L'ús del vídeo a les aules agafa impuls gràcies als joves
L'ús del vídeo a les aules agafa impuls gràcies als joves
A Espanya més del 90% dels adolescents té un telèfon intel·ligent i al voltant del 30% té també un portàtil i una tablet. Aquestes tres eines informàtiques tenen importància no sols en la vida social dels joves sinó en el seu entorn educatiu ja que el seu ús a l'escola és cada cop més estès. Entre els formats amb més èxit, sobretot en l'última dècada, hi ha el vídeo. Un projecte de recerca coordinat per la UPF, i amb la participació d'investigadors de les universitats d'Oxford, Southern Denmark, Pública de Navarra, Autònoma de Barcelona, Lleida i Girona, ens revela una característica molt interessant: són els joves els qui en promouen l'ús com a eina educativa.
"En investigacions anteriors havíem vist els canvis a l'educació produïts per la tecnologia", explica Daniel Cassany, professor titular d'Anàlisi del Discurs del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL) de la UPF. “A les escoles el canvi no era tan profund ja que, encara que l'ordinador substituís el paper, les classes seguien fent les mateixes pràctiques. En canvi, fora de les aules els joves sí que havien canviat la seva forma de comunicar-se i divertir-se, afiliant-se a clubs de fanfic, otakus, màngues, grups musicals, videojocs o esports, de manera més creativa i multimodal, participant activament com a creadors de continguts”.
En els darrers deu anys, el desenvolupament dels telèfons intel·ligents, de les aplicacions d'edició multimodal, i l'auge de les xarxes i repositoris han estat clau perquè el vídeo incrementi la seva importància com a eina de comunicació i socialització. Aquesta investigació mostra que “els joves fan un ús creatiu, cooperatiu i personal d'aquests avenços, a les xarxes socials comunes (Facebook, YouTube, Instagram, TikTok, etc.) però també a les pròpies de cada país (VK, Douyin, Bibibili ) i en grups tancats, traduint sèries de televisió, mànigues, fanfic o lletres de cançons, promocionant els seus grups favorits o fomentant el coneixement de productes culturals del seu gust. Ho fan per compartir les seves passions i alhora aprenen idiomes, cultura, tecnologia i altres continguts”.
“Els joves fan un ús creatiu, cooperatiu i personal d'aquests avenços, a les xarxes socials comunes (Facebook, YouTube, Instagram, TikTok, etc.) però també a les pròpies de cada país i en grups tancats, traduint sèries de televisió, màngues, fanfic o lletres de cançons, promocionant els seus grups favorits o fomentant el coneixement de productes culturals del seu gust. Ho fan per compartir les seves passions i alhora aprenen idiomes, cultura, tecnologia i altres continguts”
El projecte "FORVID: el vídeo com a format d'aprenentatge lingüístic dins i fora de l'institut" es proposa entendre com utilitzen joves (entre 12 i 18 anys) i docents la tecnologia del vídeo en contextos d'ensenyament formal (a Secundària) o en ambients informals aprenentatge. També distingeix tres formes bàsiques d'aprofitar el vídeo dins de l'aula: visualitzar vídeos de tercers com a font d'informació (editorials, xarxes socials, mitjans audiovisuals), produir vídeos d'alumnes com a tasca d'aprenentatge i oferir vídeos de docents al seu alumnat per enriquir la experiència de l'alumne.
Entre els objectius del projecte hi ha identificar i descriure les pràctiques de producció i consum de vídeos, explorar l'ús que té l'escriptura (l'eina d'estudi bàsica fins ara) o documentar quin tipus d'aprenentatge proporciona aquesta tecnologia, a més d'oferir recursos, orientacions i exemples de bones pràctiques per millorar l'ús del vídeo a l'educació.
Entre els objectius del projecte hi ha identificar i descriure les pràctiques de producció i consum de vídeos, explorar l'ús que té l'escriptura (l'eina d'estudi bàsica fins ara) o documentar quin tipus d'aprenentatge proporciona aquesta tecnologia, a més d'oferir recursos, orientacions i exemples de bones pràctiques per millorar l'ús del vídeo a l'educació.
Per això el projecte ha analitzat més de 200 vídeos realitzats per professors i alumnes a centres de secundària, a més d'entrevistar en profunditat dotze docents que utilitzen de forma continuada la producció de vídeos a les seves classes. Aquest corpus de vídeos i entrevistes va ser la base per fer després una macroenquesta dirigida a tot el professorat de secundària de Catalunya (1.230 centres, 54.255 docents), per explorar la presència del vídeo en contextos d'ensenyament formal. Els resultats d'aquesta enquesta, en fase de publicació a Revista Signos i a altres butlletins internacionals d'educació i lingüística aplicada, ofereixen un retrat complet sobre la presència del vídeo a secundària
Almenys el 92% dels docents utilitza el vídeo a les seves classes com a font d'informació, i un 70% ha proposat en algun moment que els seus estudiants facin vídeos com a pràctica educativa del seu programa. Per això, la prevalença tradicional del paper i l'escriptura com a eina bàsica de treball està canviant a favor del vídeo, que a poc a poc va guanyant presència, a mesura que el professorat es familiaritza amb aquesta tecnologia i que l'alumnat l'escull per presentar-ne el treball, en considerar-la més motivadora i propera.
La presència del vídeo es troba en totes les matèries, encara que en algunes (Llengua, Idiomes, Literatura, Socials) tingui més importància que en altres (Matemàtiques, Naturals). Els resultats mostren també que els gèneres videogràfics es van adaptant a cada assignatura curricular. A Matemàtiques s'usen i graven tutorials; a Naturalss es graven experiments al laboratori o fora de l'aula; a Idioma i Llengua es treballa amb formats periodístics (reportatges, notícies, etc.), i a Literatura s'elaboren vídeos del tipus booktuber, booktrailers o videoclips poètics.
Almenys el 92% dels docents utilitza el vídeo a les seves classes com a font d'informació, i un 70% ha proposat en algun moment que els seus estudiants facin vídeos com a pràctica educativa del seu programa.
Finalment, les dades també permeten distingir dos tipus molt diferents de vídeos: els centrats en el discurs verbal, com a respostes breus davant de la càmera, captures de pantalla amb veu de l'aprenent explicant-se, presentacions amb bust parlant incrustat; i els vídeos que exploren de manera més multimodal les possibilitats del medi, amb elaboracions visuals, narracions cinematogràfiques, postedició, subtítols, etc.
Tot això millora l'actitud envers la col·laboració i que els estudiants prenguin un paper més actiu”, explica Cassany. “El vídeo posa el receptor al centre de la classe ja que facilita que ells aportin les seves experiències prèvies al conjunt de la classe. Així es canvia una pràctica acadèmica avorrida en una cosa autèntica, real i generadora de més oportunitats d'aprenentatge”.