Vés enrere

La morositat dels préstecs concedits per les treballadores bancàries va ser inferior a la dels seus homòlegs durant l’expansió creditícia

La morositat dels préstecs concedits per les treballadores bancàries va ser inferior a la dels seus homòlegs durant l’expansió creditícia

Un estudi pioner elaborat pels professors de la UPF José García Montalvo i Marta Reynal-Querol analitza la relació entre el gènere dels gestors de crèdits, l’aprovació de préstecs i la seva taxa de morositat posterior durant el període 2002-2013. Es basa en l’actuació de 1.500 gestors i en mig milió de préstecs concedits.

05.04.2019

 

Hi ha un gran nombre de teories que analitzen els determinants de la crisi financera del 2008, però totes comparteixen la idea que el sistema de gestió de riscos va ser un factor decisiu: la bombolla immobiliària i de crèdit van ser el resultat d’una excessiva presa de riscos, que va posar de manifest grans deficiències en la concessió de crèdits hipotecaris.

Ara un estudi publicat a Barcelona GSE Working Paper Series aborda aquesta problemàtica sorgida durant el període de la crisi financera des de la perspectiva del gènere dels gestors de préstecs. Concretament, analitza de quina manera el fet que els gestors fossin homes o dones va afectar l’aprovació dels préstecs i la morositat posterior.

L'estudi analitza de quina manera el fet que els gestors fossin homes o dones va afectar l’aprovació dels préstecs i la morositat posterior.

“L’economia de gènere en la gestió del risc de crèdit continua sent subestimada”, afirmen els autors de l’estudi, José García Montalvo, catedràtic d’Economia Aplicada, i Marta Reynal-Querol, professora d’investigació ICREA, ambdós vinculats al Departament d’Economia i Empresa de la UPF i a la Barcelona GSE.

En el seu treball, que s’ha endinsat en un terreny fins ara molt poc estudiat, examinen les decisions de prop de 1.500 gestors sobre gairebé mig milió de préstecs hipotecaris i de consum concedits per diverses entitats bancàries espanyoles durant el període 2002-2013, però que consideren que poden ser extrapolables a tot el sector.

L’estudi conclou que la cartera de préstecs de les dones gestores va generar menys incidències de pagament: “Els préstecs concedits per les gestores dones tenen un 15% menys de morositat que els atorgats pels homes; aquesta xifra representa una taxa de morositat entre 1,5 i 2,5 punts més baixa, un resultat econòmicament molt significatiu”, afirmen els autors.

A més de quantificar aquestes diferències de gènere en la concessió de crèdits, l’estudi ha analitzat per primera vegada si els gestors i les gestores de les oficines bancàries van seguir de la mateixa manera les recomanacions del departament de riscos i del sistema informàtic, i els resultats són clars: “Les dones gestores van refusar el 36% dels préstecs qualificats com a alt risc, mentre que els homes només van refusar-ne el 15%”, conclouen.

D’altra banda, la recerca troba que en funció de la puntuació i la valoració del risc, les dones gestores segueixen les recomanacions més sovint que els homes i apliquen amb menys freqüència circumstàncies excepcionals per anul·lar la recomanació del sistema. Aquest fet provoca que els préstecs atorgats per les dones obtinguin un millor rendiment.

Què pot portar a seguir (o no) les recomanacions a l'hora de concedir un crèdit?

Segons l’estudi, una possible explicació per al major grau d’acompliment de les dones en relació amb els homes deriva d’un biaix de gènere: “Utilitzant les nostres dades, hem constatat que les dones que acumulen una alta proporció de préstecs no rendibles tenen una major probabilitat de ser castigades que els homes amb un mateix nivell de rendiment”, afirmen els autors.

Les carreres professionals de les dones gestores estan més penalitzades segons el seu historial de rendiment del préstec.

Per tant, les carreres professionals de les dones gestores estan més penalitzades segons el seu historial de rendiment del préstec. Concretament, davant una cartera de crèdits amb una morositat del 4%, una dona gestora té un 16% més de probabilitat de ser acomiadada o relegada a una categoria inferior que un home.

El treball afirma que la recomanació del propi banc es pot obviar per una qüestió d’excepcionalitat: el gestor o gestora, tot i la recomanació negativa del departament de riscos, pot aprovar un préstec adduint aquesta excepcionalitat, emparada en arguments com per exemple les perspectives de negoci futures per al banc que pot aportar un client.

Finalment, l’estudi fa palès com després de l’any 2008, un cop rebentada la bombolla, va desaparèixer aquest efecte significatiu del gènere en la taxa de morositat: els controls es van tornar més estrictes, es va eliminar la possibilitat de no fer cas de la recomanació de rebutjar un préstec, i els gestors masculins i femenins van passar a tenir un comportament similar.

Treball de referència:“Gender and Credit Risk: A View From the Loan Officer’s Desk”, José G. Montalvo i Marta Reynal-Querol (març 2019). Barcelona GSE Working Paper Series. Working Paper nº 1076

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: