Vés enrere Robert Trivers, considerat el fundador de la sociobiologia, imparteix un seminari al campus de la Ciutadella

Robert Trivers, considerat el fundador de la sociobiologia, imparteix un seminari al campus de la Ciutadella

A "Evolutionary Science, Family Structures and Human Rights. The Evolutionary Logic of Honor Killings", Robert Trivers parlarà de sus últims descobriments, que expliquen els crims d'honor. El seminari tindrà lloc el 28 de novembre, organitzat pel Grup de Recerca en Filosofia del Dret.
27.11.2017

 

Robert Trivers, considerat el fundador de la sociobiologia moderna, participarà en un seminari a la Universitat Pompeu Fabra per explicar els darrers descobriments sobre els “crims d’honor”, és a dir, els pares que maten la seva pròpia filla només perquè els ha desobeït o ha somrigut a un home no acceptat pels pares.

El seminari “Evolutionary Science, Family Structures and Human Rights. The Evolutionary Logic of Honor Killings”, organitzat pel Grup de Recerca en Filosofia del Dret de la Universitat, tindrà lloc el 28 de novembre, entre les de 09:45 i les 14:30 hores, a l’aula 24.S18 de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella.

La persona que ha impulsat la visita del professor Trivers a Barcelona és Paula Casal, professora d’investigació ICREA-UPF i membre del Grup de Recerca en Filosofia del Dret del Departament de Dret. Ella serà l’encarregada de presentar el ponent i de fer la introducció del seminari, en el qual participaran diversos investigadors que han fet altres descobriments evolutius amb implicacions ètiques o per als drets humans.

Concretament, hi prendran part dos investigadors del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF i de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Jaume Bertranpetit i Arcadi Navarro; tres neuroeconomistes del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE (Robin Hogart, Rosemarie Nagel i Toni Bosch, aquest darrer editor de l’autobiografia de Trivers Vida Indómita, publicada recentment en castellà), i Mauro Santos, professor de la UAB.

Comprendre la conducta humana des del punt de vista evolutiu

“En la seva investigació al voltant del misteris dels crims d’honor, Robert Trivers ha descobert que la traducció de casar a les filles amb un cosí germà, que a la vegada és fill de cosins germans, com fan musulmans i hindús, a més de ser molt mala idea des del punt de vista de la salut genètica dels descendents, és el que explica aquests assassinats brutals i incomprensibles”, afirma Paula Casal.

Segons la professora d’investigació ICREA-UPF, “després de Darwin, probablement ha estat Trivers, fundador de la sociobiologia, el científic que més ha fet per tal que comprenguem la conducta humana des del punt de vista científic i evolutiu, i que ha fet més descobriments crucials per a la defensa dels drets humans”.

Alguns dels descobriments que ha fet Robert Trivers, destacats per Paula Casal, expliquen per què ocultar l’homosexualitat és molt dolent per a la salut; com és els homòfobs se senten atrets pels homes; o la raó per la qual les víctimes dels abusos sexuals no poden recordar-ho ni confessar-ho a vegades durant tants anys, que el crim ja ha prescrit.

Robert Trivers (Washington DC, Estats Units, 1943), llicenciat en història i doctorat en biologia per la Universitat de Harvard, actualment és professor d’antropologia i ciències biològiques a la Universitat de Rutgers, de pediatria a la Universitat de Medicina i Odontologia de Nova Jersey i de psicologia a la Universitat de Harvard, totes elles als Estats Units.

Les seves investigacions se centren en la teoria social basada en la selecció natural (d’on sorgeix la seva teoria de l'autoengany) i en la biologia dels elements genètics egoistes. Les seves anàlisis sobre l'altruisme recíproc, la inversió parental, la selecció sexual, el conflicte paternofilial, la proporció de sexes i l'engany i l'autoengany, són un referent constant en la literatura científica.

Entre els seus llibres destaquen Social evolution (1985); Deceit and self-deception (1991); Natural selection and social theory (2002) i Genes in conflict: The biology of selfish genetic elements (2005). Membre de l’Acadèmia Nord-Americana d'Arts i Ciències, La revista Time el considera un dels cent pensadors i científics més importants del segle XX. 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact