Vés enrere

Quin impacte va tenir la violència policial en la participació del referèndum de l’1 d’octubre?

Quin impacte va tenir la violència policial en la participació del referèndum de l’1 d’octubre?

Un estudi acadèmic fet pels professors Toni Rodon (UPF) i Marc Guinjoan (UB) demostra que la violència va fer baixar la participació en els punts on va tenir lloc, però la va fer pujar en els municipis circumdants. Part de l’augment d’aquesta participació correspon a gent amb una identitat nacional dual que no preveien votar, però que ho van fer com a mecanisme de protesta o desobediència civil. 

26.01.2021

Imatge inicial

Beaten ballots: political participation dynamics amidst police interventions és el títol de l’article acadèmic fet per Toni Rodon i Marc Guinjoan, professors de ciència política de la UPF i la UB, respectivament, que vol aprofundir en els efectes de les intervencions policials al voltant de la participació política, prenent com a punt de partida el debat sobre el nexe “repressió-mobilització”.

L’estudi, publicat recentment a la revista Political Science Research and Methods de Cambridge University Press, se centra en l’anàlisi del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017, en el qual, malgrat la repressió policial, van votar 2.286.217 persones, un 44% del cens.

La recerca posa èmfasi en estudiar un aspecte en gran part ignorat en la literatura acadèmica: la dinàmica espacial desencadenada per la violència en la mobilització política. És a dir, si la violència policial sobre la participació té un efecte positiu o negatiu en els llocs on es va produir i a les zones circumdants.

“Tot i que les batudes policials van tenir un impacte negatiu local en la participació, van induir efectes de mobilització positius a les zones properes”.

Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Centre d'Investigació i Recerca en Metodologia de l'Enquesta (RECSM-UPF), i Marc Guinjoan, doctor en Ciències Polítiques i Socials per la UPF i actualment investigador postdoctoral al Grup de Recerca en Institucions i Economia Política (IPERG) de la UB, afirmen que, en el referèndum de l’1-O, “tot i que les batudes policials van tenir un impacte negatiu local en la participació, van induir efectes de mobilització positius a les zones properes”. Segons ells, “les nostres troballes indiquen heterogeneïtat en les dinàmiques espacials: les accions policials van animar la gent a anar a votar a les zones circumdants, però també van mobilitzar els residents d’aquestes localitats veïnes, especialment aquelles persones amb menys incentius per votar”.

L’estudi utilitza mètodes quantitatius i qualitatius, amb dades agregades relatives als col·legis que van rebre visita policial (amb violència o sense), una enquesta geolocalitzada realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pocs dies després del referèndum, i entrevistes a membres dels cossos policials. Aquestes entrevistes han permès als autors conèixer els micromecanismes de la lògica de l’actuació policial, que han facilitat la seva recerca.

Distribució espacial dels col·legis electorals afectats per les intervencions policials. IMATGE: Political Science Research and Methods

Desplaçament a localitats veïnes i activació de nous votants com a protesta

L’estudi estima que malgrat que els cossos policials estatals van aconseguir reduir el nombre de vots als municipis on van intervenir (uns 14-15 punts percentuals, de mitjana), la participació va créixer als de l'entorn. L'efecte més elevat va ser en municipis a uns deu quilòmetres de distància dels punts afectats, on la participació va ser un 6,2% superior a la mitjana. Al voltant del 25 per cent d’aquest increment en la participació es va deure a l'activació de nous votants, mentre que el 75 per cent restant es pot explicar per persones que vivien en municipis assaltats per la policia que es van desplaçar a localitats veïnes, una opció que el cens universal va fer possible.

Entre els “nous votants”, els autors han calculat que hi havia una gran proporció de votants indecisos o ambivalents.

Entre els “nous votants”, els autors han calculat que hi havia una gran proporció de votants indecisos o ambivalents, persones no clarament independentistes, amb una identitat nacional dual: “La nostra interpretació d’aquest patró és que algunes persones de doble identitat, per a les quals la probabilitat de participar al referèndum o de desplaçar-se a una altra localitat per votar eren baixes, es van enfadar i es van mobilitzar després de veure la violència policial als municipis veïns”, afirmen els investigadors. Segons Toni Rodon, “la violència policial no va aconseguir fer que certa gent passés de ser unionista/federalista a independentista d'un dia per l'altre, però sí que els va mobilitzar com a mecanisme de protesta o desobediència civil”.

L'efecte de la intervenció policial sobre la participació (anàlisi a nivell individual) . FIGURA: Political Science Research and Methods

Els cossos policials passen de seguir unes instruccions generals a actuar aleatòriament

Un altra apartat de l’estudi se centra en analitzar els patrons que va seguir l’actuació policial, és a dir, el perquè la policia va anar a unes zones i no a unes altres: “Abans de conèixer l'efecte de l’actuació policial sobre la participació necessitàvem saber si el treatment (violència policial) va ser aleatori. Si no, era molt difícil identificar l'efecte de la violència sobre aquesta participació”, afirma Toni Rodon. I afegeix: “Com revelen les entrevistes que vam fer, la policia lògicament va dissenyar un pla inicial que no era aleatori (pensem en l’actuació en els col·legis dels líders independentistes, per exemple). Tanmateix, els fets ocorreguts durant el dia van provocar que en bona part ho fos”.

L’estudi reflecteix que no hi ha cap variable política comuna o que assenyali un patró concret quant a la intervenció policial.

L’estudi reflecteix que no hi ha cap variable política comuna o que assenyali un patró concret quant a la intervenció policial, ni pel que fa a grandària o densitat del municipi, participació en eleccions anteriors o suport a l'independentisme, perfil de la ciutadania, etc. Els agents entrevistats van reconèixer que els plans van canviar de manera sobtada el mateix matí del referèndum, un cop es va constatar la dificultat de clausurar col·legis i requisar urnes a causa de la mobilització ciutadana i l'activació del cens universal. "L'objectiu inicial d'evitar que un gran nombre d'electors votessin es va fer de sobte inviable", afirmen els investigadors.

Toni Rodon i Marc Guinjoan remarquen que les conclusions que han extret amb aquest estudi lliguen bé amb recerca recent que s'ha fet en altres contextos, i que va en la línia que demostra que “la violència policial no aconsegueix sovint canviar allò que pensen els ‘partidaris,’ però això no vol dir que no reaccionin en contra quan la troben excessiva”.

Article de referència: Rodon, T., Guinjoan, M. (gener 2021). “Beaten ballots: political participation dynamics amidst police interventions”. Political Science Research and Methods
DOI: https://doi.org/10.1017/psrm.2020.48

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Perfils dels protagonistes:

Perfiles de los protagonistas:

Profiles of the protagonists:

Toni Rodon

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit