Vés enrere

El fenomen “brony” promou l’intercanvi i l’aprenentatge cultural i lingüístic

El fenomen “brony” promou l’intercanvi i l’aprenentatge cultural i lingüístic

L’estudi d’aquesta comunitat de fans d’una sèrie d’animació, l’han fet Liudmila Shafirova i Daniel Cassany, investigadors del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, i els resultats s’han publicat el passat febrer a la revista Language Learning & Technology.

29.03.2019

 

Avui dia una part considerable de les activitats lúdiques té lloc a la xarxa i comporta tant el consum de productes de cultura popular com la participació social en les comunitats digitals que els segueixen (que coneixem com “fandom”, de kingdom of fans). Les pràctiques dels aficionats poden variar des d’activitats més receptives fins a activitats de caire més creatiu i poden implicar la producció i l'intercanvi de coneixements tàctics i pràctics, a diferència dels coneixements purament acadèmics.

El primer estudi lingüístic de la comunitat de fans bronies

Aquesta recerca ha estudiat les pràctiques lingüístiques en anglès d’una comunitat internacional d’adults que segueixen la sèrie d’animació My Little Pony: Friendship is Magic (2010). Se’ls coneix com a bronies, terme que prové de la fusió de les paraules “brother” i “pony”. Es tracta del primer estudi lingüístic d’aquesta comunitat de fans i ha anat a càrrec de Liudmila Shafirova i Daniel Cassany, investigadors del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, que han publicat els resultats el passat febrer a la revista Language Learning & Technology.

La comunitat d’aficionats es caracteritza per estar integrada per joves entre 18 a 30 anys que veuen en la sèrie la possibilitat de construir una masculinitat alternativa

Com expliquen els autors: “tot i que la sèrie, originalment, s’adreçava a un públic objectiu de nenes petites, el cert és que My Little Pony: Friendship is Magic es va fer popular entre homes més grans. La comunitat d’aficionats es caracteritza per estar integrada per joves entre 18 a 30 anys que veuen en la sèrie la possibilitat de construir una masculinitat alternativa, a més de poder realitzar pràctiques de comentari, traducció i creació multimodals i plurilingües”.

Encara que la major part de fans brony són als EUA, els autors del treball han estudiat la comunicació en anglès de dues comunitats europees de bronies, de Rússia i d’Espanya. L’estudi presenta una primera exploració de l’aprenentatge informal de l’anglès en aquestes dues comunitats de fans russoparlants i hispans. Aplicant tècniques d’etnografia digital, el treball identifica, descriu i analitza sis casos diferents d’adults seguidors de la sèrie.

“Aquest és un camp d’investigació rellevant per avaluar l’aprenentatge de segones llengües des d’una nova perspectiva d’alfabetització.”

Tal com Shafirova i Cassany indiquen en l’article: “Basant-nos en la gran productivitat de les comunitats de fans, la seva ideologia i el context, suggerim que aquest és un camp d’investigació rellevant per avaluar l’aprenentatge de segones llengües des d’una nova perspectiva d’alfabetització, la perspectiva que considera l’aprenentatge incorporat a les pràctiques socials. En aquest article, explorem, doncs, com dos grups diferents de bronies executen pràctiques de fans en anglès”.

Per a la recopilació de dades, els investigadors van combinar entrevistes semiestructurades amb observacions dels participants durant un període de sis mesos, des de març de 2017 fins a agost de 2017. Les observacions es van centrar tant en la participació activa com en la participació passiva dels fans.

Emprant tecnologies sofisticades, l’estudi revela que ambdós grups coincideixen en el consum i la creació de productes com ara la fanfiction o ficcions creades per fans per a fans que prenen un text o un personatge famós com a punt de partida i que distribueixen majoritàriament a través d’Internet. A més, els bronies elaboren altres productes com ara traduccions i fandubbing, doblatges no professionals duts a terme per amateurs.

El traductor desenvolupa el seu treball no només per mostrar els sentiments i les emocions dels personatges, sinó també per transmetre matisos semàntics equivalents

La mediació cultural té un paper important tant en la traducció (idiomes, acudits) com en els processos de doblatge (interpretació de veu, reproducció d'accents). El traductor desenvolupa el seu treball no només per mostrar els sentiments i les emocions dels personatges, sinó també per transmetre matisos semàntics equivalents en rus del mateix significat.

Aquests comportaments fandom no només permeten als aficionats desenvolupar identitats digitals i arribar a nous públics, sinó que també els ajuden a millorar les seves habilitats en anglès, tasca per a la qual es mostren autònoms i autocrítics. Per exemple, l’estudi mostra que en diversos casos, els bronies reben tutories informals de companys que tenen un nivell més alt d’anglès i que a través d’aquesta afició poden arribar a adquirir habilitats transculturals importants.

“Observar i analitzar una gran varietat de pràctiques dins d’un fandom individual ens ha permès documentar pràctiques amb diferents nivells de col·laboració i participació, la personalització i la creació de noves tecnologies, el valor del coneixement sociocultural i la transculturació, i la varietat de motivacions que impulsen els fans”, conclouen els autors.

Treball de referència:

Liudmila Shafirova, Daniel Cassany (2019), “Bronies learning English in the digital wild”, Language Learning & Technology, 23(1), 127–144. https://doi.org/10125/44676.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: