Vés enrere Un estudi conclou que no hi ha una associació clara entre les relacions intergeneracionals i la taxa de mortalitat per COVID-19

Un estudi conclou que no hi ha una associació clara entre les relacions intergeneracionals i la taxa de mortalitat per COVID-19

A partir de dades de 19 països europeus, l'estudi troba que a escala estatal van prevaler les associacions positives, però a escala regional, les negatives. El treball, publicat a la revista PNAS, ha anat a càrrec d'investigadors de les universitats de Florència, Viena i Pompeu Fabra, amb la participació de Marta Pasqualini, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.

23.07.2020

Imatge inicial

Un equip internacional d’investigadors d'Itàlia, Àustria i Espanya ha descobert que el major nombre de casos de COVID-19 i la major letalitat enregistrada en alguns països europeus no poden atribuir-se clarament a la coresidència intergeneracional i als contactes entre generacions més freqüents en aquests països.

L'estudi, publicat el 22 de juliol a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), adverteix contra les interpretacions simplistes de les associacions que es fan a nivell estatal per explicar la propagació diferencial i les diverses taxes de letalitat de COVID-19 observades en diferents països.

Els resultats a nivell subnacional o regional contradiuen les hipòtesis prèvies sobre el paper de les relacions intergeneracionals en l'explicació de la diferent letalitat de COVID-19 en diverses àrees geogràfiques.

Els autors de l'estudi són els investigadors Bruno Arpino, del Departament d'Estadística, Ciències Computacionals, Aplicacions de la Universitat de Florència, i antic professor de la UPF; Valeria Bordone, del Departament de Sociologia de la Universitat de Viena, i Marta Pasqualini, investigadora postdoctoral del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc) de la Universitat.

Anàlisi de la relació entre la letalitat i el nombre de casos de COVID-19 en 19 països europeus

La ràpida propagació de la SARS-CoV-2 va fer urgent la necessitat de comprendre quins factors contribueixen a la difusió de virus. La malaltia associada amb el virus, la COVID-19, és particularment mortal per a la gent gran i s'ha argumentat que l'alta prevalença de persones grans infectades és crucial per comprendre l'alt índex de fatalitat per cas (Case Fatality Rate, CFR en anglès ) observat en alguns països, com a Itàlia.

Estudis anteriors també han insinuat les relacions intergeneracionals (coresidència i contactes) com a motor dels casos de COVID-19, especialment entre la gent gran.

Utilitzant dades de 19 països europeus, els autors del nou estudi publicat a PNAS van analitzar l'associació entre la letalitat (taxa de letalitat, CFR) i el nombre de casos de COVID-19 per cada 100.000 habitants amb diversos indicadors de relacions intergeneracionals.

Quan es van analitzar les dades a escala de país, van prevaler les associacions positives. Per exemple, als països on és més comú que els fills adults visquin amb els pares, la letalitat de COVID-19 i la prevalença de casos tendeixen a ser més grans.

El patró d'associació es va invertir a l'examinar les dades a nivell subnacional o regional. Per exemple, dins d'Itàlia, les regions més afectades per la pandèmia de COVID-19 es trobaven entre aquelles on la residència conjunta intergeneracional era més baixa.

Els resultats a escala subnacional o regional contradiuen les hipòtesis prèvies sobre el paper de les relacions intergeneracionals en l'explicació de la diferent letalitat de COVID-19 en diverses àrees geogràfiques.

Els autors sostenen que les anàlisis que s'han dut a terme en el seu estudi ressalten els riscos de sobreinterpretar les associacions que, en aquest sentit, es fan a escala de país.

Identificar correctament els factors que expliquen la propagació de la COVID-19

Una identificació correcta dels factors que contribueixen a explicar la propagació i la letalitat de COVID-19 és de gran importància per les seves implicacions polítiques. Els autors emfatitzen que, de moment, no hi ha evidència empírica per donar suport a la idea que les relacions intergeneracionals són un factor clau en el diferent impacte de la pandèmia de COVID-19 en àrees diferents. Per tant, les polítiques dedicades a limitar particularment aquest tipus de contactes no es basen en evidència científicament sòlida.

Les polítiques dedicades a limitar particularment aquest tipus de contactes no es basen en evidència científicament sòlida.

A més, els autors assenyalen que el debat sobre les relacions intergeneracionals s'ha centrat fins ara en els riscos de transmissió de virus a causa dels contactes (físics) entre els membres de la família. Aquest debat va passar per alt el paper fonamental de les relacions familiars com a font de suport emocional i instrumental. Teòricament, aquest suport pot fins i tot afavorir el compliment de les restriccions imposades durant les fases de bloqueig i posterior al bloqueig, el que limita la propagació i la letalitat de la COVID-19.

D'altra banda, un suport familiar més fort pot reduir la probabilitat que les persones grans visquin en residències de gent gran i de cures, que s'ha trobat que tenen un paper crucial en la difusió dels casos de COVID-19.

En aquest sentit, el cas de la regió de Llombardia a Itàlia és prototípic: aquesta regió es caracteritza per un dels CFR més alts de COVID-19 i per una prevalença comparativament baixa de coresidència i contactes intergeneracionals, amb, alhora, una prevalença relativament alta de persones grans que viuen en residències.

Les relacions intergeneracionals, claus per a una bona salut mental

Els autors també sostenen que les intervencions polítiques haurien de tenir en compte que les relacions intergeneracionals no són només un vehicle potencial de transmissió de virus, sinó també una font de suport important: els contactes intergeneracionals, fins i tot aquells que es mantenen a distància a través de telèfons mòbils o Internet, poden ajudar a contrarestar les conseqüències negatives per a la salut mental a causa de les respostes polítiques al brot.

En conclusió, atès que els contactes socials no necessàriament requereixen copresència física, i que a el mateix temps la copresència física no implica contactes socials, els autors suggereixen reemplaçar el terme "distanciament social" pel terme més apropiat "distanciament físic" quan es fa referència a les mesures dedicades a limitar el risc de transmissió de virus.

Article de referència: B. Arpino, V. Bordone i M. Pasqualini (juliol 2020). "No clear association emerges between intergenerational relationships and COVID-19 fatality rates from macro-level analyses". PNAS
https://doi.org/10.1073/pnas.2008581117

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació