Rafael Argullol Murgadas, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts del Departament d’Humanitats de la UPF, filòsof, narrador, poeta i assagista, és coautor del text de L’enigma de Lea, conjuntament amb Benet Casablancas, que n'ha compost la música. L'òpera, que s’estrenarà mundialment el 9 de febrer del 2019 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, és un conte mític, una història d’amor i de redempció, que plasma l’ideal de fregar l’absolut com l’última de les utopies romàntiques. Es representarà en un total de quatre funcions, fins al dia 13 de febrer.

És un conte mític, una història d’amor i de redempció, que plasma l’ideal de fregar l’absolut com l’última de les utopies romàntiques

Es tracta de la primera òpera de Benet Casablancas, professor de composició del Centre Superior de la Fundació Conservatori Liceu i antic professor de la Facultat d'Humanitats de la UPF, on va impartir l'assignatura d'Història de la Música, un dels compositors més destacats del panorama de la creació musical actual. Conjuntament amb Rafael Argullol, van iniciar la concepció d’aquest projecte líric fa vuit anys, i després d'una llarga gestació, ara pren forma escènica en el marc del gran teatre barceloní.

L’enigma di Lea compta amb la direcció musical de Josep Pons i la direcció escènica a càrrec de Carme Portaceli. El repartiment està encapçalat per la mezzosoprano escocesa Allison Cook, el baríton murcià José Antonio López, en els dos papers de Lea i Ram, acompanyats pel contratenor berguedà Xavier Sabata i la soprano de la Ribera d’Ebre Sara Blanch, entre d’altres.

Un text totalment nou, basat en la confrontació entre raó i sentits

“Quan amb el Benet Casablancas vam fer el projecte de l’opera vam decidir donar igualtat a literatura i música d’acord amb els principis de la tradició operística des de Monteverdi. Jo vaig proposar no adaptar una obra prèvia meva sinó fer un text completament nou”, explica Rafael Argullol. Aquest text es pot trobar escrit en italià (la llengua en què es representa l’òpera), en català i en castellà. L’editorial Acantilado n’ha editat un llibre amb la versió en castellà: El enigma de Lea. Cuento mítico para una ópera.

"L’enigma di Lea es una història totalment ficticia que planteja la confrontació entre raó i sentits a partir d’una història d’amor i de secret". 

“L’enigma di Lea es una història totalment fictícia que planteja la confrontació entre raó i sentits a partir d’una història d’amor i de secret. Escriure aquest text va ser un repte molt especial perquè havia de treballar amb paraules que es fusionarien amb cant, música i interpretació dramàtica. El resultat ha estat una experiència creativa fascinant que, espero, pugui interessar i commoure els espectadors”, afirma Rafael Argullol.

L'òpera, d’una hora i quaranta-cinc minuts de durada aproximadament, es divideix en tres parts. Les representacions tindran lloc durant quatre dies de febrer: l’estrena del dia 9 (18.00 hores), el 10 (17.00 hores), el 12 (20.00 hores) i el 13 (20.00 hores). El dimarts, 12 de febrer, a les 20.00 hores, l’òpera es podrà escoltar per Catalunya Música, que hi connectarà en directe.

Tres parts diferenciades, situades entre un univers indeterminat i l’actualitat

En la primera part, ubicada en un espai i un temps indeterminats, Lea es una jove posseïda per Déu, destinada al plaer diví, que entreveu què és la immortalitat. El càstig que rep per haver conegut el secret és vagar sense rumb, perduda en l’espai i en el temps. Tindrà sempre dos vigilants monstruosos al seu costat, garants de la moral contra un ésser lliure, que li recordaran que no pot revelar el secret. Durant el seu trajecte es trobarà Ram el sonàmbul, que va entreveure l’eternitat i es va quedar cec, i que ignora si viu despert o en un somni.

En la segona part de l’òpera, situada en l’època actual, Lea està ingressada en un centre per a marginats, en el qual se sent atreta per Ram, un dels reclusos. Finalment, en la tercera part, Ram vol que Lea sigui la seva model, per així poder recuperar els sentits, i acaben fent l’amor. Lea, que reconeix en Ram el cec que va trobar-se segles enrere, renuncia al seu secret, a canvi que el sonàmbul recuperi els seus sentits.