Albert Batlle i Bastardas, tinent d'alcalde de Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona, ​​ha pronunciat la lliçó "La seguretat urbana a Barcelona", en el marc de l'acte d'inauguració del curs 2019-2020 dels estudis de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

L'acte inaugural ha tingut lloc el 2 d'octubre del 2019, a les 12.30 hores, a la sala de graus Albert Calsamiglia de l'edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella. Ha comptat amb la presència d'Anna Caballé, degana de la Facultat de Dret, i David Felip, director del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció, que han pronunciat unes paraules de benvinguda i de presentació del ponent, respectivament.

"La ciutat és un espai de convivència i al mateix temps, un contenidor de conflictes".

"La carrera d'Albert Batlle és un exemple de servidor públic, tot i que també té un fort contingut tècnic", ha afirmat David Felip en la seva intervenció. El professor de Dret Penal de la UPF ha repassat la trajectòria del ponent, que ha tingut responsabilitats destacades en els tres àmbits que inclou la seguretat: l'execució penal, l'acció policial i les polítiques urbanes.

Albert Batlle ha iniciat la seva lliçó afirmant que "la conferència està centrada en les característiques i problemàtiques del model de seguretat de Barcelona, ​​però són moltes les grans ciutats que tenen una situació semblant".

Després de definir la ciutat com "un espai de convivència, on les persones interactuen, es relacionen lliurement i exerceixen els seus drets i deures", ha recordat que al mateix temps aquesta ciutat és un "contenidor del conflictes".

El tinent d'alcalde ha repassat els tres àmbits que conformen la seguretat i les problemàtiques que hi van associades: la seguretat ciutadana i la comissió de delictes; la seguretat viària i la sinistralitat, i la convivència i l'incivisme.

"En termes generals, Barcelona és una ciutat segura; en els últims anys hi ha hagut una disminució dels delictes", ha assegurat. Tot i això, ha reconegut un augment important dels delictes patrimonials i els furts, fet que ha despertat l'alarmisme social.

Entre les causes d'aquest augment, Albert Batlle ha citat una falta de resposta judicial, l'atemptat terrorista del 17 d'agost del 2017, la conflictivitat social del país, els canvis polítics en els països del entorn i el dèficit estructural de la plantilla policial.

Ja en el bloc de seguretat viària, ha incidit en la necessitat de regular els nous aparells amb els quals es desplaça la gent i que cada dia circulen pels carrers de manera més notòria. "El civisme no només és necessari practicar-lo quan anem a peu, sinó que ha de ser transversal".

En l'apartat de la convivència, Albet Batlle ha recalcat que l'existència de conflicte en aquest àmbit té un gran impacte en la vida quotidiana de les persones. "El nivell de convivència té un efecte molt important sobre la percepció de la seguretat", ha afirmat.

Per a ell, la configuració de l'espai públic, la perspectiva de gènere i la intevenció dels serveis públics són fonamentals: "Si les administracions abandonen l'espai públic, són altres els que se n'apropien. Cal fer un abordatge integral de la seguretat urbana".

La importància de la percepció de la seguretat

Segons el ponent, hi ha molts factors que influeixen en la percepció de la seguretat, però el tractament mediàtic és clau: "A Barcelona, ​​la percepció d'inseguretat ha augmentat notòriament els últims dos anys. Un factor decisiu d'aquest fet ha estat el tractament mediàtic del tema", ha apuntat.

Segons les enquestes, entre un 21 i un 27% dels ciutadans opinen que el principal problema de Barcelona és la seguretat, però quan passem a un nivell personal, només un 9% afirmen que la seguretat és el seu principal mal de cap.

"L'auge de les xarxes socials dificulta trobar informació contrastada i rigorosa, i hi ha fets que requereixen temmps per poder ser certificats. Per exemple, és freqüent fer circular vídeos de baralles amb intencionalitat política, i això no ajuda", ha apuntat.

La territorialització de la política de seguretat i les aportacions ciutadanes

Segons Albert Batlle, "a Barcelona hi ha 73 barris i deu districtes. La política de seguretat ha de tenir un estàndard comú, però els plans han de ser territorialitzats. Les mesures d'intervenció s'han d'adaptar a cada espai concret, tot i que cal mantenir la coherència del sistema".

A la part final de la lliçó, el tinent d'alcalde ha recalcat la importància de la participació ciutadana per millorar la seguretat (aportant informació, per exemple), però que en cap cas aquesta participació ha de suplir les tasques de la policia: "El compliment de la norma i procediments establerts són bàsics", ha assegurat.

Finalment, ha recordat la importància de la prevenció, a partir d'una bona diagnosi, un estudi de les causes i els factors estructurals, i tot plegat tenint en compte una perspectiva intercultural, "de vital importància si volem preservar la convivència".

Un servidor públic vinculat a diverses administracions

Albert Batlle i Bastardas (Barcelona, ​​1953) és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Advocat, polític i gestor públic, ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

El 1983 va iniciar la seva trajectòria política com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona amb diverses responsabilitats. A finals de l'any 2003 va ser nomenat secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, òrgan adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat. Va ocupar aquest càrrec fins al 2011, any en què va ser nomenat director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya.

Nomenat director general del cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya el 2014, tres anys després va presentar la seva dimissió davant el conseller d'Interior, Joaquim Forn.

A nivell polític, va ser militant de Convergència Socialista de Catalunya i va participar en la creació del PSC, dins el qual va exercir diversos càrrecs orgànics. Actualment forma part de la comissió executiva d'Units per Avançar.

> Galeria d'imatges publicada a Flickr