Vés enrere

Investigadors ICREA-UPF: una part essencial de l’ADN de la Universitat

Investigadors ICREA-UPF: una part essencial de l’ADN de la Universitat

La UPF compta amb 43 professors d’investigació en actiu, de deu nacionalitats diferents, vinculats al programa ICREA Sènior, un fet decisiu per atraure nous recursos europeus, equips de recerca i talent. Prop d’una vintena han participat en una trobada amb el rector Jaume Casals i diversos vicerectors, per tal d’intercanviar impressions.

13.12.2019

Imatge inicial

Prop d’una vintena de professors d’investigació ICREA-UPF han pres part en una trobada amb el rector Jaume Casals, que ha tingut lloc el 13 de desembre, al migdia, a la sala Aranyó del campus del Poblenou.

Jaume Casals, que en el decurs de la trobada ha considerat “fonamental” per a la Universitat el vincle amb la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ha intercanviat impressions amb els investigadors i les investigadores i ha agraït a ICREA la seva participació en el progrés de la UPF.

Hi han estat presents Pablo Pareja, vicerector per a projectes en l'àmbit de professorat; Cristina Pujadas, vicerectora per a la política de captació i retenció de talent, i Enric Vallduví, vicerector per a projectes en l'àmbit de recerca, acompanyats d'Antonio Huerta i Emilià Pola, director i director executiu d'ICREA, respectivament.

La UPF, tot i ser relativament petita, ha estat triada per treballar-hi per un gran nombre d'investigadors ICREA en actiu (43). Aquesta xifra representa el 16% del total d’investigadors ICREA, que actualment puja fins a 266, vinculats a una cinquantena d’institucions, entre universitats, centres i instituts de recerca i fundacions. 

Segons Enric Vallduví, “els resultats en recerca del professorat propi de la UPF són excel·lents, com mostren tots els indicadors de qualitat; però la incorporació d'investigadores i investigadors ICREA ha permès intensificar encara més l'activitat de recerca de la Universitat i això s'ha notat en els resultats a diversos nivells”. 

El vicerector recalca la importància d'aquest col·lectiu pel que fa a la captació de recursos europeus, particularment mitjançant programes del Consell Europeu de Recerca (ERC). De fet, 16 dels ajuts concedits per l'ERC en aquests darrers anys, en les seves diferents modalitats, han recaigut en membres del col·lectiu ICREA de la UPF.

“La incorporació d'investigadores i investigadors ICREA ha permès intensificar encara més l'activitat de recerca de la Universitat”.

Els ajuts obtinguts generen, per a Enric Vallduví, un cicle virtuós que acaba revertint en el benefici de la Universitat: “Amb aquests recursos s'han constituït equips i grups de recerca, la qual cosa ha permès atraure encara més talent i d’aquesta manera ampliar també el nombre de tesis doctorals”, assegura.

La recerca que porten a terme i les impressions de quatre professors d’investigació ICREA-UPF

Com es produeixen les infeccions virals?

Professor d’investigació ICREA-UPF des del 2010, Andreas Meyerhans és cap del Laboratori de Biologia de les Infeccions de la Unitat de Virologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. “El meu laboratori està interessat a comprendre els factors que regulen la decisió (en les primeres fases de la resposta immunitària) en el curs d’una infecció viral aguda o bé persistent, i a definir els factors que controlen l’equilibri dinàmic de l’expansió dels virus i el control immunitari en infeccions persistents”.

“El meu laboratori està interessat a definir els factors que controlen l’equilibri dinàmic de l’expansió dels virus”.

Un altre dels eixos de la seva recerca és el de generar descripcions quantitatives de la dinàmica dels virus i del sistema immune mitjançant un modelatge matemàtic. Darrerament, conjuntament amb investigadors del Institut Marchuk de Matemàtiques Numèriques de Moscou, ha dissenyat un model matemàtic per predir la resposta de les persones infectades per VIH a un tipus d'immunoteràpia per al càncer.

Andreas Meyerhans es mostra satisfet amb la seva condició d’ICREA-UPF: “La Universitat m’ofereix l’espai de laboratori suficient i la seguretat que necessito per a la meva recerca. Em sento molt feliç i acceptat a l’entorn del meu treball”.

De quina manera el gènere determina la globalització iniciada a l’edat mitjana?

Sandra Montón Subías fa més de deu anys que és professora d’investigació ICREA-UPF (des del 2008) al Departament d’Humanitats, on coordina el Grup d'Investigació Colonialisme, Gènere i Materialitats (CGiM). “Actualment estic investigant com el gènere és un eix vertebrador en la configuració de la globalització que s'inicia amb l'expansió i posterior colonització de les monarquies ibèriques arreu del món a finals de l'edat mitjana”, explica.

La investigadora apunta que, “com que els processos globals es nodreixen del que passa en llocs concrets, estic estudiant com es transforma el sistema de gènere a Guam (Pacífic occidental) després que aquesta illa s’incorporés a la xarxa colonial de l'imperi espanyol”. I afegeix: “Com a arqueòloga, analitzo el rol actiu de la cultura material  -on incloc el mateix cos- en tots aquests processos, assumint que la cultura material és capaç de desvetllar aspectes conscients i inconscients del comportament humà que d'altra manera passarien desapercebuts”.

“La cultura material és capaç de desvetllar aspectes conscients i inconscients del comportament humà que d'altra manera passarien desapercebuts”.

Sandra Montón, després de deixar clar que, en el seu cas concret, seria impossible fer recerca sistemàtica fora de l'àmbit universitari i acadèmic, assegura que “ICREA i la UPF em faciliten la interlocució i, en alguns casos, la col·laboració amb investigadors i investigadores d'altres àmbits interessats a comprendre millor problemàtiques que concerneixen la meva recerca, com, per exemple, les desigualtats de gènere, que penso que és un dels principals reptes socials del nostre mon global”.

Com funcionen els processos de raonament dels individus?

La vinculació d’Antonio Penta com a professor d’investigació ICREA al Departament d’Economia i Empresa és més recent, concretament des del 2018. Focalitza la seva recerca en diversos àmbits dins de la teoria de jocs, el disseny de mecanismes, l’economia del comportament (sobretot centrat a comprendre els processos de raonament dels individus, i en particular la interacció entre les capacitats cognitives dels individus i els seus incentius) i la teoria de subhastes, combinant una gran varietat de tècniques i metodologies.

“Un dels meus interessos és el de l’impacte de les agències de màrqueting digital en les plataformes de subhastes d’anuncis en línia”.

“Darrerament, m’he interessat en el mercat de publicitat en línia: en l’impacte de les agències de màrqueting digital en les plataformes de subhastes d’anuncis en línia, en les oportunitats de les agències per generar excedents per als seus clients i en el disseny de nous formats de subhastes basats en tecnologies de diagnòstic per al comportament dels usuaris”, apunta l'investigador, que el 2017 va obtenir un ajut ERC Starting Grant.

Antonio Penta explica que “l’enllaç UPF-ICREA m’ha proporcionat una flexibilitat significativa per organitzar i conduir millor les meves activitats de recerca”.

Quina és la relació entre les paraules i el seu significat?

Gemma Boleda, coordinadora del Grup de Recerca en Lingüística Computacional i Teoria Lingüística (COLT) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, és la darrera professora d’investigació que ha adquirit el vincle d’ICREA-UPF, concretament, des de principis de desembre d'enguany.

Gemma Boleda, que el 2016 va obtenir un ajut  ERC Starting Grant, explica que “investigo com funciona el llenguatge amb una metodologia interdisciplinària, combinant lingüística teòrica, intel·ligència artificial, i ciència cognitiva. M'interessa sobretot elucidar la relació entre paraules i significat; en particular, com el lèxic de les llengües construeix un mapa de la realitat, i quina relació hi ha entre la necessitat de generalitzar, per una banda (la paraula "dona" correspon a persones adultes de gènere femení), i la necessitat d'adaptar el llenguatge a situacions específiques, per l'altra (per a una dona en particular, escollim "dona", "professora", "núvia"? Quins factors hi intervenen?)”.

"He triat la UPF com a institució per treballar-hi perquè és una universitat que clarament aposta per la recerca”.

“He començat a ser ICREA-UPF l'1 de desembre, és a dir, fa molt poc, i estic molt contenta, il·lusionada, i motivada”, confessa Gemma Boleda, que creu que el fet de ser ICREA li dóna l'estabilitat i la llibertat necessàries per desenvolupar el seu programa de recerca. “He triat la UPF com a institució per treballar-hi perquè és una universitat que clarament aposta per la recerca, i per l'entorn investigador que em proporciona. En particular, la recerca que es fa en lingüística al meu departament és de molt alta qualitat, i el fet que al campus del Poblenou hi hagi també el DTIC afavoreix bones sinergies per a la meva aproximació a la lingüística”, reflexiona. 

Més de 40 professors d’investigació que determinen la personalitat de la Universitat

El total de 43 professors d’investigació ICREA-UPF en actiu pertanyen a deu nacionalitats diferents (procedeixen de llocs tan diversos com els EUA, Grècia, Rússia o Hongria). Es reparteixen entre els diversos departaments de la Universitat: Economia i Empresa (12), Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (8), Ciències Experimentals i de la Salut (7), Traducció i Ciències del Llenguatge (6), Humanitats (5), Dret (3) i Ciències Polítiques i Socials (2).

Els 43 professors d'investigació ICREA-UPF en actiu pertanyen a deu nacionalitats diferents.

El vicerector per a projectes en l’àmbit de la recerca recalca que “en general s'ha produït una bona integració del personal ICREA en la vida i el funcionament de les diferents unitats acadèmiques de la UPF, sovint més enllà de la mera activitat de recerca. Això, de retop, ajuda a configurar un entorn de recerca potser més estimulant i dinàmic”. Segons Enric Vallduví, la seva presència és determinant per a la identitat de la institució: “Es podria dir, de fet, que les investigadores i els investigadors ICREA han contribuït de manera significativa a fer que la Universitat sigui com és”, conclou Enric Vallduví.

La UPF compta amb 22 investigadors ICREA Acadèmia

A banda del programa ICREA Sènior, que ofereix llocs de treball permanents al sistema de recerca de Catalunya, trobem el programa ICREA Acadèmia, implementat  el 2007, amb l’objectiu de retenir talent. Aquest programa (el reconeixement s’atorga per cinc anys, i és renovable) ofereix a professors de les universitats públiques catalanes un ajut que els permet una dedicació superior a la recerca.

Del total de 120 investigadors ICREA Acadèmia que hi ha actualment, 22 es troben a la UPF, que és la tercera universitat en la qual tenen més presència, per darrere la UB (36) i la UAB (27). Per departaments, es reparteixen d’aquesta manera: DCEXS (10), DTIC (5), Ciències Polítiques i Socials (3) i Traducció i Ciències del Llenguatge, Comunicació, Economia i Empresa i Humanitats (1 en cada departament).

ICREA és un programa de captació i retenció de talent, totalment  públic, finançat per la Generalitat de Catalunya. Es va posar en marxa l’any 2001 com a resposta a la necessitat de noves fórmules de contractació que permetessin competir en condicions d’igualtat amb altres sistemes de recerca. Caracteritzat per ser un sistema basat únicament en el mèrit,  la capacitat de lideratge i l’excel·lència científica, s’han mantingut fermes al llarg d’aquests dinou anys, tot i els canvis de govern que hi ha hagut, en el que és exemple d’estabilitat i de compromís polític.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit