El Grup de Recerca en Història del Dret Català – Seminari Font i Rius organitza l’acte de presentació del volum La "cuestión catalana" (1922-1932) según el Archivo Secreto Vaticano, publicat dins la Col·lecció d’Estudis d’Història del Dret. Es tracta d’un treball fet per María Ángeles Félix Ballesta, catedràtica de Dret Eclesiàstic de l’Estat de la UPF, i que es presentarà en el marc d’una sessió acadèmica amb motiu de la seva jubliació.

L’acte tindrà lloc el dimecres, 28 de novembre del 2018, a les 12.00 hores, a l’aula 40.113 de l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella. A banda de l’autora, hi intervindran Hilari Raguer, historiador i jurista; Tomàs de Montagut, catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la UPF, coordinador del Grup de Recerca en Història del Dret Català i director de la col·lecció; i Julia López, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF.

El treball és fruit de la investigació que l'autora va efectuar fa uns anys en els fons documentals de l'Arxiu Secret Vaticà, quan es va permetre als investigadors accedir a tota la documentació relativa al pontificat del Papa Pius XI.

Segons afirma Tomàs de Montagut en la presentació del llibre, aquest treball és fruit de la recerca que María Ángeles Félix Ballesta va efectuar fa uns anys en els fons documentals de l’Arxiu Secret Vaticà, tot aprofitant l’avinentesa esdevinguda l’any 2006, quan es va permetre als recercadors accedir a tota la documentació relativa al pontificat del papa Pius XI, que va regnar entre 1922 i 1939.

L’objectiu del treball de recerca és l’estudi introductori, els sumaris i l’edició d’una antologia de documents vaticans que aporten coneixement a la problemàtica recorrent en la història de Catalunya i d’Espanya de les relacions polítiques entre ambdues nacions, nacionalitats o comunitats polítiques. Els textos que inclou corresponen a la dècada 1922-1932, període que abasta els darrers moments de la monarquia de la restauració borbònica, el règim de la primera dictadura i primers temps de la proclamació de la II República Espanyola.

 “Hem considerat que era un tema de gran interès per al lectors actuals recuperar l’experiència històrica de la I Dictadura militar pel que fa a la “qüestió catalana”, vista des de l’Església de Roma, per poder tenir més elements de coneixement, fruit de la comparació vertical i de l’anàlisi de punts de coincidència i de paral·lelismes, a l’hora d’afrontar i de decidir en el nostre present qüestions polítiques similars, amb més elements de judici”, apunta el professor Montagut.

Onze anys de correspondència entre el nunci apostòlic a Madrid i els secretaris d’Estat del papa Pius XI

Els textos recullen la correspondència des de 1922 entre el nunci apostòlic Federico Tedeschini a Madrid i el cardenal Gasparri, eminent jurista i secretari d’Estat del Papa Pius XI, i posteriorment, de 1930 a 1932, amb el seu substitut, el cardenal Pacelli. Es tracta d’uns documents curosament seleccionats i de difícil accés, tant per l’origen de la seva font com per raó de la seva especialització.

Segons afirma en el pròleg de l’obra Mª Luisa Jordán Villacampa, catedràtica de Dret Eclesiàstic de l’Estat de la Universitat de València, “els documents mostren les implicacions de la coneguda com a “qüestió catalana”, aspecte, de rabiosa actualitat, que hauria de ser resolt, definitivament, amb una veritable visió global, per evitar errors recents i no recents. “Iter” històric que hauria de ser superat per ser impropi del tercer mil·lenni. I afegeix: “Tots aquests textos són útils en el context històric d’aquest segle XXI, i recorden que el poble que no estudia la seva història, que no aprèn dels seus errors, els repeteix.., repeteix.., repeteix…, repeteix… ad infinitum”.

A banda de la presentació i el pròleg inicials, el llibre s’estructura en una introducció, una explicació de la metodologia i del context sociopolític, un apartat de relacions Església-Estat durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, un sumari (amb onze punts, del 1922 al 1932, un per any), un apartat de conclusions, els documents de la “qüestió catalana” (1922-1932) segons l’arxiu secret del Vaticà; i finalment, un annex.

Una obra dedicada al professor Josep Maria Font i Rius

El Grup de Recerca en Història del Dret Català- Seminari Font i Rius vol dedicar aquest llibre al professor Josep Maria Font i Rius, traspassat el passat més d’abril, “com a un record entranyable i de gratitud a la seva figura de mestre que ens va ensenyar a esforçar-nos a treballar i a mantenir la il·lusió per l’ofici universitari”.

El volum, que ha comptat amb suport de la UPF per a la seva publicació, i amb l’ajut del programa de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya (2015-2018), s’emmarca en el projecte de recerca “De la Iurisdictio a la Soberanía: formas de organización política y jurídica de las monarquías hispánicas (siglos XIII-XX)”, que compta amb finançament del Ministeri espanyol d’Educació i Competitivitat.