Vés enrere El sindicalisme global i la desconnexió digital de les persones treballadores, dos dels principals temes del darrer número de "IUSLabor"

El sindicalisme global i la desconnexió digital de les persones treballadores, dos dels principals temes del darrer número de "IUSLabor"

El número 3/2021 de la revista de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, d'accés obert, inclou diversos articles vinculats a qüestions de màxima actualitat, repartits entre les seccions habituals: Editorial, Dret i Tecnologia, Estudis Doctrinals, Sentència il·lustrada, Flash judicial i Treball en la Història.

16.12.2021

Imatge inicial

IUSLabor, la revista de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, ha publicat recentment el seu número 3/2021, amb una editorial que se centra en la necessitat d’una unitat sindical per a aconseguir una governança global de l’economia. A més, inclou dos articles en la intersecció entre el dret i la tecnologia: un amb propostes per a la millora de la regulació legal sobre el dret a la desconnexió digital; i l’altre, centrat en les càmeres de videovigilància en l’entorn empresarial coma mitjà de prova en el procés laboral.

IUSLabor ha obtingut recentment el certificat de Revista Excel·lent amb “Menció de bones pràctiques en igualtat de gènere” que atorga la FECYT

Les seccions d’Estudis Doctrinals, Comentaris de sentència i Treball en la Història, amb diversos articles, completen el contingut de IUSLabor, una revista d’accés obert dirigida pels professors Manuel Luque Parra (UPF), Anna Ginès i Fabrellas (Universitat Ramon Llull-ESADE) i Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), i que recentment va obtenir el certificat de Revista Excel·lent amb “Menció de bones pràctiques en igualtat de gènere” que atorga La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Què fa falta per a la constitució d’un sindicat global?

L’editorial de la revista, titulat “La unidad sindical necesaria para la gobernanza de la economia” és a càrrec de Gloria P. Rojas Rivero, catedràtica de Dret del Treball de la Universitat de La Laguna. En el seu escrit, la professora Rojas Rivero explica que, en un context de globalització econòmica, la regulació laboral, per seguir complint la seva funció d’impedir o limitar la degradació de condicions de treball, precisa comptar amb un dret “transnacional” del treball, regulador de les relacions laborals en les cadenes mundials o globals de subministrament.

 “És complicat construir un model internacionalista solidari que doni respostes coordinades a la globalització en un espai en el qual no existeixen mecanismes ni òrgans de control”

“L'aparició de convenis o acords transnacionals, acords marc internacionals o globals, han anat suplint per la via ‘convencional’ les mancances de la via ‘legal’, tot i que no tenen eficàcia jurídica per operar en un desert normatiu, sense llei mundial i sense jutge mundial”, afirma la catedràtica. No obstant això, fan falta compromisos de les diverses parts implicades, no només de les organitzacions empresarials i sindicals. Així mateixm es fa ressò del tercer esborrany de Tractat de l’ONU sobre empreses i drets humans, i de la imminent aparició, a escala de la Unió Europea, del primer esborrany de la directiva sobre diligència deguda obligatòria.

L’autora acaba parlant dels handicaps amb els quals es troba la negociació col·lectiva transnacional, com són el fet que amb la globalització, les persones treballadores de tot el món competeixen les unes amb les altres, i afirma que el sindicalisme mundial ha de passar d’una lògica resistencialista a ser proactiu i capaç d’elaborar i assumir projectes d’acció sindical en la globalització. “És complicat construir un model internacionalista solidari que doni respostes coordinades a la globalització en un espai en el qual no existeixen mecanismes ni òrgans de control”, lamenta Gloria P. Rojas Rivero.

El dret a la desconnexió digital i les càmeres de videovigilància a l’empresa coma mitjà de prova

Sota el títol "Propuestas para la mejora de la regulación legal sobre el derecho a la desconexión digital", Daniel Monera Bernabeu (doctor per la Universidad a Distancia de Madrid) es fa ressò que en el context actual de falta de concreció normativa i de caràcter merament programàtic del dret a la desconnexió digital, és necessari formular i concretar propostes, per esmenar la insuficient atenció prestada a aquest tema, de vital importància en l’àmbit laboral. “Aquesta garantia resulta mereixedora d’una major i millor recepció a l’Estatut dels Treballadors, capaç de donar resposta a les demandes dels contextos productius del segle XXI i d’aportar, així, unes pautes bàsiques suficientment detallades al voltant dels seus continguts o aspectes essencials”, explica l’autor.

El segon article de la secció Dret i Tecnologia, titulat "Las cámaras de videovigilancia en la empresa como medio de prueba en el proceso laboral”, és a càrrec de Francisco Andrés Valle Muñoz, professor titular (acreditat a catedràtic d’universitat) del Departament de Dret de la UPF. En aquest estudi, el professor Valle aborda el valor de les càmeres de videovigilància com a mitjà de prova en el procés laboral analitzant tres grans temes: en primer lloc, el relatiu a la seva licitud; en segon lloc, a la seva naturalesa jurídica com a mitjà de prova electrònic; i en tercer lloc, el que està relacionat amb la prova sobre l’autenticitat i exactitud d’allò reproduït en aquestes càmeres.

Completen el sumari de IUSLabor diverses peces amb reflexions sobre estudis doctrinals de gran actualitat, que aborden qüestions com ara les possibilitats de feina en el marc de la rehabilitació d’habitatges (amb un article de Susana Rodríguez Escanciano, de la Universitat de León); el present i el futur del model espanyol de pensions (Miguel Ángel Gómez Salado, Universitat de Màlaga) i el paper de la negociació col·lectiva en l’estructuració de la presentació unitària de les persones treballadores (Helena Ysàs Molinero, Universitat Autònoma de Barcelona).

Els dos comentaris de sentència que inclou la revista tracten, d’una banda, de la possibilitat d’una indemnització addicional a la legal per un tema d’acomiadament improcedent (de Francisco Ramón Lacomba Pérez, Universitat de València), i de l’altra, de la "política empresarial" d’acomiadar treballadors malalts que vulnera el dret a la integritat física (de Josep Moreno Gené, Universitat de Lleida). Finalment, la secció “Treball en la història” inclou un article de Guillermo García González sobre treball, família i previsió social en el primer franquisme.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

05. Igualtat de gènere
08. Treball digne i creixement econòmic
10. reducció de les desigualtats
16. Pau, justícia i institucions sòlides
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació