, està produïda per la UPF i comissariada per l'historiador  Daniel Venteo. Proposa un recorregut per la història del patrimoni arquitectònic del campus urbà de la institució i es divideix en set àmbits diferents (edificis Balmes, Rambla, Mercè, França, i campus de la Ciutadella, Poblenou i Mar), completats amb un ampli ventall de material informatiu, tant gràfic com audiovisual, a més de diferents objectes relacionats amb els campus.

Arquitecte, professor universitari i poeta

El conferenciant de l'acte inaugural, Joan Margarit i Consarnau (Sanauja, Lleida, 1938)  -que enguany ha estat el pregoner de les festes de La Mercè de Barcelona- va iniciar els estudis d'arquitectura el 1956 al Col·legi Major de Sant Jordi de Barcelona. Des del 1968 va exercir com a catedràtic de Càlcul d'Estructures (actualment ja està jubilat) a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona de la UPC.

Desenvolupa la seva tasca d'arquitecte associat amb Carles Buxadé i Margarit, amb qui és autor d'obres tant significatives com ara la cúpula d'un mercat a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques, 1977), la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, o la reforma del monument barceloní de Cristòfor Colom (1982-1984).

Així mateix, ha col·laborat en la construcció i rehabilitació de l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella de la UPF, de l'anella i l'estadi olímpic de Monjtuïc, i forma part de l'equip que dirigeix les obres de la Sagrada Família.

En l'àmbit literari, es va iniciar com a poeta en llengua castellana, amb les obres Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965) i Crónica (1975). A partir de 1980 va començar la seva obra poètica en català, amb L'Ombra de l'altra mar (1981) i Vell malentès (premi de la Crítica, 1981).

Al llarg de la seva trajectòria no ha deixat d'escriure poemaris, molts d'ells vinculats amb la ciutat comtal -amb la qual manté una estreta relació-, com ara Estació de França (1999) o Barcelona amor final (2007). Entre molts d'altres guardons, ha obtingut el premi Nacional de Poesia 2008 del Minsteri de Cultura i el premi Nacional de Literatura 2008 de la Generalitat de Catalunya, ambdós per l'obra Casa de Misericòrdia.

La seva poesia, que ha estat traduïda a idiomes com ara l'anglès, el rus, l'hebreu, l'alemany o el portuguès, és de veu interior, d'una tonalitat reflexiva amb versos rics d'abstraccions i símbols, una poètica de fidelitat que furga en els records i medita sobre la fugacitat del temps, la mort, l'amor i els interrogants de l'existència.

El cartell inaugural

El cartell inaugural d'aquest curs 2010-2011 és obra de l'artista Manolo Valdés, un pintor espanyol resident a Nova York, introductor en Espanya d'una forma d'expressió artística que combina el compromís polític i social amb l'humor i la ironia.

Influït per  Rembrandt, Rubens y Matisse, Manolo Valdés fa una obra de gran format en què les llums i colors expressen un sentiment de tactilitat per al tractament que dóna als materials.

La seva obra força a qui l'observa a indagar en la memòria i a buscar imatges significatives de la història de l'art.