Vés enrere La percepció rítmica en humans té fortes arrels evolutives

La percepció rítmica en humans té fortes arrels evolutives

Suggereix un estudi que ha comparat el comportament de rosegadors i humans pel que fa a la detecció del ritme, publicat al Journal of Comparative Psychology per Alexandre Celma-Miralles i Juan Manuel Toro, investigadors del Centre Cervell i Cognició.

04.12.2019

Imatge inicial

El ritme és un aspecte fonamental de la música, la dansa i el llenguatge. No obstant això, no sabem fins a quin punt les nostres habilitats rítmiques depenen de mecanismes evolutivament antics que poden estar presents en altres animals.

"En el nostre estudi vam explorar si altres animals poden detectar un ritme isocrònic (en el qual tots els tons estan separats pel mateix interval) i discriminar de ritmes no isocrònics, independentment d'altres característiques irrellevants com el tempo", afirmen Alexandre Celma-Miralles i Juan Manuel Toro professor d'investigació ICREA al Departament de Tecnologies de la Informació i els Comunicacions (DTIC), i membres del grup de recerca Cognició Comparativa i Llenguatge (LCC) del Centre Cervell i Cognició (CBC) de la UPF.

Aquest estudi significa un avenç en la comprensió de les arrels biològiques de la percepció rítmica i obre la porta a identificar els substrats neuronals, comuns a través de les espècies, que donen suport a la cognició musical

La percepció de les regularitats temporals és essencial per a sincronitzar-se amb la música i la dansa. Els investigadors van explorar la detecció de isocronia en dues espècies de mamífers per la qual cosa van entrenar rates (Rattus norvegicus) i humans per discriminar seqüències de so amb intervals regulars i irregulars. Els investigadors van partir de la hipòtesi que la detecció de la regularitat podria no dependre de les habilitats d'aprenentatge vocal i que, tant les rates com els humans, discriminarien els estímuls regulars dels irregulars.

Tant les rates com els humans van respondre més a les seqüències noves regulars que a les irregulars

En l'estudi es van utilitzar quatre diferents tempos en les sessions d'entrenament i es van introduir dos tempos nous en les proves. Seguidament van comparar les respostes de comportament de les dues espècies. Van descobrir que tant les rates com els humans van respondre més a les seqüències noves regulars que a les irregulars. D'aquesta manera, com indiquen els autors: "En els nostres experiments, trobem que espècies molt distants dels humans, que no produeixen vocalitzacions complexes, com les rates, posseeixen aquesta habilitat". Per tant, la manca de diferència entre les respostes de les rates i els humans pot implicar que les dues espècies són capaces de detectar la regularitat,  independentment de la participació de qualsevol habilitat d'aprenentatge vocal.

La detecció de regularitats temporals en seqüències de sons pot tenir arrels evolutives antigues i podria dependre de mecanismes de temporització presents en mamífers distants relacionats

En resum, aquest estudi suggereix que la detecció de regularitats temporals en seqüències de sons pot tenir arrels evolutives antigues i podria dependre de mecanismes de temporització presents en mamífers distants relacionats.

Això suggereix que la percepció rítmica en humans té unes fortes arrels evolutives que poden estar lligades a mecanismes més generals de percepció temporal. Aquest estudi significa un avenç en la nostra comprensió de les arrels biològiques de la percepció rítmica i obre la porta a identificar els substrats neuronals, comuns a través de les espècies, que donen suport a la cognició musical.

Treball de referència:

Alexandre Celma-Miralles, Juan M. Toro (2019), “Discrimination of Temporal Regularity in Rats (Rattus norvegicus) and Humans (Homo sapiens)”, Journal of Comparative Psychology, octubre 7,  doi: 10.1037/com0000202.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació