William Labov, professor del Departament de Lingüística de la Universitat de Pennsilvània (EUA), ha estat investit doctor honoris causa per la UPF avui,  5 de juny, en una cerimònia acadèmica presidida pel rector Josep Joan Moreso celebrada aquest migdia a l'auditori del campus de Poblenou, un escenari que acollia aquest tipus d'acte per primera vegada i que s'ha omplert de gom a gom.

La cerimònia, que ha estat retransmesa en directe a través de la web i del Twitter de la Universitat (a través del hashtag #Labovhonoris) ha inclòs la interpretació de diferents peces musicals per part del Cor de la Universitat Pompeu Fabra.

El padrí de William Labov ha estat  Enric Vallduví, professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, mentre que l'elogi del doctorand ha estat a cura de M. Teresa Turell, catedràtica del mateix Departament.

L'acte ha començat amb l'entrada de la comitiva d'autoritats acadèmiques al so de la peça Cohors Generosa, que ha donat pas a unes paraules d'obertura a càrrec del rector Josep Joan Moreso. Seguidament, Josep Fargas, secretari general de la Universitat, ha llegit l'acord de concessió del títol de doctor honoris causa pres pel Consell de Govern el passat 14 de desembre, a proposta del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, de la Facultat de Traducció i Interpretació i de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA).

 Aquest acord reconeix a William Labov la seva brillant trajectòria docent i investigadora i el fet de ser un dels màxims referents en el camp de la lingüística, així com el fundador de la sociolingüística variacionista o quantitativa.

Després de l'entrada a l'auditori del doctorand, acompanyat pel seu padrí, sota els acords de la peça tradicional catalana La dama d'Aragó, M. Teresa Turell ha pronunciat l'elogi de William Labov (versió en català i versió en anglès, documents pdf, 8 pàgs., 52 Kb) en el qual ha fet un ampli repàs dels seus mèrits i la seva trajectòria acadèmica.

A continuació, el rector ha imposat al professor Labov la medalla que l'acredita com a doctor honoris causa, i amb la qual entra a formar part del Claustre de doctors de la Universitat.

La darrera part de l'acte ha inclòs el discurs d'acceptació del nou doctor (versió en català i versió en anglès, documents pdf, 3 pàgs., 35 Kb), precedit per la interpretació d' El Cant dels ocells per part del Cor, i el parlament del rector (versió en català i versió en anglès, documents pdf, 2 pàgs., 34 Kb ). Les notes de la cançó popular universitària Gaudeamus igitur, cantada dempeus per els assistents, ha posat punt i final a la cerimònia.

William Labov és l'onzena persona investida com a doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra, que al llarg de la seva història ha atorgat la màxima distinció acadèmica a l'arquebisbe sud-africà i premi Nobel de la Pau Desmond Tutu (2000), l'intel·lectual i historiador Miquel Batllori (2002), el director de cinema  Woody Allen (2007), l'economista i premi Nobel Robert M. Solow (2008).

Els altres distingits han estat l'humanista Alois M. Haas (2009) i l'expresidenta de la República de Xile, Michelle Bachelet (2010); l'historiador econòmic Jordi Nadal i el cantautor Joan Manuel Serrat (2011) i els filòsofs del Dret Eugenio Bulygin i Ernesto Garzón Valdés (2011)

Copsar el pols de la humanitat a través del llenguatge

El professor nord-americà William Labov (Rutherford, Nova Jersei, 1927) ha estat i és encara una de les figures dominants des que va aparèixer la sociolingüística com a disciplina als anys 60.

La seva carrera acadèmica i investigadora s'ha desenvolupat i consolidat a la Universitat de Pennsilvània, on va fundar el Programa de Sociolingüística i el Laboratori de Lingüística, del qual és director des del 1976, i on s'han format molts dels investigadors que actualment són referència al món en aquesta disciplina, com ara S. Ash, P. Cohen, B. Lavandera, S. Poplack, D. Shiffrin i Maria Teresa Turell, entre molts d'altres.

Conegut arreu del món per l'estudi de l'anglès vernacular afroamericà, en què s'estableixen les bases de la teoria i de la metodologia de la variació lingüística, Labov ha fet sempre costat a les minories lingüístiques i s'ha dedicat intensament a copsar, com ell mateix va dir "el pols de la humanitat a través del llenguatge".

Breu ressenya biogràfica

William Labov va iniciar els seus estudis universitaris a la universitat nord-americana de Harvard (1948) després dels quals va treballar com a químic industrial entre 1949 i 1961. Després va decidir dedicar-se a la lingüística i va ser deixeble d' Uriel Weinreich (1925-1967).  

Labov va establir un programa per a l'estudi empíric de la llengua en les comunitats lingüístiques, iniciat amb la seva tesi de llicenciatura a la Universitat de Colúmbia l'any 1963.

Aquest programa que està àmpliament incorporat i desenvolupat en el seu treball sobre l'estratificació social de l'anglès a la ciutat de Nova York The Social Stratification of English in New York City (1966), obra d'una influència fonamental per a la dialectologia social.

A més, és autor de moltes obres seminals en l'estudi de la variació i el canvi lingüístics. A What is a Linguistic Fact? (1975) introdueix un nou paradigma en la lingüística del segle XX, establint un pont entre el tradicional estudi del llenguatge i la nova disciplina de la sociolingüística.

La seva manera de procedir, a través de mostres representatives de parlants i d'anàlisis quantitatives rigoroses i sofisticades, està destinada fonamentalment a determinar l'estructura de la llengua, les seves formes i organització subjacent així com els mecanismes i causes del canvi lingüístic.

Entre d'altres obres, destaquen Language in the Inner City: Studies in Black English Vernacular (1972), Sociolinguistic Patterns (1972), Principles of Linguistic Change (vol. I Factors Interns, 1994; vol. II Factors socials, 2001) i The Atlas of North American English (2006).