Una nova avaluació de Nutrimedia, un projecte de l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF), realitzat en col·laboració amb el Centre Cochrane Iberoamèrica i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), posa de manifest que no es pot establir cap relació entre la ingesta d'all i la disminució del risc de càncer, una de les principals causes de mort al món. Segons l'Organització Mundial de la Salut, només el 2018 s'han comptabilitzat uns 8,1 milions de nous casos de càncer. Donada la magnitud d'aquest problema de salut, no és estrany que la població busqui maneres de prevenir la malaltia. L'abundància de missatges que vinculen el consum de determinats aliments i substàncies amb la reducció del risc de càncer és font de confusió per al públic, que així ho ha fet constar en plantejar, en una enquesta de Nutrimedia, la qüestió de si l'all realment prevé o no el desenvolupament del càncer.

 

 

Per donar una resposta basada en els resultats de la investigació disponible fins al moment, l'equip de Nutrimedia ha analitzat l'abundant evidència científica disponible, arribant a la conclusió que la resposta, actualment, és "incerta"; és a dir, amb les proves disponibles no es pot ni afirmar ni negar que l'all pugui tenir algun efecte protector. Per comprendre el resultat cal fer una mica de pedagogia sobre la naturalesa dels estudis analitzats. El missatge que vincula el consum d'alls i suplements derivats amb un menor risc de càncer (entre d'altres, s'han estudiat els de còlon i recte, pròstata, estómac, boca, faringe i laringe) es considera "incert", perquè la confiança que podem dipositar en els resultats publicats és molt baixa. Això es deu al fet que es deriven d'estudis observacionals, la qual cosa no permet establir una relació directa entre els beneficis del consum d'all i la reducció del risc de càncer. El resultat "incert" no vol dir que en un futur no es pugui concloure que l'all pugui tenir algun efecte protector, el que indica l'avaluació és que falten estudis rigorosos, que ens ofereixin una major confiança en les troballes sobre aquesta qüestió.

L'all és un ingredient fonamental en la dieta mediterrània, cultivat des de fa més de 7.000 anys. La presència de l'all a la cuina pot apreciar-se en artistes com Velázquez i Meléndez, entre d'altres. I hi ha no són poques referències literàries que mostren que, ja en l'Antiguitat, l'all es consumia per les seves suposades propietats terapèutiques. Heròdot (segle V a.C.) relata en la seva obra Historiae que l'alimentació dels esclaus que construïen les piràmides estava suplementada amb alls, perquè es creia que tenien un efecte enfortidor i vigoritzant; per aquest mateix motiu, els atletes olímpics de la Grècia clàssica, els legionaris i dels gladiadors romans no dubtaven a portar-se uns alls amb si, per mastegar-quan fos necessari. Al segle I d.C., Dioscòrides es refereix a l'all, en la seva obra sobre remeis naturals, com a facilitador per eliminar flatulències. Les expedicions espanyoles del segle XV van portar l'all fins al continent americà, però el seu consum com a suplement dietètic no es va popularitzar fins a la dècada de 1990 als Estats Units, i posteriorment en altres llocs.

 

L'all pertany al gènere de plantes Allium (ceba, all, escalunyes, porro, cebes tendres, etc.), que es caracteritzen per un alt contingut en compostos organosulfurats i antioxidants, a més de vitamines, aminoàcids, fructooligosacàrids i altres micronutrients. Segons com es processi l'all, els organosulfurats esdevenen diferents derivats als quals se'ls atribueixen diferents propietats saludables. Així, si l'all cru es talla o es pica, dóna lloc a la al·licina; amb la cocció, en canvi, es destrueix la al·licina, i s'alliberen adenosina i ajoeno, que actuen com anticoagulants. Els suplements d'all semblen tenir un potencial efecte antihipertensiu.

 

Les suposades propietats anticancerígenes de l'all, com mostra aquesta avaluació, no estan justificades. El risc de patir càncer es deu a múltiples factors, tant genètics com mediambientals i d'estil de vida. Entre aquests últims, la dieta té un important paper, ja que el manteniment d'uns hàbits alimentaris saludables podria prevenir al voltant d'un terç dels casos de càncer.