La dimensió global que l'esport ha adquirit en els darrers anys té importants repercussions jurídiques que mereixen una anàlisi detallada i constitueixen, en conseqüència, l'objecte central d'aquest projecte de recerca. En primer lloc, la governança de les organitzacions esportives. Els escàndols de corrupció, dopatge, abusos a esportistes, violència i tripijocs de partits han col·locat aquest tema al centre de les preocupacions de la societat i, òbviament, de les organitzacions esportives ja que es posa en qüestió els valors que s'han predicat històricament de l'esport alhora que també posa en perill el paper social, econòmic i de salut que compleixen a les nostres societats. Per això s'ha generat la necessitat d'implementar principis com la integritat, la transparència, la democràcia, la rendició de comptes i la sostenibilitat.

Tot i que algunes organitzacions esportives importants han fet transformacions rellevants, encara estan lluny d'assolir els estàndards exigits. El diagnòstic dels factors que encara no s'han desenvolupat així com propostes per superar aquests obstacles seran un eix central del projecte D'altra banda, un altre assumpte central del projecte és l'anàlisi de la viabilitat i l'impacte d'un ordre jurídic transnacional específic de l'esport la denominada Lex Sportiva. La històrica autonomia normativa de l'esport que amb tant de zel han defensat les grans organitzacions esportives s'ha posat en dubte per un dèficit de compromís amb els principis de la governança que organitzacions públiques internacionals, nacionals i transnacionals han implementat en els ordenaments respectius. En aquest sentit, encara que per part d'organitzacions públiques internacionals es reconeix l'especificitat de l'esport, el conflicte de normatives és evident, i per això aquest qüestionament de l'autonomia normativa de l'esport i de l'eventual sorgiment de normes de hard law.

Finalment, un altre dels aspectes que més discussió ha generat en els darrers anys en l'esport és el tractament que les organitzacions esportives han donat als esportistes, o més concretament, al reconeixement i l'aplicació efectiva dels seus drets. Aquestes organitzacions han gaudit d'una àmplia autonomia basada en el caràcter expert per a la regulació de les competicions. Tot i això, en les darreres dècades han sorgit dubtes si en el desenvolupament d'aquesta competència normativa s'ha tingut prou consideració als interessos i, especialment, als drets dels esportistes. Així, doncs, també constituirà un aspecte central d'aquest projecte l'anàlisi de les restriccions que estableixen els estatuts d'organitzacions esportives. I és que, encara que es pot constatar una evolució en l'articulació dels drets dels esportistes a les estructures esportives, queda molt per recórrer per a un reconeixement ple i una aplicació efectiva dels mateixos i, d'aquesta manera contribuir a la millora de la igualtat doportunitats. En resum, el projecte tracta de respondre a la necessitat d'establir mecanismes d'implementació efectiva de les exigències de bon govern de l'esport i de més reconeixement dels drets dels esportistes, proposant un examen crític de les relacions entre organitzacions esportives i les de caràcter públic amb l'objectiu de bandejar les xacres que amenacen l'esport.