Vés enrere El cervell humà està preparat per seguir el ritme d'una cançó o d’un ball

El cervell humà està preparat per seguir el ritme d'una cançó o d’un ball

Revela un estudi que ha explorat la relació entre l'estructura rítmica de la música i la dimensió espacial del so i que han publicat a la revista Brain and Cognition Alexandre Celma-Miralles i Juan Manuel Toro (ICREA), investigadors de el Centre de Cognició i Cervell.

21.11.2019

Imatge inicial

A l'escoltar una cançó, o al contemplar un ball, els humans tendim a seguir el ritme de la música. I és que un aspecte fonamental de la música és el seu ritme, la manera com ens sincronitzem amb les regularitats temporals d'una melodia o una dansa. En un estudi recent s'ha explorat com el nostre cervell s'acobla al ritme musical i fins a quin punt els humans compartim aquesta habilitat amb altres animals.

Alexandre Celma-Miralles i Juan Manuel Toro, professor d'investigació ICREA al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), i membres del grup de recerca Cognició Comparativa i Llenguatge (LCC) del Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, expliquen aquesta particularitat en un article publicat aquest mes de novembre a la revista Brain and Cognition.

"El present estudi explora la relació entre l'estructura rítmica de la música i la dimensió espacial del so. Estudiem com el cervell interactua amb sons que estan separats espacialment per construir una estructura mètrica", expliquen els autors de l'estudi Celma-Miralles i Toro.

Per a això, van comparar les respostes neuronals de músics professionals amb les d'oients no entrenats mentre tots dos grups escoltaven un ritme de vals. En un dels experiments de l'estudi, els participants havien de prestar atenció a sons definits per la seva posició espacial (els sons estaven separats en l'espai). En un altre experiment els participants prestaven atenció a una distracció de tipus visual. Les dades de l'estudi es van obtenir dels registres de freqüències dels encefalogrames de cada subjecte.

El ritme i el compàs es veu facilitat per l'experiència

Els investigadors van observar que, independentment de l'entrenament musical del participant, el cervell de tots els oients es va sincronitzar al ritme. Els resultats van mostrar també que les respostes neuronals dels músics eren molt més fortes i resistents a les distraccions que les dels no músics. És a dir, l'estudi va posar de manifest que l'entrenament facilita la sincronització rítmica.

Com comenten els investigadors, "el més rellevant d'aquest estudi és que demostra que el nostre cervell està preparat per seguir el ritme, independentment de si l'escoltem en una cançó o el veiem en una dansa". Això reforça la idea que el processament neuronal del ritme i el compàs es veu facilitat per l'experiència prèvia amb esdeveniments rítmics durant els llargs períodes d'entrenament musical formal.

Treball de referència:

Alexandre Celma-Miralles, Juan M. Toro (2019), “Ternary meter from spatial sounds: Differences in neural entrainment between musicians and non-musicians”, Brain and Cognition, 136, novembre, 103594, https://doi.org/10.1016/j.bandc.2019.103594

Aquest treball s'ha finançat gràcies a l'ajuda Starting Grant n. 312.519 del Comitè Europeu per a la recerca (ERC) i a través de l'ajuda FPI BES-2014-070547 de el Ministeri d'Economia i Competitivitat de l'Estat espanyol.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació