Dijous 8 d'octubre Ernesto Fabre, Catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia i Vicerector de la Universitat de Saragossa, va impartir la conferència “Se hace camino al andar” com a lliçó inaugural del grau en Medicina (UPF-UAB).

L'acte de benvinguda a la vuitena promoció de Medicina va estar presidit per Vicenç Fonollosa, degà de la Facultat de Medicina de la UAB, que va introduir la sessió; Joaquim Gea, degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, i Ramon Carreras, coordinador de la Unitat Docent del Parc de Salut Mar de la UAB.

El ponent va iniciar la seva xerrada reflexionant sobre la importància de la constància: “amb només inspiració no és suficient, són necessàries hores de treball”, i va centrar la seva conferència “Se hace camino al andar” en moments importants en la seva trajectòria i experiència, que l’han marcat com a metge i investigador.

Es va centrar en la medicina basada en l'evidència, que consisteix en la integració del bon judici clínic amb les millors proves obtingudes de la recerca científica per a resoldre les necessitats del pacient.

En primer lloc, va parlar del canvi docent que ha experimentat, de com ha disminuït l'ensenyament teòric, i ara es dóna més importància a les habilitats clíniques, a les tutories o seminaris, al practicum i l'ús de models de simulació. “S'ha produït un canvi important en la filosofia de la docència universitària”, va dir. Va destacar el programa Erasmus, que ha tingut un gran impacte: “compartir vivències amb joves d'altres cultures té un valor incalculable”, va afirmar.

A continuació, es va centrar en la medicina basada en l'evidència, que consisteix en la integració del bon judici clínic amb les millors proves obtingudes de la recerca científica per a resoldre les necessitats del pacient. Tot i que els seus avantatges són molt rellevants també va esmentar alguns dels seus punts febles. Va plantejar que “per això no cal abandonar la medicina basada en l'evidència, hem de resoldre de la millor forma possible l'equació entre el desitjable, el possible i l'apropiat per a exercir-la sempre en benefici del pacient”.

També va reflexionar sobre la serendipitat en les troballes mèdiques i ho va exemplificar amb el descobriment de la penicil·lina o, en el seu àmbit, de l'ús dels corticoides per a la inducció de la maduració pulmonar fetal. Va explicar fites importants de la seva professió, com, per exemple, l'aparició de l'analgèsia epidural o l'evolució de la cesària i la seva gran variabilitat en la pràctica clínica; o l'auge de la tecnologia que va permetre el desenvolupament de la medicina fetal i el diagnòstic prenatal. Sense oblidar l'aparició de la bioètica, de la humanització del part i el respecte a les decisions de la dona, que han conduït als principis de bioètica actuals.

Per a concloure la seva ponència va fer referència a tots els avanços mèdics que els estudiants viuran: “no tinc enveja de la vostra joventut, també vaig ser jove i ho vaig gaudir, tinc enveja del que els vostres ulls veuran i jo no veuré”, va afirmar.

Àlbum flickr de la lliçó inaugural de Medicina 2020-2021.

Vídeo de la lliçó inaugural de Medicina del curs 2020-2021.