Avui, 3 d’octubre, la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida (FCSV) ha donat la benvinguda a la sisena promoció de Medicina (UPF-UAB). L’acte ha estat presidit per Joaquim Gea, degà de la FCSV de la UPF, que ha introduït la sessió, Vicent Fonollosa, degà de la Facultat de Medicina de la UAB, Ramon Carreras, coordinador del grau, que ha presentat el ponent i Meritxell Girvent, cap d'estudis de la FCSV. 

Sota el títol “Llops, genomes I malalties”, Lluís Ferrer i Caubet, catedràtic de Medicina i Cirurgia Animal i ex-rector de la Universitat Autònoma de Barcelona ha pronunciat la lliçó inaugural del grau en Medicina impartit per la UPF i la UAB, en la qual ha fet un repàs per la història de la domesticació dels gossos.

“No existeix una altra relació entre dues espècies comparable a la que es crea entre persones i gossos, és una relació única”, ha afirmat Ferrer per començar la seva conferència. Actualment se sap que el gos prové de la domesticació del llop (Canis lupus), que va tenir lloc fa més 20.000 anys probablement a l’Àsia, en el moment de transició dels humans caçadors recol·lectors a agricultors sedentaris. Això se sap gràcies a evidències arqueològiques, ja que s’han trobat tombes d’humans acompanyats de gossos, i també a evidències genètiques.

Una única espècie amb una gran diversitat

Hi ha una gran diversitat entre els gossos: si comparem un pastor alemany amb un terrier és normal que ens preguntem si tenen el mateix origen. “La resposta és sí, de fet tots els gossos del món tenen el mateix origen i s’han distribuït seguint les migracions humanes”. I com s’explica la diversitat fenotípica tan gran dels gossos? Les races dels gossos són una creació humana i actualment n’hi ha més de 450. La creació de les races ha conduit a un empobriment genètic molt marcat i una elevada endogàmia i això explica l’elevadíssima prevalença de malalties genètiques als gossos, molt més gran que en l’espècie humana. La domesticació ja va generar un efecte coll d’ampolla, i a partir de la creació de les races modernes en els últims anys 100 s’han produït nous colls d’ampolla. Per tant, el gos ha pagat un preu molt alt per la creació de les races.  

La teoria de la domesticació: una visió antropocèntrica

Aquesta teoria està centrada en el punt de vista de les persones, ja que durant aquest procés els humans buscaven beneficis com poden ser l’ajuda amb la caça o la protecció per part dels gossos. Però està creixent el suport a la teoria de la protodomesticació, que defensa que van ser els gossos els que van anar a viure a l’entorn de les poblacions humanes, i a partir d’aquí es van anar produint canvis adaptatius. Si va ser així, no hi ha cap dubte que els gossos han pagat un preu alt per haver-nos triat com a companys.

Per finalitzar la seva ponència, el professor Ferrer ha volgut compartir la reflexió “els gossos i les persones compartim la passió per aprendre”, per, tot seguit animar als estudiants de Medicina a potenciar aquesta passió i a gaudir el màxim dels seus estudis durant el nou curs que comencen.